CASTELL DE PALAFOLLS

Molt sovint, no puc evitar aixecar la mirada i contemplar, absort, la estructura que encara es manté ferma , com la mateixa terra situada baix teu.

¡ Oh, Castell !

M'he n'adono inequívocament, que el temps no s’atura. Continua avançant. 

¡ Jo que em pensava que una fortalesa com la teva, no podria ser destruïda, ni tan sols per el pas del temps !

M’equivocava de totes, totes. Però, si més no, encara puc descriure l’encanteri que en un temps llunyà,
imposaves la llei noble i senyorial, desafiant la força de qualsevol enemic que gosava plantar-te cara.

¡ Oh, Castell !

L’amor és com un voltor, va viatjant per arreu del mon fins que troba exaltant al veritable creador, Cupido.
La persona que queda encantada per aquesta força desorbitada, s’enalteix espiritualment fins l’acabament. Tan se val a qui escolleix, la força és tan forta, que quelcom queda tocat per la vitalitat i l’energia que l’amor transmeteix, encegant i alhora escalfant com mai ningú ha notat. Quan l’amor pica la porta i entra en les nostres vides, notem aquella màgia tan abrusadora que moltes vegades gaudim d’ella, però d’altres jornades no tan joioses, la tristor s’apodera de nosaltres, sense pogué fer-hi res. Són aquests els vertaders efectes de l’amor. L’amor és aquell sentiment que moltes vegades es difícil de explicar i que mentre dura ens manté en una òrbita diferent que ens allunya el mon de vista.
Quan això succeeix dins d’un mateix, vol dir sense fingir ni un bosir, que quelcom ha estat captivat per la virtut potent de l’amor.

Ningú pot aturar el temps i en definitiva l’avenç. El mon que coneixem en el present, s’hi respira un aire no gaire saludable que conseqüentment posa en evidència el veritable sentit de l’existència i aquest, es  jutjat per alguns sense cap sentencia. No obstant, La vida avança amb esperança i l’amor l’acompanya  fins que s’acaba. Es l’amor un signe de confiança i aliança?.

Potser si, Potser no.