|
BIOGRAFIA
Daniel
Vidal Fuster va nàixer a Burriana el 30 de desembre de 1.975,
fill de Vicente i María Mercedes, era el quint de cinc germans:
María Mercedes, Vicente, Mª Angeles, Agustín.
Va
tindre una infància normal, fins que el 28 de març
de 1.982, quan tan sols tenia 6 anys d'edat, va cometre la entremaliadura
de pujar a un pal d'alta tensió. Va sofrir una terrible descàrrega
a conseqüència de la qual va perdre el braç esquerre
i la mitat del dret.
Va
estar internat en l'Hospital La Fe de València durant 5 mesos,
on va ser sotmés a operacions i cures constants.
Va
estudiar en els col·legis públics "Historiador
Viciana" i "Francesc Roca i Alcaide". Posteriorment
va cursar estudis de formació professional en la branca administrativa
(Auxiliar Administratiu).
A
pesar de les seqüeles de l'accident, Dani va intentar portar
una vida normal, superant amb gran tenacitat i l'ajuda de la seua
família i amics els obstacles que anava trobant en la seua
vida quotidiana. Anava en bicicleta i practicava assíduament
el futbol i el futbol sala.
Des
de molt jove ha tingut afició als bous, tant en la plaça
com en el carrer (bou de vila i bou embolat).
La
seua entrada en el món de la natació va ser prou casual.
A l'octubre de 1.998 es realitzaven unes proves d'esports per a
discapacitats en el Poliesportiu Chencho de Castelló, en
les que anava a participar amb el col·lectiu de discapacitats
de Burriana en la modalitat de futbol sala. Allí va conéixer
al seu actual company i amic José Ramos, d'Artesa, que era
monitor de natació. Aquest li va proposar provar en natació
i eixe mateix mes començava a entrenar en la piscina de Vila-real,
a les ordres del tècnic José Manuel Boixader.
La
seua primera competició oficial va ser el Campionat Autonòmic
de Madrid al febrer de 1.999. Allí va aconseguir dues medalles,
una d'or (100 m braça) i una altra de bronze (50 m lliures).
Al mes següent, en els Campionats Autonòmics d'Hivern
de la Comunitat Valenciana va aconseguir la medalla de bronze en
100 m braça.
Al
juny va fer el salt a la competició internacional quan va
participar en el Campionat Internacional de Shefield (Anglaterra),
on va obtindre un gran èxit (plata en 50 m lliures i bronze
en 100m braça).
Però
la seua consagració definitiva en el món de la natació
adaptada va tindre lloc al mes següent, al juliol, en el Campionat
d'Espanya d'Estiu, on es va proclamar Campió d'Espanya en
50 m lliures, 50 m PALOMETA, 100 m braça i 4x50 m estils;
subcampió en 100 m lliures i tercer en 4x100 m lliures.
A
l'agost, en el Campionat d'Europa celebrat a Alemanya, es confirmaria
la seua progressió quan va ser Campió d'Europa en
50 m PALOMETA i en 4x50 m lliures, prova en la que batria el rècord
el món amb els seus companys Richar Oribe, Sebastián
Rodríguez i Ricardo Ten. També va obtindre la medalla
de plata en els 100 m lliures.
El
moment culminant en la carrera esportiva de Daniel Vidal es va produir
en els Jocs Paralímpics de Sydney (Austràlia) a l'octubre
de 2000. Va ser Campió Paralímpic en 50 m PALOMETA
, en 4x50 m lliures i en 4x50 m estils. A més va ser 2n en
els 50 m lliures i 4t en 100 m lliures.
Va aconseguir batre el rècord del món en els 4x50
m lliures i en els 4x50 m estils.
Este
mateix any va ser campió autonòmic en 50 m palometa,
100 m braça i 100 m lliures; campió d'Espanya en 50
m lliures, 50 m palometa, 100 m lliures, 100 m braça.
Des
de llavors, les participacions de Daniel Vidal en campionats s'han
comptat per èxits.
En
l'actualitat seguix pertanyent a l'equip de l'Escola Municipal d'Esports
de Vila-real, on entrena a les ordes de Miguel Ángel Ruiz,
el seu tècnic des de setembre de 1999.
|