| |
 |
|
Editorial.
Encara que amb un poc de retràs, més del que ens
pensàvem inclús, per fi ha aparegut el número 2 de la nostra
revista Pedregar. Teníem pensament de fer-ho sobre tot el que ha
envoltat a l'estiu: els incendis, la sequera, la “guerra” per
l'aigua, etc. però ens ha ixit una revista molt més global del
que esperàvem. Així que apareixen articles de tot tipus, no
només aquests avant comentats de l'estiu, sinó propis de
l'hivern o la tardor també.
L'estiu del 2005 ens ha deixat un sabor
agredolç, després de vore com mitja península ibèrica, de nou es
crema (153.286 hectàrees a l'estat espanyol), ens satisfà vore
com els nostres arbres avancen favorablement després d'aquesta
interminable i insofrible estiu, que enguany pareix que ha durat
sis mesos enlloc de tres.
En efecte, inclús amb la descoordinació que hi
va haver per part nostra per al seu seguiment, aquestos arbres
han sabut cuidar-se sols i un gran percentatge segueix en peu.
Però tornant als incendis, enguany, encara que
per efectes totalment naturals i amb pocs metres cremats, la
nostra serra tampoc no es va lliurar d'ells, l'ombria de la
Vella i el Picatxo es van prendre foc degut al uns llamps
caiguts sobre el bosc, per sort la pluja que estava caient apagà
el foc.
Per altra banda, els polítics segueixen en la
seua particular lluita política per portar més aigua al sud-est,
amb un fantàstic transvasament des del Xúquer o amb unes
increïbles desaladores als llocs clau. Tot per a que a la nostra
costa la seguisquen matant construint-li més edificis i més
cement, reduint al mínim la platja verge i els espais naturals
envoltats de llocs d'oci i parcs temàtics.
I finalment, a temes més “de mosatros”, del
poble, ens trobem amb el desdoblament de la N-340 i la negativa
d'un carril-bici, el descobriment de l'antiga ermita de santa
Anastàsia (que serà de nou soterrada, segur) i d'un cementeri
antic, un misteriós geriàtric al Realengo i un polígon
industrial, l'I-13 i finalment, com a colofó, tot el que pertoca
a la Rambla, la seua mort anunciada amb el “sarcòfag” primer i
amb el Caesar després i, sobretot, la demolició del Pont Vell el
passat mes de desembre. Una batalla perduda que ens dedicà tot
l'estiu i part de la primavera i la tardor amb la Coordinadora
“Salvem el Pont Vell.”
Com a homenatge al Pont Vell, el número 3 del Pedregar serà un
monogràfic especial a ell; la seua història i mort i la nostra
lluita. |
|
