|
Batalles perdudes
Són moltes les batalles que
es perden; també són moltes les que s’acomencen sabent que van a
perdre-se. La veritat és que quasi totes són d’aquesta segona opció,
però algú em va dir un dia, que sempre queda molestar: “encara que les
batalles siguen perdudes des del principi, lluita per defendre el que
penses, sempre serà millor que el que volen fer”.
Realment, al Baix Vinalopó
havem sofrit també aquesta especulació que està invadint tot el País
Valencià. Encara que paresca en menor media que a les comarques de les
Marines, la cosa no està del prou clara. Les urbanitzacions del Pinet,
el Clot de Galvany o La Palaia són una mostra.
A les tres zones, després
d’arrassar literalment les zones afectades i, en el cas dels dos
primers, opossició de la gent, al final els interesos han acabat
trionfant davant de la gent i dels arbres. A La Palaia la cosa no queda
clara encara, després de moltes voltes a l’asunt, pareix ser que
l’arreglaran al cap i a la fi.
Plataformes com la de
“Salvem el Pinet”, encara de tindre-ho tot al seu favor (inclús la
legalitat) ha cedit davant de l’espenta urbanística. El Clot de Galvany
veu a poc a poc reduïr el seu ecosistema, (se li ha considerat parc
nacional amb menys de la meitat de terreny proposat). I com he dit
abans, la Palaia està ahi, després de més de dos anys arrasada per les
excavadores, pareix ser que l’assumpte anirà ben encaminat ja que han
dit de reforestar-la de nou; així i tot, haurà que tindre un fort
seguiment per si, casualment, apareixen uns edificis allí.
Encara que aquestes estiguen
perdudes, sempre quedarà resistir i, sobretot, recolzar als companys que
tinguen el problema al seu voltant i que ens pertoca a tots.
Altres articles:
|
