capitol5

I no em negareu que aquest xiquet pareix Esteve Urkel, sempre tirant-ho tot per all� on passa...
     Despr�s de les cremaes i d'haver esgotat la nostra p�lvora, ja torn�rem a la rutina de les classes. Per�, per si de cas, ja estem preparant una nova festeta cara a Pasqua. Per� a Rafa no li va tan malament (o millor dit, est� cagadet), perqu�, m'he enterat per Sandra Ram�rez, que Saray havia llegit el que havia escrit Rafa a la taula i es mor per con�ixer-lo, es veu que no s'enrecorda del seu benvolgut Rafa i les seves c�lides hores, quan li clavava m� al conillet... Ja m'ho puc imaginar: Els dos gitats en el llit, despullats, i Saray morint-se de riure (com si del fam�s cendrer de vidre es tractara) al veure quelcom estrany entre les cames del seu prom�s. I si tingueren fills? Qu� eixiria? Tal volta una xiqueta monstruosa, plena de pigues? I si fos un xiquet guapet per� mariconet? El cas �s que �s dif�cil de concebre-ho.      Per� b�: despr�s de cert temps, Rafa va passar de la idea i el curs s'acab� sense cap not�cia de boda.
     Finalment la festa de pasqua es va limitar a una acampada tranquil�la de tres dies al jard� de ca la meua �via, sense m�s. A l�estiu jo treballava a un restaurant fins i tot els dissabtes i no vam fer res. Per� ja per octubre vam comen�ar a planejar una festeta que fora molt sonada ja per a la nit de cap d'any, i se'ns ocorregu� que qu� millor que preparar una festeta m�s pr�xima per anar acostumant-nos, ja que feia ja quasi vuit mesos que no mont�vem bulla. Aix� que finalment decid�rem juntar-nos amb la colla de la meva cosina, els que vindrien a la festa de cap d'any, i fer una festa al pont del dia vuit de desembre. Per q�estions alienes a la nostra colla, no es podria celebrar dita festa, per� no an�vem a deixar-la passar, aix� que ho apla��rem per al dissabte seg�ent, mentre que nosaltres celebrar�em el pont per la nostra banda a casa de C�sar.
     El pla era perfecte: anar a comprar picaetes, beguda, el sopar, portar m�sica, duros per a les cartes, unes pel�l�cules X prestades per l'oncle de Rafa... i a disfrutar d'una nit intensa. I tant que va ser intensa! A quina bona hora se'ns va oc�rrer comprar dues inofensives botelles de pometa i burret! Despr�s de sopar, comen�� la xamera per a Rafa, C�sar i Ra�l. Rafa se'n va fer sis o set, C�sar, vint, per� Ra�l se'n f�u quasi trenta en menys d'una hora. El resultat fou espant�s: Primer, Ra�l comen�� a dir vertaderes parides, despr�s se sentia un poc malament i s'assegu� prop del servici per si de cas. Per� de poc serv�: de cop i volta s'al�� corrent cap al w�ter, i comen�� a bossar tot all� que havia tragat. Fins ac�, cap problema. Per� i si vos contara que no se li pass� pel cap al�ar la tapa? I si vos diguera que aquesta tapa estava folrada amb una tela molt bonica? I si anomenara que tamb� hi havia una estora just davall d'ell? Tamb� hi havia un armari una mica esquitxat... Un desastre! El panorama era impresionant. Hi havia v�mits per totes bandes: A les parets, per terra, dins la paperera... buf! Qu� pudor!
     Vam pensar que millor seria que Ra�l ho netejara quan es trob�s millor. Aix� que ens assegu�rem pac�ficament al sof� per veure una pel�l�cula. I es veu que la pel�l�cula, pels seus continguts, acab� de regirar-li l'est�mac al negre Ra�l. Sobtadament, es condu� la m� a la boca, i un rajol� de v�mit sort� cap arrere i an� a parar al sof� del menjador. C�sar auda�ment apart� la catifa, per� aix� no evit� que un parell de litres de menjar putrefacte anaren a parar sobre la tauleta de vidre. Jo vaig preferir no vore m�s i me'n vaig anar a la saleta per a que no m'agafara a mi tamb�.
     I no he parlat de com va quedar la roba del negre... Millor seria que es donara una dutxa, i com �s tan agarrat i aprofitat, va estar mitja hora amb l'aixeta a tope. Mentre, els altres, jug�vem a cartes. Finalment, sort� de la dutxa amb el pijama, disposat a anar-se'n a dormir. I va triar el millor llit, de 210x105 i ben c�mode. Clar, com estava malaltet...
     I ara venia la pitjor part: la bossera estava assecant-se i Ra�l estava al llit lamentant-se i llan�ant-se insults a s� mateix. Per� se la va lliurar. De veure'l aix� em donaven ganes de donar-li una bufetada, i per a que callara li vaig apagar el llum i es va quedar torrat en pocs minuts.
     I ara tocava netejar les deixalles estomacals del negre. C�sar al bany amb la fregona i amb una braga fent-li de mascareta, Rafa al menjador amb el rentavidres i la baieta, i jo d'ac� per all� amb gana de bossar jo tamb�, i m�s quan vaig anar a veure que passava amb Ra�l i el vaig vore vomitant de nou en una bossa de pl�stic.
     La pitjor part va passar i ens vam posar a jugar-nos els duros a cartes fins les set del mat�. Dorm�rem fins les onze i despr�s arrepleg�rem tot (a excepci� de Ra�l que amb l'excusa de la resaca se'n va anar abans. Quina cara!) i cap a casa. Jo no desitge una altra festa com aquesta!