IRISAT

 

Crema com virosta seca;

alèrgia en soletat

d´un destorb mal assenyat

 

car malgrat tot, en ella ...hi resa ,

la incombustibilitat de l´esència

que romàn, en el cim i la profunditat

i que amb superbor il.lumina

el reflexe irisat d´un raig de sol

en una gota de rou en la parpella

d´una estàtua antiga

de pedra

grega.

 

 

 

 

 

 

 

 


DELIRIO

 

 

 

En las profundidades de tus pupilas

yace toda mi pasión disecada:

 

como ingenuo insecto;

yo dentro del ámbar:

 

Inspirando y expirando,

hasta la muerte,

mi última retahila de versos

sumergidos en tus pupilas,

...mas sin poder verte

realmente.

 

 


 

 

 

 

 

CANIGÓ (la xemeneia)

 

 

Prest cant sense basarda...

Fimbrejant rebull a camp i plana;

s´abranda amb tacte,

¡S´exita a la m i r a d a!

i s´escreix de repent cap al cel

en punyent sentiment

com una daga.

Aquella , que el glaç ha colput quadrada

i que malgrat que en diuen xemeneia, segueix sent daga.

Espasa catalana, qual s´aixeca al sud de França.

 

 

 

 

 

 

 


NADA APRENDO

 

¿Que busco si nada aprendo?

 

Hoy, cuando me he levantado de la cama

he abierto la ventana y he mirado al cielo.

Me he preguntado el por qué y el como;

me lo he preguntado otra vez de nuevo,

..y me he echado otra vez en la almohada

para conciliar de nuevo el sueño.

 

...Mas ese sueño es inútil -me digo- si nada aprehendo:

 

Hoy está lloviendo; ...” Si”.

Hoy parece que esté lloviendo,

pero en realidad mas que gotas ..sobre el suelo

hoy lo que llueven, son mas bien, solo penas

sobre mis pensamientos.

 

y nada aprendo

 

 

 


 

 

 

 

 

LA BELLESA

 

 

Es sa imatge difosa

en el sí d´una penombra

allò que m´asusta i allò que m´adora;

com gerra d´aigua calenta fonent...

una muntanya de neu molt freda.

..És el seu tacte. ¡El meu ull que l´ultrapassa!;

estén llàgrimes en son viatge

en el que naveguen, ansies errants...

captives d´un desig,

submergit en greu miratge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 


DISCUTIBLE

 

 

Circundat de falses alegries;

circundat de falses temptacions,

hom encara circula, d´illa en illa,

ullprenent les aparences amb caprici

i amanyagant amb mil mentides

la dissort de tantes fràgils il.lusions.

 

Car tant per excés com per defecte

la utopía de la vida en si mateixa s´adultera

car tant per excés com per defecte

de la creença en ella s´adultera, el mateix esser.

 

 

 

 

 

 

 

 


EN LA CIEGA IMAGEN

 

En la ciega imagen

En el mudo verbo.

 

En la ciega imagen sueño

En el mudo verbo... suspiro

 

En la ciega imagen ...toco el cielo

En el mudo verbo, quiero.

 

Solo existe el mundo a través de la ciega imagen.

Solo existo yo a través del mudo verbo;

 

como hoja que trasnocha un largo invierno

Recompongo miles de versos y recibo el beso.

 

 

A la ciega imagen

y al mudo verbo..

 

Envio miles de rosas

 

Viajan errantes -camino de la nada-

Viajan solas

 

Esas rosas liberadas del ensueño,

liberadas del yo quiero;

 

ellas también,

como mis palabras mudas*

como mis ojos también ciegos,

 

acompañan trillones de aromas,

trillones de vagos aromas

desprendidos del silencio.

 

 

 

y adoran aun la luz .. ¡toda la luz!.

Toda la luz del cielo,

comprendida en el ensueño

Y de ese mismo ensueño

reciben el beso (comopor arte de magia)

¡ del universo entero.!

 

 

 

 

 


(*) esas que quisieron pronunciarse

esas que quisieron adorarte ..a plena luz del dia

(..que tu cerraste)

 

 

 

 



Hosted by www.Geocities.ws

1