Veguem alora coma los diferents movements s'estructurèron en comunitats en los païsses d'acuelh.

 

Itàlia (sud)

Nòta : la diaspòra d'Òc en Itàlia representa unicament las populacions d'Itàlia del Sud. Las populacions d'Itàlia del nòrd (Pedmont occita) son elas autoctònas.

 

 

En Calàbria (Itàlia del sud) de las implantacions occitanas, resta que la comuna de la Gàrdia (Guardia Piemontese en toscan).

 

Es una comuna costièra occitanofòna datant del segle 14 lains la Província de Cosenza en Calàbria, "extrema propagacion de l’airal occitanic" (sic). Es situia subre la còsta uèst, balcon sus la mar. Parlan l’occitan Gardiòl, eiretat del dialeit Vivaroalpin de la val Peliç (Pellice, en Toscan valadas occitanas sotz aministracion italiana). Foguèron obligats d’emigrar per fugir las persecucions religiosas dels segles 13 e 14 lains las valadas istoricas valdesas e en Delfinat. Son sempre representats lains las valas istoricas valdesas : val Clhuson (Chisone it), val Germanasca e val Peliç abe Torre Peliç (Torre Pellice tosc) ciutat centre religiós ancian atestat. La Reforma iniciaa per Luter en lo principo del 1500, que volia tornar a las raices de la glèisa veguèt un'opausicion granda de la glèisa catolica. Es la Còntra reforma, iniciaa per lo concili de Trenta (1545-1563) que percaça totes lo eretics per lo Tribunal de l'Inquisicion. En 1561, de preires armats massacran una part màger dels valdeses (actuala "Pòrta dal Sang").

Comunitat estructuraa ab un’associacion que produsís fòrça material pedagogic en occitan e a un siti presentatiu de la vila. La comuna occitana cisalpina de Torre Peliç es bessonaa ab elos despuèi 1975. Regraciam la Comuna de La Gàrdia e son cònsol per las informacions.

 

Un patronim valdés d’ailà coma Coscione es lo correspondent italianizat del nom Coïsson frequent en la val Peliç (cf. Osvaldo COÏSSON: I nomi di famiglia delle valli valdesi).

                                                                                                     

Bibliografia :

 

COÏSSON Osvaldo, s.d.. I nomi di famiglia delle valli valdesi.

CREAZZO Giuseppe, FORMICA Agostino, KUNERT Hans Peter, 2001. 'O libre meu (manuale didattico per l'insegnamento della lingua occitana nella scuola), 240 p. nov. ed. Comunità europea ufficio per le lingue meno diffuse & Comune di Guardia Piemontese

FORMICA Agostino, 2001. Guardia Piemontese : la sua lingua, la storia, le prospettive culturali, caissèta vidèo 10 menutas, ed. Comunità europea ufficio per le lingue meno diffuse & Comune di Guardia Piemontese.

GRASSI C. 1957. “Per una storia delle vicende culturali e sociali di Guardia Piemontese ricostruite attraverso la sua parlata attuale” in Bolletino dell Società di Studi Valdesi, pp.101 e seguissentas • reestampat in Guardia Piemontese, ed. Bottega d’Erasmo, Torino 1966, pp. 71-77 •

KATTENBUSCH D., 1982. “Il provenzale in Calabria” in Novel Temp n°20, pp. 49-53.

VEGEZZI-RUSCALLA G., 1862. “Colonia piemontese in Calabria, studio etnografico” in Rivista Contemporanea, an X, vol. XXXI, pp. 161-193. • réimprimé in Guardia Piemontese, Bottega d’Erasmo, Torino, 1966, pp. 161-193 •

 

Ref. Site Interret :

International Methodist-Presbyterian Church, Glèisa evangelica, Valdeses di Brescia  <http://protestanti-brescia.it/index.htm>

Lieux historiques vaudois en Italie : <http://www.geocities.com/luoghistorici>

Chiesa Valdese di Torino <http://www.arpnet.it/~valdese/welcome.htm>

 

PRINCIPI

 

Hosted by www.Geocities.ws

1