berga

Torna un campió, Miguel Ángel Sánchez VAL apareix tot sol a Berga i deixa clar qui mana ara mateix en aquest esport.

La Copa d'Espanya 2004 torna a mans alacantines després de la darrera prova, tan dura com tothom s'esperava, i la FEMECV demostra un domini absolut en la competició.

Sobre distància olímpica i desnivell alpí, 6.000m acumulats, la Marató x Muntanya de Berga es converteix en la prova trail més dura de la Península. Fins i tot ho diu el doble campió d'Espanya: "És més dura que la Zegama". Kiku i els seus Mountain Runners han volgut deixar emprempta en cadascú dels 130 corredors que disputàvem la darrera prova de la Copa d'Espanya 2004 per les muntanyes del Berguedà. Amb el luxe de tindre un espectador tan elegant i majestuòs com el Pedraforca, testimoni de la tornada d'altre rei que torna al seu tro.

Al 2001 ja va guanyar aquesta Copa, l'any següent abandonà malalt éssent líder. No el vam vore en tot el 2003, i enguany ha tornat. Molts havien oblidat Miguel Ángel Sánchez Cebrián, de fet a la FEDME (ni a Desnivel, ni a Barrabés...) no tenen cap foto seua per anunciar al món muntanyer qui és ara el Rei. El Rei ha tornat, i com ell mateix diu, "més fort que mai". La cursa es va decidir aviat, "anavem un grup ample de corredors davant i a les pujades més fortes he tirat un miqueta i me n'adonat que Fernado es quedava uns metres. No m'ho he pensat més i he seguit tirant fins quedar-me sol. Vora el qm.8". La estratègia devia ser valenta, "ja ho havia dit, tiraria des del primer moment. Encara que ningú no em donava referències i no sabia quin advantatge portava. De tant en tant els veia allà darrere, i no ha sigut fins el 38 o així que he vist Lluís Aloy (seleccionador català) que m'ha dit que portava 11'. Aleshores ja he estat més tranquil fins a Berga".

Fernando García ha estat quasi imbatut durant dos anys i ningú apostava per cap altre corredor per emportar-se la Copa d'Espanya, la competició més prestigiosa del calendari espanyol, cada vegada més dura, més llarga. La perla del Vinalopó canvià tots els pronòstics dels aficionats que no esperaven una mostra tan contundent de domini. Una victòria aplastant, la de Miguel Ángel, al més dur dels circuits de la temporada (i en temps). Des del sud, Miguel Ángel és l'estandard de tota l'afició trail valenciana, de tots els corredors del Vinalopó, de l'Alcoià, de la Marina, de la Plana, de l'Horta...

Miguel Ángel és el fruit de tota una tradició de competició per muntanya, de trailrunning, que manté la FEMECV i els seus clubs més actius. Des de les comarques del Vinalopó, clubs d'Elda, Petrer, Villena, Elx... treballen any rere any en aconseguir una lliga de CxM de qualitat cada any més alta. Així, creant afició, és com ixen perles com aquesta. Després tot un seguit d'èxits: Sis pòdiums enguany, tres primers llocs de quatre !! "Va a ser molt difícil repetir l'any vinent" asumia Manolo Amat, seleccionador autonòmic.

Miguel Ángel torna en companyia. Vicent Peydró, campió de la Copa CV'04 s'ha clavat quart, darrere del madrileny i de Ricard Confalonieri, representant català. "Quan m'ha passat Confa he pensat que devia fer un esforç i seguir-lo. Estava segur que era un bon tren per a mi". Vicent acaba les proves completament exhaust, "al Bastiments vaig acabar una miqueta emprenyat perquè no vaig donar el 100%", i s'ha de ser molt fort per poder entrar davant d'ell.

Altre representant de la Selecció Valenciana, Jose Manuel Navarro, es lleva l'amargura de no pujar al podi de la Copa valenciana (per una errada a l'últim moment) en fer huité a la competició espanyola. Rafa Expósito, primer valencià no seleccionat, demostra any rere any que l'experiència és un grau en les CxM, i engrossa el seu curriculum a més a més de mantindre aquest misticisme que li profesen els seus deixebles a La Vall d'Uxó. Molts corredors valencians, alguns amb mala sort, com el vilarealenc Juan Antonio Ruiz, que tenia opcions per fer un bon paper però ha abandonat a Berga amb problemes gàstrics.

Y les ties? Ací hi ha hagut poc espai per dones. Només les més valentes han completat les tres proves de la Copa, entre elles Míryam Taléns. La corredora crevillentina ha defés els punts i conclou al tercer graó del pòdium. Roser Español corria al seu terreny animada per un fum d'estreles en meta: Emma Roca, Teresa Forn, Anna Serra... estreles mundials que volien ésser partíceps del trioumf de la seua deixeble. Roser ha sigut implacable i ha tornat a flametjar la Senyera sota l'arc de meta davant tota l'afició trail catalana.

Míryam no ha pogut tampoc hui amb l'altra catalana, Marta Busquets. La corredora bagesa "m'ha passat i l'he seguida, però se m'anat a poc a poc i no podia fer res". Agafà fins i tot Yoli Santiuste i totes dues entraven en meta agafades de la mà. L'organització, elegantment, otorgava el segon lloc a la Campiona d'Espanya. Marta no es lliurava d'un altre amarg quart lloc, doncs la valenciana ha defés bé els seus punts i finalitza la Copa tercera. Hem xarrat bona estona amb ella i ha eixit una bella entrevista que publicarem aviat.

L'altra representant valenciana en la categoria, Cristina Castillo ha sigut l'única amb valor suficient per acompanyar Míryam davant totes aquestes marcianes. La paiportina del Taller Excursionista sabedora del seu nivell, un graó per sota, lluitava amb totes i amb ella mateixa, "malgrat el meu turmell, ha sigut una experiència innoblidable per a mi. Només ésser convocada per la FEMECV és tot un premi."

Seguint amb les dones; Èpica ha sigut la segona Copa consecutiva de la veterana Asun Gil. Seguint la tradició que escomençà Lina Montesinos, la Copa veterana es queda al nostre País. Si abans a La Millor Terreta del Món, ara se'n va cap a La Vall.

La seua rival madrilenya, Charo Rodríguez, malgrat haver guanyat aquesta prova, reconeixia: "He arribat feta pols, he patit moltíssim. Aquesta és la cursa més dura que fet mai en ma vida". Asun no ha tingut companyes en la seua categoria, doncs Mari Àngels Coloma d'Ibi no competia, encara que s'emporta el tercer lloc. Però no es pot dir que la vallera estiguera sola; Un autobus sencer de muntanyers del Castro d'Alfondeguella va pujar fins el Berguedà per aplaudir la morena corredora, tota una estrela a terres castellonenques.

Els altres veterans, els hòmens, han estat intractables. La eterna parella alacantina, Felipe Gigante i Paco "Tutan" Bernabeu no han deixat escapar els dos primers llocs de la competició. Han estat intractables durant les tres proves, encara que arribaven a Berga "passats de forma, perquè la temporada ha sigut molt llarga".
Es pot demanar més? L'ànim del president Durà sempre és el mateix, "seguïu entrenant", la nostra resposta està ací. I amb aquestos resultats la demanda és clara, una aposta encara més forta per aquest esport per part de la FEMECV, una ajuda a tots aquests clubs que fomenten les CxM entre els seus socis. Nosaltres, seguim entrenant.