ENTREVISTA
- Carlota Olcina Luarna, actriu.
|
|
"La
Núria estava molt cremada"
Carlota
Olcina ha deixat 'El cor de la ciutat' i
prepara nous projectes
Carlota Olcina Luarna va néixer
el 21 de juny de 1983 a Sabadell. Va estudiar interpretació,
veu, dansa jazz i claqué a l'Escola Memory de
Barcelona com a activitat extraescolar, des de 1993
fins a 1998. La primera oportunitat de sortir a l'escenari
li proporciona la mateixa escola quan participa a l'obra
Els pastorets superestel, que representen els alumnes
al Jove Teatre Regina de Barcelona.
Als 14 anys fa un càsting de càmera per
a una figuració per a la sèrie Laberint
d'ombres de Televisió de Catalunya. Al cap de
tres mesos, Pep Armengol, el director del càsting,
la torna a trucar per fer una altra prova per a Laura,
una sèrie amb la Lloll Beltran de la qual en
fa dos episodis. Després d'aquesta experiència,
comença a fer una petita interpretació
a Laberint d'ombres. Finalment l'any 2000 és
escollida per al paper que la donarà a conèixer
a Catalunya. La Carlota Olcina és la Núria
de El cor de la ciutat.
També ha treballat al teatre amb Magda Puyo a
Bernardeta xoc. Va fer de Nuri a Terra Baixa de Ferran
Madico, Dissabte, Diumenge, Dilluns amb Sergi Belbel
i Almenys no és Nadal amb Tamzind Towsend. A
més va intervenir al telefilm Valèria
de TV3 i també ha fet dos episodis de la sèrie
El comisario, a Tele 5.
|
|
OTGER
PERICH , Barcelona
10.05.05/9:00
|
 |
La Carlota Olcina
obre la porta de la casa on conviu amb la seva mare
i la seva germana disculpant-se per l'atac d'alegria
del Bolo, el seu gos, que ja té ganes de
sortir a passejar. Amb uns ulls negres enormes i
un somrís m'ofereix un te. A la cuina n'hi
ha de moltes classes i li agrada tastar-los. Avui
n'ha anat a comprar, té més temps
per ella ara que ha deixat El cor de la ciutat. |
Com és que va deixar
El cor de la ciutat?
Abans de les vacances d'estiu feia cinc mesos que ja
ho sabia. El director i el productor van parlar amb
mi i em van dir que volien canviar el meu personatge,
donar-li un altre aire. Em van dir que la Núria
se n'anava perquè portava quatre anys sense desaparèixer
ni una sola setmana. Ho van fer per explotar altres
línies argumentals, per poder donar l'oportunitat
que es pogués refer el personatge, perquè
potser el meu la Núria estava molt cremada, perquè
li havien passat moltes coses i ara no sabien cap on
tirar-lo.
|
|
Com s'ho va prendre?
M'ho van comentar i a mi em va
anar molt bé perquè jo pensava igual que
ells. Volia fer alguna cosa nova, tot i que ara no estic
treballant, que també és dur. Però
també penso que s'ha d'experimentar estar sense
actuar i portar-ho igual de bé que quan treballes.
A més volia descobrir nous personatges, la Núria
ja la tenia molt interioritzada.
Com els
crea els personatges?
Buff…Fas les lectures. A la tele és
diferent, t'expliquen una mica com és i normalment
són personatges molt realistes, una noia
de 20 anys normal. T'ho vas trobant una mica amb
les situacions que li passen i després és
important mantenir-te fresca amb el teu paper, encara
que no li passin coses. És una sort poder
sortir cada dia amb el teu personatge, està
molt bé la telesèrie diària
perquè et deixa evolucionar, equivocar-te
i rectificar. |
Al teatre
és diferent?
En teatre et llegeixes el text, després el
treballes amb els companys, fas una feina de text.
Amb el teatre i amb els curts m'agrada que la gent
que tinc al voltant, la gent que m'estima, es llegeixi
l'obra i em diguin que em pensen. Després
comences a aixecar el personatge amb el director
i el treball diari t'acaba dient com és.
A vegades és més conscient i a vegades
més inconscient. |
La Carlota Olcina va néixer la televisió?
És evident. Vaig néixer amb TV3, l'any
83 (riu). Jo he tingut la oportunitat i la sort
perquè vaig estar en el moment just perquè
TV3 em donés aquesta oportunitat. En el seu
moment l'Escola Memory em va donar l' oportunitat
de descobrir que això era la feina a la que
em volia dedicar. TV3 em va permetre d'anar fent
coses, d'anar fent sèries, d'anar fent proves
i m'adono realment que quan estàs en una
sèrie, la gent que es pot interessar per
tu saben que existeixes. Altres actors amb un talent
enorme no tindran aquesta oportunitat. Jo he tingut
la oportunitat, la sort, però després
és un treball continu, una qüestió
de currar-s'ho cada dia. Sobretot si ets exigent,
i jo em considero una persona exigent.
|
|
La televisió
obre portes…
Et dona la oportunitat d'entrar dins el mercat,
tot i que aquesta paraula no m'agrada gens, el
mercat d'actors, almenys saben que existeixo.
És evident que això obre moltes
portes. He tingut sort, però sort acompanyada
de treball. Jo estic molt agraïda a TV3 però
també tinc ganes d'obrir-me camí,
d'anar-me'n a Madrid i qui diu Madrid diu França
o Llatinoamèrica, on sigui per fer feines
que m'agradin i que m'ensenyin coses.
|
|
Què hi
ha fet a Madrid?
Vaig estar a punt d'anar a fer teatre a
Madrid però tenia molta línia
argumental a TV3 i no va poder ser. Havia
de decidir i en aquell moment vaig pensar
que el millor per mi era quedar-me a TV3.
Tampoc volia fer un lleig i deixar-los ni
fallar d'aquesta manera. Hagués sigut
una experiència súper bona
però no era la millor per mi. A més
a més la funció va tenir problemes
i es va retardar dues vegades. La idea era
maca però no va poder ser.
Però va
fer televisió a Madrid.
Si, dos capítols de El comisario.
Feia de la filla de la dona de fer feines.
Em van trucar perquè un company de
feina havia enviat un vídeo book
a una productora de Madrid on sortia jo.
La productora li va demanar el meu número
i em van trucar. Em va sorprendre molt i
vaig trucar el meu company agraint-li per
la part que li tocava. Vaig anar a fer la
prova i va haver-hi molt bon rotllo amb
la productora que sempre em té en
compte per les proves que convoquen.
|
 |
Com el porta el castellà?
Em falta practicar-lo. Vaig anar un temps a una
professora de dicció castellana però
la ho vaig haver de deixar per qüestions de
feina. L'accent és una cosa que he de polir
perquè és necessari per a la meva
feina.
|
|
Va començar molt
jove, ha tingut temps de formar-se?
La veritat és que no. Vaig fer el batxillerat
humanístic mentre treballava. El vaig haver
de fer nocturn i també vaig fer un any
sabàtic. He intentat apuntar-me a cursos
de teatre però sempre ho he de deixar perquè
em surten feines. He après gràcies
als companys que he tingut, a la feina del dia
a dia i als directors que m'han ensenyat moltes
coses. He fet tres mesos de trapezi i un curs
d'introducció a la dansa del ventre. Normalment
intento fer coses que penso que em serviran, perquè
com més coses fas més possibilitats
tindràs i més oportunitats de fer
coses diferents, però sempre em surt una
cosa o altra i ho he de deixar.
|
|
Tot i això ha
treballat en molts àmbits
Si, he anat aprenent perquè he fet diferents
coses, diferents registres, doblatge, teatre,
televisió. M'encanta que sigui així.
Espero que segueixi sent així sempre. Gràcies
a tot el que he fet he après la hòstia.
|
|
Què
li agrada més?
Tot, el doblatge em va agrada molt però
hauria d'aprendre més, estava molt nerviosa
amb la pel·lícula d'Eduard Cortés(
El telefilm Valèria). M'agrada molt el
teatre, ara ja tinc el mono. El procés,
el personatge. Em fa sentir viva, encara que sigui
un tòpic. No només quan fas teatre,
després, quan surto estic més viva.
Perquè el teatre t'ensenya coses de la
vida. No ho sé si és un tòpic
o no. Et fa adonar de moltes coses de la vida.
Quan surto he après he investigat, he flipat,
no sé, em carrega les piles.
|
|
Ara la ràdio?
Si, el dia 7 de març comencem a gravar
Solitud de Víctor Català pel programa
Dramàtics de Catalunya Ràdio. A
mi la ràdio sempre m'ha agradat molt. La
Dolors Martínez, la directora i narradora,
m'ha escollit per fer de Mila. Encara no sé
com anirà però em ve molt de gust
perquè és una cosa nova.
|
|
|
|
|
