GOTES

 

Entre gota i gota

cada instant.. sembla que s´esgota

i en l´esdevenir que és fluxe

-aquí com avui, sota la pluja-

tot sembla que s´amorrona

per no desvirtuar la disciplina

que hom creu , la vida fa possible.

Donç en aquesta falsa creença se sojorna

l´esperit de l´home que en ell no fa revenja

 

però la nit -no obst i entre tant- .. doma els estelss

i el poeta -esclau .. ¿?-, escriu a terra.

 

 

 

 

 

 


EN SU DIA

 

 

Viendo hora tus ojos

buscar una isla

 

yo enmedio la laguna,

ver entretanto acercarse las nieblas

.. hasta velar tu orilla.

 

Y yo presto entonces a encender una hoguera

y a empezar a quemar: Emociones sinceras;

y a quemar recuerdos,

quemar auroras ceñidas..

 

para ver tal vez... flotar las reliquias

como aquellos antaños .. tuyos ojos

que en mi pensamiento fueron, en su dia.

 

 

 

 

 


DESERT

 

 

Quan estimar sigui definitivament un pecat,

aleshores... estimaré a tothom.

Quan tots els fruits madurin..

es començaran a podrir.. tots els meus pensaments;

 

i quan jo em nodreixi d´aquesta “inmundícia”;

quan jo desarreli tots els arbres,

quan jo cremi tots els boscos..

Quan jo deixi d´estimar-te..

el vertader sol daurat..

regnarà de nou, ell sol sobre el desert.

 

 

 

 

 

 


EL SI NO SI

 

 

En la arena; en la “ilusión” de la arena,

yo a menudo escarbo

para encontrar.. “ciertas joyas camufladas”;

y me hago adepto, a esta forma de religión;

sigo y resigo los múltiples destellos

que del sol nacen y que aquí se reproducen

...como letras extrañas y minúsculas.

A partir de un libro en blanco;

yo en la arena... busco,

y en la misma arena

también mismamente me camuflo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


DESNATURA

 

 

En una mena de desnatura

 

que em greuja sentiments que no comprenc

evaluo capciosament el que no entenc;

tot potser per reivindicar , abans tot sigui runa

allò que sense forma ni figura..

ça com lla i avui com ara

em fa sentirme prou valent.

 

I dir el que soc i aprenc arreu de mon

I dir el que és per a mi el mateix mon:

Festival on neixen i moren sense cap mena de cura

tota una sinèrgia de bullents cançons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

SOLO PALABRAS

 

 

Si yo pudiera besarte

amiga mia,

cien mil estellas lànguidas decaerian,

¡ en inútiles lamentos!

mientras yo borracho , como una cuba

me beberia nuevos soles y nuevas lunas.

Sin ser consciente de nada... -por supuesto-

tu sola.. de mi nada querrias,

viendo el triste espectàculo...

de creer que me siento rey en la mentira.

Mas tu no sabes, amiga de mi vida..

que solo a ti YO SOLO TE QUIERO

Y QUE SI NO QUIERO BESARTE

ES SOLO POR NO VER

AL MUNDO ENTERO ARDIENDO.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Simplement: ANHEL

 

Si hom pogués sempre

gairebé sempre “recomençar”

i no li calgués refugiar-se

i buscar consol en greus veritats.

 

Si hom no es llevés cada dia

per assecar al sol les seves penes que el tormenten;

per escriure de nou milers de versos,

que el trasfoquen per el darrera i el flagel.len.

Si hom pogués dir no, a tot el que NO vol

i pogués dir “SÍ” ..a tot el que sí vol.

...Si hom pogués dir ..alguna cosa , simple

lleu com una espurna enmig la brisa

.... y sobreviure .

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

PRISIONERO

 

 

De las horas huidas

yo soy esclavo.

 

De las horas huidas mas no obstante,

quiero también huir yo.

 

“De las frágiles horas huidas”

como de todas las cosas que me hacen daño.

 

Quiero huir hacia el cielo

Quiero huir hacia el infierno luego.

Enfrentarme cara a cara

con Dios o con el Diablo

para poder VIVIR luego

definitivamente

sin querer huir ya mas.

 

 

 

 

 

 

 


AQUÍ A DALT!

 

 

És la teva representació ideal

allò que sempre busco

entre portes tancades,

sota un munt de nuvols grisos.

Sotjant una tebió..

de primavera amable..

car no obstant, tot i que siguis intocable,

inspirant l´aire -després d´un suspir profund-

et dic que puc arribar a sentir, de tu un petó.

 

Un petó portat per una brisa amable,

aquí a dalt; on clareja la il.lusió

i es difón de nou, tota passió anònima

sense torbar-se, ni mostrar contradicció.

 

 

 

 

 

 





Hosted by www.Geocities.ws

1