Extensió: 734 km2
Població: 46.708 h [1996]
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya. Cap de la comarca, Olot. Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d'Amer i de Llémena. El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.
L'alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i cingleres. Els materials que hi predominen són les calcàries eocèniques, amb alguna intercalació margosa i algun aflorament d'argiles vermelles, materials profundament plegats i fallats, tallats per l'erosió i modelats per un aspre relleu càrstic. És drenat pels afluents de l'esquerra de la conca mitjana del Fluvià, entre els quals el Llierca i el seu afluent, la riera de Sant Aniol, que aïlla a l'oest el Montfalgars (1.610 m alt) i el puig de Comanegra (1.558 m), i la riera de Borró, que separa el conjunt muntanyós de Bassegoda (1.376 m) del massís de la Mare de Déu del Mont (1.115 m).
(...)
La població, que el 1860 arribà als 44.693 h, passà a 36.855 el 1900, a 40.777 el 1960 i a 46.060 h el 1991. Els municipis més poblats són Olot (26.713 h), Sant Joan les Fonts (2.821 h), la Vall d'En Bas (2.531h) i Besalú (2.098 h). A partir de la segona meitat del s XX començaren a ésser abandonades les terres de l'alta Garrotxa (el 1956 ja el 36% dels masos eren abandonats, i actualment, més del 50%]. Aquesta tendència a la despoblació es generalitza en tota la comarca pel damunt dels 600 m d'altitud. Els nuclis de població concentrada són molt poc importants.
