América del Nòrd :

Estats Units d'América

 

Veguem estat a cada estat la presença de la diaspòra occitana.

 

- Alabama : Luverne (Lu Vernes), comtat de Crenshaw.

D’après Histoire des débuts de Luverne (Alabama) par Joe R. Sport e  <http://www.luverne.org/history.asp>

 

Luverne, apelaa « la vila del sud la mai simpàtica », es estacha fondaa en 1889, un mila a l'est del flume de Patsaliga sus lo camin de ferre de l'Alabama Midland dins la part centrala del comtat de Crenshaw. Los fondators de Luverne M.P. Legrand, S.D. Hubbard, et George A. Folmar compreron la terra entorrant lo camin de ferre, que devendrà l'emplaçament de la vila nòva. Luverne, coma totplen d'autras vilas, a conoishut lo siu expandiment en rason del camin de ferre. En 1886, la companhia de camin de ferre de Montgomery e de Floride a començat de comprar la terra dins lo comtat de Crenshaw per lo drech de passatge per un camin de ferre que fonccionesse de la jonccion de Sprague dins lo comtat de Montgomery al comtat de Crenshaw. Lo primier que a enregistrat la transaccion del terren per un drech de passatge es estach transferit per un acte a la companhia de camin de ferre per A.L. Champion de la vila vesina de Lapine. Era previst que lo camin de ferre se termine a Rutledge, que era alora lo sèti comté du comté de Crenshaw. Pasmens per los esfòrces de M.P. LeGrand e d'autres aguent drech, al luec de l’orientar vers Rutledge, lo camin de ferre es estach construch per se terminar a l'est del flume de Patsaliga sus la terra possedia en part per M. LeGrand d’origina occitana. Per la mesma ocasion, baptia las sius terras e la futura vila Lu Verne devengua Luverne. Es ce que si pòt penser per la presença de nomeroses vernes sus la comuna (de « lo verne » o plural « lu vernes », l’aulne en francés). Luverne s'es desvolopaa rapidament graça a son emplaçament avantajós rapòrt a d'autras comunitats establias dins lo Comtat. En 1890, compòrta detz e nòu entrepresas e una populacion d'aproximativament 1.000 personas. En 1893 una votacion populara a desplaçat lo sèti del Comtat de Rutledge a Luverne ont un tribunal nòu es agut construch. La vila jova que s'i trobava quatre ans mai lèu una selva de pins, era devengua lo centre dels afars, del govern e dels eveniments socials del Comtat de Crenshaw.

 

 

- California

De champsaurins del vilatge de Buòus/ Buoux (despartiment de las Autas Alps) son partits s’i instalar.

 

-         Carolina del Nord

 

 

D'exilats occitanofònes se son establiches en 1893 dins la vila de ‘Valdese’ (North Carolina, Town of Valdese, NC, eastern Burke County). Coma totplen de personas venguas a l’origina als Estats Units d’América, los Pilgrim Fathers, la religion es una de las rasons de la creacion d'aquel país. Anem o veire a travers l’exemple çai sota, d’après lo site Interret oficial de la vila :

< http://www.ci.valdese.nc.us/history.htm>

 

En mai 1893, un grop de Vaudeses de las Alps Cotianas (Pedmont occitan), s’es instalat sus los terrens situats pròche del flume de Catawba dins l’est del Comtat de Burke en Carolina del Nòrd, entre las vilas Morganton e Hickory. Lo centre d'aquela comunitat es devengut la vila de Valdese. Los vaudeses Waldenses eran de crestians de pre-Reforma ab'una ascendença religiosa que repua al mens al segle 12. Mentre aquelos segles, aquestes Vaudeses son aguts persecutats per las armaas dels governs d'Italia e de França e per la gleia oficiala. Aquel grop religiós es estach forçat de fugir dins las valaas de las Alps Cotianas fins a l'obtencion de l'edict de libertat religiosa de 1848. Ab'aquela nòva patz lor nombre s'es desvolopat rapidament fins a la subrepopulation de las valaas. An gardiat enluec e an començat d'establir de colonias dins d'autras regions d'Euròpa, d'América del Sud, e dels Estats Units d'América. Los Vaudeses an emigrat a Nòva York Ciutat, Chicago, al Missouri, al Texas, dins l’Utah, e a Valdese. La colonia de Valdese es devengua la mai granda colonia de Vaudeses dins lo monde, situaa fòra d'Itàlia. Al debut, los colons de Valdese an provat de tornar far lor vita coma dins las Alps, mas la terra paura non produsia. Son passats a l'industria, ab'al mesme esperit de subrevita e de determinacion de lors antenats, e an conmençat de prosperar. Ancuei Valdese a un'economia solida basaa sus l’industria en rason de lors esfòrces. La vila de Valdese devengua coma a elegit lo siu primier cònsol, John LONG en 1920.

Valdese a celebrat lo siu centenari en 1993, lo parc e la fònt del centenari son aguts inaugurats sus la carriera principala per comemorar l'eveniment. Al Festenal Vaudés de 2001, una torre relòtge es estacha consacraa per comemorar lo milenari nòu.

 

Fins a las annaas 1980, l’occitan eran parlat per una majorança de la populacion.
Coma nom de familha corrent ailì poèm citar los Roustan.

 

D'intitucions diferentas marcan aquel caractèr vaudés

- La Gleia Presbiteriana Vaudesa (Waldensian Presbyterian Church) <http://www.valdese.com/wpc.htm >

L'istòtia de la Gleia Presbiteriana vaudesa se mescla abé l'istòria de la vila de Valdese, los dos elements son interdependents. Quand era vengut evident que la comunitat non poiria subreviure economicament en s’apilant sus l'agricultura, la gleia a prestat d'argent a l'industria naishenta. Tant dins l'educacion e l'industria, coma dins la vita religiosa de la comunitat, la gleia a servit e sierve ancara ancuei de centre de vita vaudesa dins Valdese. Cada Calenas, la gleia presbiteriana mete en scena  l'istòria de la naishença de Jèsus. La scena se debana de 6 oras a 7 oras sus la plaça de la gleia vers lo mitan del mes.

 

-         Lo Musèu Vaudés (Waldensian Museum) <http://www.ci.valdese.nc.us/waldensian_museum.htm>

 

 

Lo Musèu Vaudés (carriera de Rodoret) es destinat de preservar la rica istòria e cultura dels Vaudeses que fondèron la vila. Compòrta totplen de salas e miliers d'articles que repuan als primiers imigrats. Lo musèu de la comuna presenta d'objeits tradicionals abé lor noms en occitan, de vestits, los diferents mestiers, l'amublement de maison, l'amublement de gleia, los instruments de ferma, las aisinas (de fustier, etc.), lo truelh, los jugets, de libres, imagenas, articles de mainatge e articles diverses. L'interior es estach organisat abé suenh ab'una varietat d’afichas, fotografias.

Compòrta tantben una libraria subre de l’istòria dels Vaudeses. Lo musèu es abitualament dubert de 3 oras fins a 5 oras, lo diménegue ab'aponchament. Pendent la mesa en scena de pèças del trop de teatre « Old Colony Players » mieg- julh e mieg- agost, lo musèu es dubert de 5 oras fins a 8 oras del jòus al diménégue. L'entraa al musèu es a gratis. Per  tota informacion o per organisar un'excursion, sonar la Gleia al (828) 874-2531 o (828) 879-9010 o escriure al Comitat del Musèu P.O. Box 216, Valdese, OR 28690. Poetz egalament mandar un e-malh : <[email protected]?subject=Waldensian Museum>.

 

-         Lo Festenal Vaudés (The Waldensian Festival) <http://www.ci.valdese.nc.us/waldensian_festival.htm, http://www.valdese.com/festival.htm

 

Lo dosen sabta d'agost, Valdese organisa un festenal per celebrar "Lo torn gloriós" lo torn dels vaudeses exiliats en Soïssa despuei lo Piemont en 1689. Aquela celebracion es la mesma dins lo monde entier, dins las autras comunitats vaudesas. Valdese a tengut lo siu primier festenal en 1976. Avant lo princip del festenal, se ten tradicionalament una corregua a ped d'un mila. Lo festenal acampa de grops de mùsica, l’exposicion de mestiers, d’objeits, de juecs, de baletis, e un'exposicion de veituras. Lo tastar de la “sotissa” (varietat de sauciça, plat autentic vaudés es regalat a la Gleia vaudesa. Se debana après lo torneg de petanca (las bòchas son dichas coma en Occitània “bòchas”). Lo vendres de sera, la nuech denant del festenal, se debana un concert. De mai lo sabta, lo “Festenal dels Enfants” organisa una corregua de latz de la Old Rock School de Valdese.

Per mai d'entressenhas, per ajuar o participar al festenal, Contacte telefonic : (828) 879-2129 ou (828) 879-2116, o escriure per malh al Valdese Community Affairs Director M. Chuck Moseley <[email protected]>

 

-         Lo Camin de la Fed (Trail Of Faith) http://www.ci.valdese.nc.us/trail_of_faith.htm

       

Lo camin de la fed es un percorrir exteriro de quinze estacions traçant l'istòria dels vaudeses e dels colons que fondèron mai tard la vila de Valdese en 1893. Cada estation es una descripcion d'un endrech o d'un eveniment dins l'istòria dels vaudeses ab'un cuent descriptiu.

- Trop de Teatre« Old Colony Players »

Es una companhia de teatre de la vila basaa a la Old Rock School de Valdese. Se produsisse pendent tota l'annaa a l'Old Rock School Auditorium. En mai de las mesas en scena a la Old Rock School, los " Old Colony Players  " jugon tantben lo drama istoric " From This Day Forward " escrich per Fred Cranford. L'estiu 2003 marca la trenta-seisena sason consecutiva de la mesa en scena. Aquel drama evòca l'istòria dels vaudeses dins lo Pedmont e dels fondators de la vila de Valdese. La mesa en scena comença per las luchas religiosas dels vaudeses per establir lor fed protestanta e las persecucions al segle 17 per la Gleia catolica. Lor persecucion venia dels caps religioses e del monarca francés alora regnant, Loís lo XIVen. Maldespiech lo combat coratjós dels vaudeses protestants, en 1686 son menats de las valaas fins en Soïssa. Los vaudeses en exili se son rapidament regropats, e formèron d'aliganças ab'als païsses vesins, aquelos que simpatisavan ab'als protestants o aquelos que cercavan de renverser Loís lo XIVen. Enfin en agost 1689, 900 òmes menats per lo Pastor Enric Arnaud comencèron la "Gloriosa tornaa" dins lors valaas.

 

Dins la vila juste vesina se tròban egalament qualques vaudeses alemands venguts de Pennsylvania après la revolucion americana mas l’instalacion es mai difusa dins las autras comunitats localas.

 

< http://www.ci.morganton.nc.us/html/morganton_s_history.htm>.

Un tròba parier l’establiment escolar Western Piedmont Community College. Ilustra lo fach qu'es la sola zòna dels Etats Units que s'emplega lo mot “Piedmont“. Pòt aitantben correspònder a l’apelacion dels vaudeses que trobèron ailì un'implantacion pròpria favorabla ; una nòva terra promesa que ressemblava a lor region d’origina lo Pedmont ab'una configuracion que s’adapta ben als limits dels monts Appalaches.

 

Bibliografia :

 

GHIGO F., 1980. The provençal speech of the waldesian colonists of Valdese, North Carolina, Valdesee, ed. Historic Valdese Foundation.

HOLMES U.T., 1934. “Waldesian Speech in North Carolina” in Zeitschrift für romanische Philologie n°54, pp. 501-513.

 

Ref. sites Interret :

 

ROSTAN Mark, 2003. Valdese History, 13th Century - 1893 : <http://www.valdese.com/history_pre_1893.htm>, 1893 - World War II : <http://www.valdese.com/history_1893_ww2.htm>, World War II - Present : <http://www.valdese.com/history_ww2_present.htm>, Valdese Historical Timeline : <http://www.valdese.com/timeline.htm>.

WILLIAMSON Thomas “Les Vaudois étaient des Baptistes indépendants. Un Examen de la Doctrine de cette secte médiévale” <http://members.aol.com/libcfl2/walden.htm>

The Waldensian Society USA <www.waldensian.org>

 

- Connecticut

S'atrobaria un vilatge de pariera configuracion.

 

- Dakota du Nord, Comtat de Bowman : Gascoyne (Gascogne)

Vila que fuguet egalament nomenaa Fischbein, creaa de lòng del camin de ferre del Milwaukee (M. Railroad) en  1907. Lo nom fuguet après cambiat en Gascoyne per un dels caps de gara. Sa populacion maximom es estacha de 97 estatjants en 1930. La pòsta a barrat en 1982 e la vila es abandonaa. A proximitat s'atròba la ribière « Gascoyne ».

 

- Idaho : Montpelier (Montpelhièr)

La valaa del lague Bear es estacha longtemps conoishua coma un luec important de colonisacion. La primiera vaga de colons mormons es estacha mandaa dins la valaa per lor dirigent en setembre 1863. La prima siguenta, las setze primieras familhas se fixèron dins la zòna de Montpelier per establir una jova comunitat. Coma totplen de comunitats de l’Oest, lo nom de la vila cambiet sovent. Conoishua primier per los passatgiers de l’Oregon Trail sota lo nom de Clover Creek, deven après Belmont e finalament es Brigham Young que li donet lo nom de Montpelier, d’après la vila del siu estat natal, lo Vermont.                  

 

- Missouri

 

La vila de Monett es poplaa de Vaudeses, mas aparentament non i a de comunitat organisaa.

 

- Nòva Anglia : Nòva York, Pennsylvanie, Nòu Jersey

 

Avem l’exemple lo mai celèbre de la familha la mai conoishua, los Rockfeller que faguet fortuna a Nòva York. Los Ròca fuelha (Roquefeuille) de lor ver nom eran originaris del Roergue. Aüra, es una vera dinastia a la testa d’un emperi financier american dels mai importants.

 

Avem egalament l’exemple mai important numericament de l’exòdi dels mostraires d’orses de la valaa del Garbet. Lo document çai sota es trach de  < http://www.aulus-les-bains.com/faune/montreur.htm >

 

 

Per aquestos jovenòmes celibataris, liures de contracte abé la societat, abandonant una valaa subrepopulaa, sensa trabalh, ont calia d'ans de labor per aquesir un tròç de terra perdut en la montanha, ont lo climat es rufe e la vita non segura, l'América es lo " paradis ".

Los primiers Ariejeses de s'expatriar en América del Nòrd après de la venda de lors orses vers 1880, s'instaleron dins los Estats de Nòva York, de Pennsylvania e del Nòu Jersey. Qualquas annas mai tard, faran venir lor familhas. Per lo moment, trabalhan intensament.

Aquel continent en plena expansion industriala reclama de man d'òbra e los obrier son mièlhs pagats qu'aquelos de França. L'imigracion se fatz ressentir dins aquel país d'avant-gardia, de 1881 a 1890 e de 1901 a 1910. A cada decenia lo nombre dels imigrants doblarà !

Los mestiers exerçat per los Ariejeses tòcan totes los domenis de la manutencion, de l'ostalaria o de la restauracion. Pendent de lòngas annaas, seran apreciats a lor juste valor e accederan a de pòstes mai importants dins la branca ostalaria : gerença e direccion. Empararan l'inglés, se perfeccionaran en seguir de corses e pervendran a de situacions autament remuneratoras. Entre temps, se seran mariats mas rarament abé de jovas americanas. D'unes asperan de tornar al país per causir una molher dins lor valaa e partir fondar un fogal en América.

A Nòva York, dins lo zoo de Central Park, se promènan en mieja libertat los orses laishats a la fin de lors peregrinacions per lors mestres. Lo diménegue, era lo luec de passiaa afavorit dels Ariejeses emigrats. Los enfants non pagavan l'entraa e regalavan los orses de biscuech. Avian costuma de se rescontrar cada setmana al centre del parc ont se situa un rocàs qu'avian apelat lo " Ròc d'Erce ". Era la reunion granda, los uns e los autres evocant las darrieras nòvas recebuas de las valaas pireneencas.

Ancin, pendent totplen de generacions, los mostraires d'orses partigueron de lasdoas valaas de l'Alet e del Garbet. Possedian juste un'adreiça, rendran visita a un cosin alunhat, un fraire, un oncle o un amic instalat dins lo país e que, en tant que compatriòta, poirà de segur los ajuar de s'integrar mai facilament. La filiera dels mostraires d'orses era naishua. Las doas istòrias siguentas ne'n fan testimòni.

Joan Galin mostraire d'ors dich Larèu d'Aulùs, nat vers 1857, decedat a mai de 80 ans a Aulus, quita la val del Garbet vers 1880 e rejonha Nòva York. Coma la màger part dels sius predecessors, cojava totes los seras de costat de la via del camin de ferre e s'endurmia ab'al siu ors, l'un pròche de l'autre de tala mena que negun raubaire s'aproche ni de la bestia nimai de l'òme. Galin avia sempre sus d'el una gròssa soma d'argent e de pèças d'aur !... Après de grands periples a travers dels Estats Units d'America, vendet l'ors e s'instalet dins la restauracion qu'i trabalhet longtemps.

Son nebot Peire Galin dich lo Caròl d'Aulùs (nat lo 28 de novembre 1895) partiguet abé la siu molher Madalena (naa lo 17 d'abril 1900) rejónher lo siu oncle en 1923. Lo viatge duret uech jornes en batel sus lo "Paris". Peire s'instalet coma maselier en ostalaria e la siu frema coam corduriera. Après d'aver trabalhat detz ans, decidèron de tornar en França abé lor oncle. Es en 1932, après dotze jorns de traversaa sul paquebòt "De Grace" que Galin Joan dich Larèu retrobet lo siu país natal. Moriguet lo 16 d'abril 1978.

[...]

 

 

COMUNA D'AULÙS : VALAA DEL GARBET

 

Qualques exemples de vitas de mostraires d’orses :

 - Ané Joan-Peire dich Bessolh nat a Aulùs en 1862, decedat en 1913 ; partiguet en América abé Maureta de Serac d'Usto que serà tuat per l'ors qu'avian comprat ensem lo 18 de novembre 1888.

- Galin Joan dich Larèu nat en 1857 parte en América vers 1880 per Nòva York ; rentra en 1932 dels Estats Units abé lo siu nebot e sa frema.

- Mariat Andrèu dich Lo bòrni o Gat parte en América ; pòrta un bendel sus de l'uèlh en seguia d'un auvari a la mina de Senten.

- - -

Vaicì un article d’après lo texto de Jean-Louis DESCHAMPS, de l’Association des Amis d'Aulus et de la Vallée du Garbet, 2000. <http://www.ariege.com/francais/que_faire/ours.html>

 

Per la populacion occitana montanharda, lo mestier d'orsalhier es estach un'espécialitat. Dins las Pirenèus, era quasi l’exclusivitat dels estatjants de doas valaas del Coserans, aquela d’Alet (Usto/Ustou) e del Garbet (Aulùs-Ercé-Ost/Oust).

Ancuei, Ercé es una comuna de 532 estatjants composaa de nombroses masatges esparpalhats dins la val. Releva del vicomtat de Coserans. Un dels vilatges d'emigracion vers América en fin del segle 19 e al debut dle segle 20. I avia de nombroses orsalhiers e meme un'escòla d’aprendissatge per orsalhiers.

Coma tota la montanha pireneenca, aquelas doas valaas eran autras fes fòrça poplaas. Vers 1850, se comptava fins a 10000 estatjants (còntra 1500 al maximom ancuei). Las condicions de vita i eran dificilas e despuei longtemps los estatjants dels Pirenèus–subretot los òmes - avian costuma de s’expatriar temporariament per efectuar d'òbras agricòlas en Catalonha, Aragon e dins lo bas país gascon. Avian costuma de bolegar vist qu'al segle 18 aquela activitat comencet de se desvelopar paralelament al colportatge.

Es a Usto, ce sembla, qu’a la fin del segle 18 apareisson los primiers orsalhiers pireneencs. Aquel mestier era ja practicat despuei l'Eatge Meian, benlèu denant, en Occitània e dins Euròpa tota.

Los orsalhiers d’Usto presentèron lors bestias en França e en Espanha e los païsses limitròfes, e per d'unos en Granda Bretanha puei en delai al Canada, als Estats Units d’América e en América del Sud. Puei, al mieg del segle 19, per de motius que non conoishem, l'activitat periclitet completament a Usto. A aquela data se desvolopa totplen dins la valaa del Garbet.

De centenas d'orsalhiers, lo nom de pauc d’entre elos nos es demorat perqué a la primiera guerra mondiala, partigueron d’Erce, Ost e dins un mendre degrat d ’Aulus per viatjar dins una granda partia del monde.

Al principi, los orsons dreiçats eran d'origina pireneenca, mas, de lèu, los besonhes vengueron tals que calguet recercar d’autras sorgas. Ansin, totplen d’orsons fugueron comprats a Marsilha ont se trobavan de mercants de bestias que s’aprovisionavan dins los Balcans.

Es al debut del segle 20 que lo nombre dels orsalhiers pireneencs decreishet. La primiera guerra mondiala coincidet abé la fin per elos. Aquela activitat se perseguet nonmens graças als caracos.

 

Los "Americans" de la val del Garbet.

 

Dins la valaa del Garbet, se desinha sota lo nom d' "Americans" totes los estatjants que se renderon en América per ganhar lor vita. Se pòt considerar esquematicament qu'aquest fenomèn d’emigracion vers l’América a comportat mai d'unas fasas, la fasa fondatora duret despuei del mieg del segle 19 fins a 1914 e se restaca direitament als viatges dels orsalhiers. D'unes d'entre elos se renderon còmpte qu’als Estats Units notadament, podian ganhar lor vita dins de melhoras condicions qu’en mostrar lors orses a l'astre dels camins. S'emplegueron sigue dins de circs coma dompdaire, sigue, tendença de fònd, cambieron completament de mestier vers la fin del selge 19 per trabalhar dins las minas o ancara l’ostalaria e la restauracion.

 

Ref. article de La Dépêche : « Depuis Ercé, les Bénazet ont conquis l'Amérique ».

 

Mai precisament en Pennsylvania avem la presença importanta de Vaudeses uganauds e mai globalament d’una comunitat occitanofòna al debut del segle 19. Pennsylvania es un Estat tip que mòstra – segon los cases - l’integracion e l’oblit d’una part de la diaspòra occitana dins lo país d’acuelh per la dilucion de tota traça d’identitat occitana. Passa per la recuperacion de son identitat per aquela del país d’acuelh e/ o l’identificacion a un'autra diaspòra mai importanta per la proximitat religiosa notadament. Es lo cas aicì, d'efeit dins aquel estat, es dificil de trobar aquelos que an un antenat vaudés e de mai occitanofòn. D'efeit, los nomeroses imigrants venguts d’Occitània– avant e après la revocacion de l’Edicte de Nantas- son anats en Alemanha ont germaniseron lors noms. Ex. lo patronim "Chapela/ Chapelle" devengut "Schappell" puei "Shawbell" cf. <http://members.aol.com/ciiisiii/claudesgenealogy/shawbell.htm>.

Quora an emigrat en Pennsylvania ab'als Alemands de lor contraa, se consideravan mai Alemands qu'Occitans cisalpins. De mai, coma la Pennsylvania recampa un grand nombre de colons d’origina alemanda, aquelos Occitans an sovent cambiat de nom ailì per aver un nom aguent una forma alemanda o anglesa. Finalament, se son meslats per mariatge abé la comunitat alemanda. Sembla que negun revendique un'identitat occitana.

 

- Tennessee : Farragut (Ferragut), Comtat de Fremont.

L’expression de la memòria especifica occitana es restaa solament dins la presença del Musèu de la vita populària de Farragut (Farragut Folklife Museum) e dins son associacion “The Farragut Folk life Museum Committee”. Lo quatren mars de cada mes, lo Comitat composat de 14 membres a per òbra de supervisar l’exposicion de la colleccion permanenta del Musèu, concernent la preservacion e l’exposicion d’objeits produches e concernent la vila de Farragut. Organisa d'eveniments especials per preservar l’eretatge del canton.

 

- Texas :

La vila de “Wolfe Ridge” es poplaa de Vaudeses. Mas, aparentament, non i a de comunitat organisaa.

 

- Utah

S'es sabut que qualques Vaudeses imigrats se convertigueron al Mormonisme mas an gardat la remembrança de lor originalitat culturala istorica.

Referença : site Internet d’Utah <http://eddy.media.utah.edu/medsol/ucme/i/italians.html>

 

Mexic

Del temps de la revòlta occitana de 1851 (dins Gers, Eraur, las Alps…) còntra lo còup d'estat de Bonaparte, lo medecin de Sant Bonnet, Joan Nicolas, partiguet abé d’autres condamnats rejónher al Texas Victor Considérant, que venia de fondar lo falanstèri "La Réunion" influençat per las idèas protestantas alpinas. Aquel moviment utopista permetet a aquesta generacion sacrificaa de 1851 de retrobar un ideal. Los Aut alpins embarqueron lo 28 de febrier 1855 al Havre e debarqueron lo 20 d'abril a la Nòva Orléans. La pichina expedicion traverset a ped la Loisiana e lo Texas e, lo 16 de junh, passèron la pòrta del falanstèri, cuberts de pols, despenchinats, cantavan la Marseillaise.

 

Referença : site Internet <http://perso.wanadoo.fr/negrel/lieux/hautes_alpes.htm>.

 

Avem lo passatge dels Barcelonettes, nom familiar de las colonias fondaas per los tres fraires Arnaud e las personas originàrias de Barcilona (Barcelonette en fr.) departiment de las Bassas Alps) que segueron. Partigueron al mieg del selge 19 de lor país per trabalhar coma teisserands al Mexic. Un fraire Arnaud partiguet tantben s’instalar en Loisiana, ont los Occitans son totjorn representats (veire supra). Ancuei i a lo musèu dels Barcelonettes a Barcilona. I a d'escambis ab'a Mexic. Poem citar de padronimes occitans frequents ailì : Arnaud, Bellon.

 

Ref. : site Interret

<http://www.netprovence.com/tourisme/departement/04/ubaye/epopeebarcelo.htm>.

 

Certs elements arquitecturals integrats a la cultura ispànica coma en California, recòrdan los vilatges provençals e lengadocians per l'utilisacion del teule reond.

 

PRINCIPI

 

Hosted by www.Geocities.ws

1