Teixits connectius
4. Teixits connectius.
4.1. Teixit conjuntiu
4.2. Teixit adipós
4.3. Teixit cartilaginós.
4.4. Teixit ossi
4- Teixits connectius
Són els més abundants del cos. Estan formats per cèl·lules
poc especialitzades i amb una abundant matèria intercel·lular
( H2O, sals, proteïnes, polisacàrids i
fibres proteiques). La majoria d'ells estan molt vascularitzats. Desenvolupen
funcions diverses: estableixen el contacte entre els diferents teixits que
formen un òrgan o omplen els buits existents entre els òrgans;
també desenvolupen funcions de protecció i de sosteniment. Tots
ells són d'origen mesodèrmic. En distingim quatre varietats:
conjuntiu , adipós , cartilaginós i ossi.
4.1 Teixit conjuntiu
Aquest teixit s'estén per tot l'organisme i té com a missió
unir els teixits , omplir els buits entre els òrgans , formar la derma
, etc. No constitueix cap òrgan ni té forma definida.
Fes clic per ampliar i per
veure una foto (derma)
Composició
Cèl·lules. Es diposen molt
separades entre si.
* Fibroblasts i fibròcits: Cèl·lules fonamentals del teixit. Són fixes i de forma allargada o estrellada. Són les encarregades de formar les fibres que són presents en la matèria intercel·lular.
* Histiòcis o macròfags . Cèl·lules mòbils amb capacitat de fagocitar les substàncies alienes al nostre organisme. Són grans i posseixen pseudòpodes (per al moviment i la captura de substàncies).
* Mastòcits o cèl·lules cebades. Cèl·lules arrodonides que contenen grànuls amb diferents substàncies entre les quals cal destacar l'heparina (anticoagulant) o la histamina (responsable de fenòmens al·lèrgics)
* Melanòcits Cèl·lules que elaboren un pigment fosc , la melanina , la síntesi del qual està estimulat pels raigs ultraviolats del sol i són responsables de la coloració de la pel , el pél, l'iris, etc.
A més a més també podem trobar-hi cèl·lules emigrants procedents de la sang i que penetren en la substància intercel·lular: són els monòcits, i limfòcits que estudiarem en la sang.
Fibroblasts
Matèria intercel·lular
Està formada per una substància fonamental formada per aigua
, proteïnes , derivats dels glúcids ( àcid hialurònic)
i altres molècules; immerses en aquesta podem trobar una sèrie
de fibres proteiques segregades pels fibroblasts. En tenim tres tipus:
* Fibres col·lagenes. Incolores. Formades per una proteïna: el col·lagen. Són gruixudes , agrupades en feixos , flexibles i resistents a la tracció. Donen consistència als teixits. Per ebullició es transformen en gelatina.
* Fibres reticulars: molt més primes que les de col·làgen. Són de naturalesa química molt semblant al col·lagen.També donen consistència al teixit
* Fibres elàstiques. Constituïdes per altra proteïna , l'elastina , de color groc. Són molt fines i no formen feixos encara que s'entrecreuen amb les fibres col·lagenes. Com que són elàstiques la seua funció és la de permetre el teixit tornar a la seua posició original. Resisteixen l'ebullició.
El teixit conjuntiu no té una estructura uniforme , sinó que
en podem trobar diferents tipus segons la consistència de la matèria
intercel·lular i l'abundància i distribució de les fibres
presents: teixit conjuntiu lax (és el que hem descrit) , dens (als
tendons , amb major proporció de fibres ) , reticular , etc.
4.2 Teixit adipós
Es pot considerar com una varietat de teixit conjuntiu. Està format
fonamentalment per cèl·lules anomenades adipòcits, el
interior dels quals es troba ocupat per una gota de greix (triacilglicèrids)
que ocupa la part central i relega el nucli cap a la perifèria. Es
tracta d'una cèl·lula conjuntiva especialitzada en l'acumulació
de reserves
Aquest teixit constitueix un 20% en els homes i un 25% en les dones. Es disposa
a la hipodermis on forma el panicle adipós , que en persones obeses
pot assolir uns quants centímetres ( "michelines "). La seua
distribució pel cos és un caràcter sexual secundari.
A més d'aquesta funció de reserva , també actua com a
un aïllament tèrmic i de protecció mecànica d'alguns
òrgans que envolta , com el fetge , pulmons , etc, o en zones concretes
com a la planta dels peus o la coberta dels ronyons.
fes clic per ampliar
4.3 Teixit
cartilaginós
El teixit cartilaginós és un teixit connectiu amb funció
esquelètica: és present al pavelló de l'orella , envà
nasal , articulacions , discs intervertebrals , epiglotis , bronquis i tràquea.
En l'embrió forma la matriu de la majoria dels ossos , que posteriorment
serà substituïda per teixit ossi.
Esquema llibre SM del teixit cartilaginós
Es tracta , a l'igual que l'epiteli , d'un teixit no vascularitzat.
Les substàncies nutritives passen per difusió a través
d'un teixit conjuntiu - pericondri - localitzat en l'exterior del cartílag.
Es caracteritza per una matèria intercel·lular sòlida
- matriu - formada per fibres de col·lagen i elastina fet que li atorga
rigidesa. Les seues cèl·lules anomenades condrioblasts (condriòcits)
es troben allotjades en uns buits existents en la matèria intercel·lular
(càpsules) Entre la càpsula i la cèl·lula hi ha
un espai anomenat llacuna. Cada càpsula pot contindre 1-2(4) condriòcits.
fes clic per ampliar Segons la naturalesa de la matriu en podem distingir tres grups:
- Cartílag hialí: És el tipus més freqüent. Els condriòcits es troben disseminats per la matriu amorfa que es recorreguda per fibres de col·lagen. Ex: Envà nasal , anells de la tràquea , etc.
- Cartílag elàstic. Més ric en fibres ramificades d'elastina. Ex: Pavelló de l'orella , trompes d'Eustaqui , epiglotis.
- Cartílag fibrós. Forma de transició amb el teixit conjuntiu dens. Està format per capes de cartílag hialí intercalades amb altres de fibres de col·lagen. Ex: discos intervertebrals, tendons.
4.4 Teixit ossi
Es tracta d'un teixit connectiu on la substància intercel·lular
és sòlida i es troba calcificada, cosa que li dóna una
gran resistència ( encara que també posseix una relativa elasticitat).
Es troba localitzat als ossos.
Les principals funcions d'aquest teixit són:
- Protectora (encèfal i mèdul·la espinal)
- Esquelètica (sosteniment i moviment del cos)
- Hematopoètica (formadora de la sang)
- Reserva activa de ions Ca++
Es tracta d'un teixit que , malgrat la seua aparença estàtica
, està en contínua renovació , reabsorbint-se i remodelant-se
contínuament per afrontar les demandes d'ions en altres parts del cos
i les seues necessitats mecàniques .
Composició del teixit ossi
* La matèria intercel·lular
està impregnada de sals càlciques (fosfats , fluorurs , carbonats
etc) . Es tracta d'una substància sòlida que rep el nom de matriu
òssia. Hi podem distingir dos components:
- Matriu orgànica. Constituïda per
fibres fonamentalment col·làgenes
- Matriu mineral. Sals càlciques.
La matriu mineral proporciona duresa a l'os mentre que l'orgànica elasticitat.
Amb l'edat va variant la proporció d'aquestes (augmenta la mineral)
amb la qual cosa els ossos es fan progressivament més trencadissos.
* Les cèl·lules òssies
són els osteòcits que es troben allotjats en la matriu (llacunes
òssies) i units entre elles pels conductes calcòfors. En la
seua ètapa juvenil (osteoblasts) segreguen la part orgànica
de la matriu. Posteriorment es fusionen entre si , tot formant cèl·lules
multinucleades i s'ocupen de la reabsorció i el remodelatge constant
de l'os (osteoclast) En realitat es tracta de la mateixa cèl·lula.
El teixit ossi es presenta amb dos tipus d'estructura:
Teixit ossi esponjós
Es presenta en ossos curts , plans i en l'epífisi (cap) dels ossos llargs. La matriu hi forma una trama esponjosa de làmines entrecreuades , els buits de la qual són plens de mèdul·la roja amb una important missió hamatopoètica (ací es formen els glòbuls vermells de la sang)
Teixit ossi compacte.
Es troba en la diàfisi (canya) dels ossos llargs.La matèria intercel·lular es presenta en forma de columnes formades per làmines concèntriques al voltant d'uns canals interns (canals de Havers ), recorreguts pels vasos sanguinis i els nervis. Els diferents conductes de Havers es comuniquen entre si per una altra trama de canals perpendiculars als anteriors i anomenats conductes de Volkmann.
La superfície externa de tots els ossos està recoberta per una capa de teixit connectiu , el periosti , rica en vasos sanguinis i nervis , mentre que a l'interior n'hi ha una altra , el endosti.
OSTEOBLASTS
fes clic per ampliar 
Pàgina feta per 
