Ja quan veus que arribes al final s’et va apoderant una mena d’eufòria i quant ja has arribat el teu cos esclata d’emoció, realment es com si fessis el dragoncan però sense moure’t del lloc.
Un cop tots reunits a l’altre costat del pont i després d’haver comentat les sensacions continuem amb la ferrada, ens queda un llarg i avorrit flanqueig que acaba a una zona de bosc ideal per fer una paradeta i menjar-nos els entrepans però quan arribem al final veiem el cartell del nou tram, un tram catalogat com molt difícil.
