Les falles s'acostaven, i la colla estava m�s unida que mai. Eix�em a sopar cada dissabte i ens ho pass�vem molt b�. Rafa seguia amb la seva virilitat, que continue pensant que �s una farsa, i sobretot quan intente comparar-lo amb un cambrer mariconet en el restaurant del port, amb el nostre professor d'angl�s o amb "M�sky". Fa moviments extranys amb les mans i altres trets que caracteritzen una "persona" trastornada sexualment. C�sar i jo sempre d�iem: "D�u en qu� es degu� equivocar, en el sexe o en el car�cter? Per� no passa res mentre no intente tirar-nos m�, com feien Carlos o altres com ell.
De fet, les falles no serien gran cosa per a mi aquell any, perqu� no havien gaires fallers de la meva edat, i els que coneixia, se n'anaven amb el boig. Aix� que em vaig quedar en casa en els actes en els qu� no era prec�s assistir, i per les nits passava de la falla i anava a voltejar amb la colla.
Uns dies abans hav�em fet l'esmentada festeta de les Rotes, per� no hagu�s sigut possible sense l'al�lucinant oncle de Rafa. Quan em vaig enterar de qui seria el nostre transport, em pensava que tindria planta afeminada, de car�cter de sant, amb una merda de cotxe i que aniria a seixanta per la carretera d'Ondara per anar a comprar coets. Per� nom�s vaig acertar una de les prediccions: la merda de cotxe. Per� el tio era un passota total, li parlava a Rafa a crits, per� no se li entenia ni una. I fixa't que se'm van pujar els collons a la gola per la velocitat que duia en el cam� de darrere de Raquel Pay�!! Per� aix� s�, el cotxe feia un soroll digne de menci�, que ni vint aspirines et salven del mal al cap. Pens�vem que li ho diria tot a la mare de Rafa, i conseq�entment, a les nostres; per� despr�s de veure'l, sab�em que les begudes alcoh�liques i el tabac viajaven segurs cap a les Rotes.
Tot estava preparat, i algunes coses, ben amagades. Sols ens hav�em de portar els sacs de dormir i unes mantes i seria tot perfecte. Finalment, vam anar amb el cotxe de Ra�l, i �rem ell, Rafa, C�sar i jo. La nit anava a ser moguda sens dubte. Ja instal�lats, ens n'an�rem a voltejar per la mar fins que ens portaren les pizzes. Els coets que hav�em comprat, els f�iem esclatar per on an�vem passant i algun gosset petit que altre, ens feia c�rrer per la foscor de la platja. I per fi arrib� l'hora de sopar, amb les nostres cervesetes... I despr�s, mentre bev�em i jug�vem a cartes, Rafa va muntar el numeret: Per comen�ar va tirar el got de burret a sobre de la manta de la meva �via, on est�vem jugant, i es va quedar una gran taca marr�. A C�sar li va donar per riure's (del que jo no trobava graci�s), i ning� no podia fer-lo parar. Estaria bufat...?
El cas �s que s'havia de fer quelcom si vol�em que no s'enteraren els nostres pares; i el menys bufat, o siga, jo, va prendre la iniciativa d'intentar llevar la taca amb aigua i sab� de dutxa. Mentre rentava a m�, amb una aigua congelada, Rafa sostenint la manta, Ra�l parlant-me de vost� i dient-me "senyor", i C�sar pixant-se de la risa; Rafa va posar el punt sobre la i: va tirar un cendrer de vidre dels grans, i es va esmicolar contra terra. A C�sar quasi li agarra un atac. Rafa i jo arrepleg�rem els vidres i Ra�l agran�. Jo em vaig fer un bon tall al dit i em vaig arrear una h�stia a la cama amb el moble del sal�. Per� C�sar reia i reia amb el got de uisqui a la m�. Rafa va intentar consolar-nos (i mai millor dit) amb la "Super-Nintendo". Finalment, ja de mat�, la taca se n'havia anat, hev�em fet desapar�ixer les restes del cendrer i C�sar havia acabat de riure (per fi). Agaf�rem l'equipatge i l'autob�s cap a D�nia. |
