GOTES
Entre gota i gota
cada instant..
sembla que s´esgota
i en l´esdevenir
que és fluxe
-aquí com avui, sota la pluja-
tot sembla que s´amorrona
per no desvirtuar la disciplina
que hom creu , la vida fa possible.
Donç en
aquesta falsa creença se sojorna
l´esperit
de l´home que en ell no fa revenja
però la
nit -no obst i entre tant- .. doma els estelss
i el
poeta -esclau .. ¿?-, escriu a terra.
Viendo hora
tus ojos
buscar una isla
yo enmedio la laguna,
ver entretanto acercarse las
nieblas
.. hasta velar
tu orilla.
Y yo presto entonces a
encender una hoguera
y a empezar a quemar:
Emociones sinceras;
y a quemar recuerdos,
quemar auroras
ceñidas..
para ver tal vez... flotar las reliquias
como aquellos antaños .. tuyos ojos
que en mi pensamiento
fueron, en su dia.
DESERT
Quan estimar sigui
definitivament un pecat,
aleshores... estimaré a
tothom.
Quan tots els fruits
madurin..
es començaran a podrir..
tots els meus pensaments;
i quan jo em nodreixi
d´aquesta “inmundícia”;
quan jo desarreli tots els
arbres,
quan jo cremi tots els
boscos..
Quan jo deixi d´estimar-te..
el vertader sol daurat..
regnarà de nou, ell
sol sobre el desert.
EL SI NO
SI
En la arena; en la “ilusión” de la arena,
yo a menudo escarbo
para encontrar.. “ciertas
joyas camufladas”;
y me hago adepto, a esta forma de religión;
sigo y resigo los múltiples
destellos
que del sol nacen y que aquí
se reproducen
...como letras extrañas y
minúsculas.
A partir de un libro en
blanco;
yo en la arena... busco,
y en la misma arena
también mismamente me camuflo.
DESNATURA
En una mena de desnatura
que em greuja sentiments que
no comprenc
evaluo capciosament el que
no entenc;
tot potser per reivindicar
, abans tot sigui runa
allò que sense forma ni figura..
ça com lla i avui com ara
em fa sentirme prou valent.
I dir el que soc i aprenc
arreu de mon
I dir el que és per a mi
el mateix mon:
Festival on neixen i
moren sense cap mena de cura
tota una sinèrgia de bullents cançons.
SOLO PALABRAS
Si yo pudiera besarte
amiga mia,
cien mil estellas lànguidas
decaerian,
¡ en inútiles lamentos!
mientras yo borracho , como
una cuba
me beberia nuevos soles y
nuevas lunas.
Sin ser
consciente de nada... -por supuesto-
tu sola.. de mi nada querrias,
viendo el triste
espectàculo...
de creer que me siento rey
en la mentira.
Mas tu no sabes, amiga de mi
vida..
que solo a ti YO SOLO TE QUIERO
Y QUE SI
NO QUIERO BESARTE
ES SOLO POR NO
VER
AL MUNDO ENTERO ARDIENDO.
Simplement: ANHEL
Si hom pogués sempre
gairebé sempre “recomençar”
i no li calgués refugiar-se
i buscar consol en greus
veritats.
Si hom no es llevés cada dia
per assecar al sol les seves
penes que el tormenten;
per escriure de nou milers de
versos,
que el trasfoquen per el
darrera i el flagel.len.
Si hom pogués dir no, a tot el que NO vol
i pogués dir “SÍ”
..a tot el que sí vol.
...Si hom pogués dir ..alguna cosa , simple
lleu com una espurna enmig la brisa
....
y sobreviure .
PRISIONERO
De las horas huidas
yo soy esclavo.
De las horas huidas mas no
obstante,
quiero también huir yo.
“De las frágiles horas
huidas”
como de todas las cosas que
me hacen daño.
Quiero huir hacia el cielo
Quiero huir hacia el
infierno luego.
Enfrentarme cara a cara
con Dios o con el
Diablo
para poder VIVIR luego
definitivamente
sin querer huir ya mas.
AQUÍ A DALT!
És la teva representació ideal
allò que sempre busco
entre portes tancades,
sota un munt de nuvols
grisos.
Sotjant una tebió..
de primavera amable..
car no obstant, tot i que siguis intocable,
inspirant l´aire -després
d´un suspir profund-
et dic que puc arribar a sentir, de tu un petó.
Un petó portat per una brisa amable,
aquí a dalt; on clareja la il.lusió
i es difón de nou, tota passió anònima
sense torbar-se, ni mostrar contradicció.