Municipis
de la Garrotxa
Extensió:
29 km2
Població: 27 482 h [1996]
Municipi i cap de la comarca
de la Garrotxa, al qual s'afegí el 1971 el de Batet de la Serra, a la
vall alta del Fluvià, localitzat dins el conjunt de la Serralada Transversal.
El terme correspon aproximadament a una de les fosses tectòniques -el
pla d'Olot- formades en relació amb el camp de falles que afecta aquest
sector, que es prolonga fins al Puigsacalm.
Extensió:
32 km2
Població: 2 745 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a
la vall del Fluvià; comprèn el sector final de la vall de Bianya
(des de la seva confluència amb el Ridaura, límit occidental del
terme) i és drenat, a més, per diverses rieres, entre les quals
la de Carreres, afluent per la dreta del Fluvià, i la del Turonell i
de ca n'Illa (límit oriental), afluents per la dreta.
Extensió:
90 km2
Població: 2 542 h [1996]
Municipi de la Garrotxa situat
a la plana d'en Bas, al S d'Olot, travessat pel Fluvià. És limitat
a llevant per la serra del Corb, al N enllaça amb el pla d'Olot, i a
ponent hi ha els cingles de Puigsacalm (1 515 m alt), la serra de Llancers i
la de Sant Miquel; al S,
els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és ocupada
per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment per a llenya
i el carboneig.
Extensió:
5 km2
Població: 2 031 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a
la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa
i les muntanyes de la Garrotxa. Forma part de la plana al·luvial quaternària
del Fluvià, que drena el territori amb els seus afluents: la riera de
Capellada i el torrent de Garganell; la llacuna de Besalú, d'origen volcànic,
actua també de col·lector. L'activitat econòmica es reparteix
entre l'agricultura, la indústria i el comerç.
Extensió:
49
km2
Població: 1
445 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a
la comarca d'Olot; el terme, que comprèn la fossa o cubeta de Santa Pau,
al SE de la plana d'Olot, és limitat al S per les serres del Corb i de
Finestres (separades pel coll de Fontpobra) i, al nord, per les serres de Batet
i de Sant Julià del Mont (903 m); és drenat per la vall alta del
Ser. Forma part de la regió volcànica d'Olot i posseeix alguns
dels seus antics volcans més importants, com el turó de Croscat
(786 m) i Santa Margarida de la Cot (682 m).
Extensió:
1
km2
Població: 1
006 h [1996]
Municipi de la Garrotxa, a
l'interfluvi del Fluvià i del Turonell. El terme, molt reduït, ha
quedat envaït per l'expansió urbana. La principal activitat econòmica
és la indústria: alimentària (embotits i galetes), adoberies,
tèxtil. Hom explota tres pedreres
i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], castellfollitencs;
296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta al caire
d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit) d'uns 50 m d'alçada
i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó pel Fluvià i el seu
afluent, el Turonell.