miguelangel2

Parla'ns de la Copa d'Espanya. (A Miguel Ángel li restaven 24 hores per emportar-se la del 2004).
Vaig guanyar la Copa d'Espanya l'any 2001, a l'any següent vaig acabar segon. Anava líder les dues primeres competicions, però a la Marató de Galarleiz hi vaig arribar malalt. Aní a intentar acabar la prova, però finalment em vaig retirar, perdent la Copa, clar. Per això veig un problema que la Copa d'Espanya siguen només tres proves, no com a la Copa del Món per exemple, que en són moltes més. Així si a una no hi pots anar, per malaltia o el que siga, doncs ja recuperes punts en la següent. Al 2003 no vaig competir per motius laborals.

Tornant ara a casa nostra, les competicions de la FEMECV no són comparables a les alpines, ni a les pirinenques, però tu com les valores?
La Comunitat Valenciana és pionera en competicions per muntanya. A nivell organitzatiu no tenen res a envetjar a qualsevol altra. Enguany la Copa CV ha tingut un nivell molt alt. Si de cas només a Busot hi va haver una errada molt greu que va afectar el corredor que hi anava líder des d'aleshores, ja ho sabem tots. Però va ser un fet aïllat. Ací el que notem només afecta qüestions econòmiques. A Catalunya per exemple tenen més facilitats. Al Campionat d'Espanya, que vam córrer a Queralbs, l'organització no tingué inconvenient en llogar un helicòpter que els costà més de 3.000 €

Hi ha un nivell alt competitiu?
Si hi ha competitivitat. A més a més de les competicions de la Federació el circuit de CxM de Castelló és molt ample. Cada vegada corre més gent. El millor exemple és que enguany, a la Copa, no ha pujat cap corredor que ho va fer l'any passat. La Selecció Valenciana també és bon exemple. Vicent Peydró, Juan Antonio Ruiz... A Gata, recordeu, la Selecció va guanyar per equips a tota una selecció catalana, madrilenya i basca. No obstant crec que la catalana està una miqueta per damunt nostre, però és que ens porta molts anys d'avantatge en aquest esport.

Els catalans tenen una selecció A, que competeix la Copa del Món; i una B, amb la que correm nosaltres. Potser estiguen un graó per dalt.
Els catalans tenen un terreny ideal per entrenar, nosaltres no tenim els desnivells ni la altitud que ells gaudeixen. Mentre ells poden tirar-se hores pujant una muntanya, nosaltres només fem que pujar i baixar vint muntanyes, i a nivell del mar com qui diu. Això és un hàndicap, no hi dubte. Al contrari que alguns diuen, jo no note tant l'altitud. Ja et dic, però el que no puc fer és entrenar una pujada perllongada de mil metres o més de desnivell, per exemple.

Ja que parles d'entrenaments; Cónta'ns quin és plan del millor skyrunner valencià.
Bo, una setmana normal i corrent escomençaria pel dilluns, rodar una hora suau per mitja muntanya. Dimarts faig fartlek. Dimecres rodatge d'hora i mitja per mitja muntanya. Dijous faig una miqueta de gimnàs, manteniment, ja saps, una miqueta de tot. Divendres qualitat, per exemple dues pujades de 20' a una muntanyeta que tinc. Dissabte... segons el treball. Puc fer la sessió llarga, de 3 a 3 hores i mitja de rodatge suau, sempre per muntanya, però sense passar mai de 140pxm; l'objectiu de l'entrenament és acumular temps de rodatge. Al següent dia descans.

1 - 2 - 3