Ramon "Eldarion" Passolas

Per tornar a la p�gina principal, feu clic aqui >>>>>>>

New Line Cinema presenta

Una producci� Wingnut Films

Una pel�l�cula de Peter Jackson

Elijah Wood        Ian McKellen        Liv Tyler        Viggo Mortensen

EL SENYOR DELS ANELLS

Sean Astin        Cate Blanchett        John Rhys-Davies        Billy Boyd
Dominic Monaghan        Orlando Bloom        Christopher Lee        Hugo Weaving
amb Sean Bean i Ian Holm

Gui� de Fran Walsh, Philippa Boyens i Peter Jackson

Basada en el llibre de J.R.R. Tolkien

Produ�da per Barrie M. Osborne, Peter Jackson, Fran Walsh i Tim Sanders

1� Part - La Comunitat de l'Anell

La primera pregunta que ens ve al cap �s: Perqu� una pel�l�cula sobre El Senyor dels Anells? O millor encara, perqu� tres pel�l�cules? La resposta no �s senzilla. De fet, tot comen�a amb el llibre, evidentment. El Senyor dels Anells �s una obra col�losal, de m�s de 1000 p�gines en total. No explicar� aqui com va sorgir aquesta obra de la ment del seu autor. D'altres ho han fet millor en altres indrets. Parlar�, per�, del seu or�gen.
L'any 1937 Stanley & Unwin va publicar The Hobbit al Regne Unit. L'�xit inmediat (i inesperat) del llibre va impulsar el president de la editorial, Sir Stanley Unwin, a demanar el seu autor, J.R.R. Tolkien, que n'escrib�s una continuaci�. Per� el que havia de ser un conte per a nens va comen�ar a complicar-se. El Senyor dels Anells comen�a d'una manera desenfadada, gaireb� buc�lica, amb nom�s uns escassos i t�rbols records del passat. Per� desseguida l'ambient canvia brutalment i les ombres s'estenen damunt la Terra Mitjana. La continuaci� va comen�ar a cr�ixer incontroladament i aviat adquir� proporcions �piques, sorprenent fins i tot el mateix autor, que sempre va dir que tenia la sensaci�, no d'estar creant una hist�ria, sino de "deixar const�ncia de quelcom que ja existia". El llibre havia adquirit vida pr�pia i no va ser fins al 1954 que es van publicar els dos primers volums. El tercer ho fou l'any seg�ent.
D'en�� d'aleshores, el llibre ha captivat la imaginaci� de mil�lions de persones, primer entre els lectors de parla anglesa, despr�s al m�n sencer. La fecunda imaginaci� de Tolkien va donar lloc, no nom�s a un bon nombre de races i cultures, sin� tamb� a lleng�es, tradicions, mites i prejudicis propis per a cadascuna d'aquestes cultures. Com va dir un cr�tic, "Tolkien s'ha convertit en l'equivalent cultural d'un poble". El llibre va passar a ser patrimoni cultural de la humanitat sencera; �s el llibre de literatura fant�stica m�s llegit de tots els temps, i el millor sens dubte, i ha convertit Tolkien en l'escriptor en llengua anglesa m�s popular de la hist�ria, amb la �nica excepci� de William Shakespeare.
La enorme extensi� del llibre va ser un maldecap pels impressors de Stanley & Unwin. Tolkien va dividir la seva obra en sis parts, sis "llibres", encara que mai no es va pensar en publicar-los per separat. Tolkien volia publicar tot el conjunt d'una sola vegada, per� els editors temien que aix� espantaria els possibles compradors, no nom�s pel preu, sin� tamb� pel fet d'haver d'enfrontarse amb un volum tant enorme. Finalment es va acordar dividir l'obra en tres parts, fet que Tolkien detestava, per� que va haver d'acceptar. Ell mateix va triar els punts de separaci� i va posar t�tol als tres volums: La Comunitat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei.
Aquest mateix esquema s'ha seguit per adaptar el llibre a la gran pantalla. Era impensable condensar tota la complexa narrativa de l'original en una sola pel�l�cula, perqu� aix� hauria portat a una de dues possibilitats: mutil�lar sense pietat el texte per a deixar lloc nom�s a les coses m�s trascendents de cara a l'argument, o b� allargar la pel�l�cula per sobre de les cinc, o potser de les sis hores.
La sol�luci� que finalment es va adoptar es troba en l'esperit dels editors del llibre, i tamb� es la �nica satisfact�ria per tothom. Rodar tres pel�l�cules de manera simult�nia, gaireb� nou hores en total, amb el mateix equip, els mateixos actors i el mateix director. El resultat �s magn�fic, com pot testimoniar qualsevol que hagi vist La Comunitat de l'Anell. Per� no �s m�s que el principi...
El 18 de desembre d'enguany s'estrena mundialment la segona part, Les Dues Torres; la 3� part s'estrena al Nadal del 2003. A m�s a m�s, est� prevista la publicaci� d'una versi� de luxe en DVD amb les tres p�l�l�cules i escenes in�dites, cap al 2004. Tot plegat un esfor� extraordinari per a fer diners i dotar a la obra mestra de Tolkien de la rellev�ncia cinematogr�fica que es mereix.

Para la versi�n en castellano, haz clic aqu� >>>>>>>>

Per visitar la web de la pel�l�cula, feu clic aqui >>>>>>>>>

La meva cr�tica

No resulta f�cil criticar de manera freda i justa una pel�l�cula que has esperat durant anys, que has vist per primera vegada en un estat gaireb� d'ext�si, i que has tornat a veure com qui es lleva l'endem� de Reis i troba la casa encara plena de regals sense obrir. Mirar�, per�, de ser imparcial i donar la meva opini� sobre la que, sense por d'equivocar-me, puc anomenar la pel�l�cula de la meva vida.

***
Des de bon comen�ament podem sentir quelcom omnipresent en tot el film, i tamb� en tota la obra de Tolkien, el so dol� i arrossegat del quenya. En la pel�l�cula les lleng�es �lfiques atorguen un aire poderos�ssim de viatge inici�tic a les aventures d'en Frodo i els seus companys. La idea sorgeix, evidentment, del mateix Tolkien, eminent fil�leg, que sabia com ning� que les lleng�es no s'inventen, no apareixen a partir del no-res. Tot idioma t� una etimologia, �s a dir, una hist�ria al darrera, i les lleng�es �lfiques potser m�s que cap altre. Per� Tolkien tamb� les utilitza per a refor�ar la sensaci� d'allunyament que experimenten els h�bbits quan abandonen el seu pa�s, de p�rdua de tot all� que els �s familiar. Pippin ho deixa ben clar quan diu (referint-se a Arwen i Aragorn): "De qu� parlen?" �s el seu primer contacte amb la lleng�a �lfica, que es parlava a la regi� que ell anomena Comarca, molts segles abans que els h�bbits hi anessin a viure.
B� doncs, aquesta llengua ens porta a la llegenda. La llegenda de l'Anell. �s un comen�ament l�gic, perqu� aquesta pel�l�cula no sorgeix a partir d'una anterior (cosa que s� que fa el llibre, que �s continuaci� d'un altre); l'espectador necessita alguna mena d'introducci�, i Peter Jackson ens la ofereix de manera molt condensada, per� for�a entenedora. La imatge central d'aquesta evocaci� �s la darrera refer�ncia hist�rica que es t� de l'Anell, que va tenir lloc tres mil anys abans de l'acci� central de la pel�l�cula. Aquesta imatge, la Guerra de la Darrera Alian�a, �s for�a espectacular, ajuda a enganxar desseguida tots aquells que han anat a veure la pel�l�cula a la recerca d'emocions fortes, i posa en clar per primer cop el que despr�s resulta ser el tema central de la hist�ria: el Poder corromp, i el Poder Absolut corromp absolutament.
A partir d'aqui, entrem en una mena de pr�leg, un parent�si de pau i tranquilitat, que ens endinsa a la Comarca. Hi ha un canvi brutal d'ambient i atmosfera entre aquests primers vint minuts i la resta de la pel�l�cula. Aix� pot desconcertar un observador ne�fit, per� �s fidel a la estructura del llibre, que endarrereix l'enfosquiment de l'horitz� fins la tornada d'en Gandalf, i la seva confirmaci� de la veritable naturalesa de l'Anell d'en Bilbo. I l'objectiu �s el mateix al llibre i a la pel�l�cula: que l'espectador/lector noti el canvi en la percepci� dels h�bbits, que deixen la seguretat i pau de la seva llar per afrontar els perills del m�n exterior. Dos detalls que fan m�s corprenedor aquest canvi: la retic�ncia d'en Sam a fer el pas que el dur� m�s enll� del que ha viatjat mai, i la pluja persistent que cau quan els h�bbits arriben a Bree (per cert, fixeu-vos en l'home barbut que branda una pastanaga quan els h�bbits creuen la porta: �s Peter Jackson en persona).
Cal mencionar aqui que al llibre, existeix una altra aventura abans que els h�bbits arribin a Bree: la que t� en Tom Bombadil com a protagonista. Per� ni el fan�tic m�s recalcitrant de Tolkien podia esperar que l'entranyable home de les botes grogues sobrevisqu�s a la preproducci�. No aporta res rellevant a l'argument, nom�s una reflexi� sobre la naturalesa de l'Anell i de la cobd�cia que l'acompanya. Una llastima, malgrat tot...
�s a Bree, doncs, on apareix Aragorn, el qui hauria d'haver estat l'heroi, si aquesta hist�ria fos convencional. �s per� a en Frodo a qui pertoca aquest rol. Aragorn �s nom�s l'element "realment heroic" de la hist�ria, la darrera esperan�a de la humanitat. S'accentuen, per�, en la pel�l�cula, els dubtes i pors que Aragorn t� en relaci� al seu dest� i a la seva missi� com a hereu d'Isildur. Al llibre aquests elements apareixen molt per sobre, i l'Aragorn de la tercera part, per exemple, �s ja un home segur de si mateix, que camina cap al desenlla� amb la fermesa d'un acr�bata experimentat.
El seu rol, per�, en un primer moment, �s el d'espantar els h�bbits (i a nosaltres), apareixent de la manera amena�ant que tant magistralment va presentar Tolkien al llibre. La �nica cosa que es troba a faltar �s aquell extraordinari di�leg, que no puc resistir la temptaci� de reprodu�r aqui:

SAM: Com sabem que vost� �s l'aut�ntic Gamb�s? Potser �s un impostor. Potser va matar en Gamb�s i li va prendre la roba. Qu� ens respon?
ARAGORN: Que ets un individu auda�, Sam Gamyi. Per� la meva �nica resposta �s aquesta: Si jo hagu�s mort l'aut�ntic Gamb�s, podria matar-te a tu. I ja ho hauria fet, sense tanta xerrameca. Perqu� si volgu�s l'Anell per a mi, el podria tenir... ara!
[sil�lenci]
ARAGORN: Per�, afortunadament, s�c l'aut�ntic Gamb�s. S�c Aragorn, fill d'Arathorn. Si amb la vida o la mort us puc salvar, ho far�.

Aquesta darrera frase si que va arribar al gui� definitiu, per� va ser traslladada a la escena del Concili de Rivendel, on Aragorn la fa servir a tall de jurament de fidelitat i protecci� envers Frodo.
La resta del viatge fins a Rivendel transcorre for�a depressa, amb nom�s l'aturada a la Cima dels Vents, que gaireb� acaba en desastre. All�, la amena�a distant i confusa dels genets negres esdev� real i tangible. Per� Aragorn actua com a heroi per primera vegada i apallissa els espectres amb una facilitat potser un p�l exagerada.
Arribem doncs a la trobada amb Arwen, que analitzar� desde una �ptica molt particular:
�s clau, per entendre aquesta pel�l�cula, comprendre que els autors han hagut de ser extremadament fidels a la lletra i l'esperit del llibre, com possiblement mai ho ha estat cap director de cinema que adapt�s la obra d'un escriptor mort. Aix� ha estat aix� perqu� existeixen mil�lions de persones arreu del m�n que coneixen aquesta hist�ria gaireb� a la perfecci�, i que analitzarien el que s'estava fent amb cura. Aquesta gent posaria el crit al cel si es dugu�s a terme un canvi radical en algun aspecte important (o no important) de l'argument. Perqu� tothom t� la seva escena predilecta, la seva frase m�s recordada, el seu personatge m�s estimat.
L'exemple m�s evident d'aix� que dic pot ser el paper d'Arwen en la pel�l�cula. Originalment, �s un pr�ncep �lfic, Glorfindel, qui troba els hobbits i Aragorn i els mena cap a Rivendel. El rol d'Arwen en el llibre era semblant al que les dones acostumaven a tenir en les pel�l�cules de capa i espasa dels anys cinquanta; romandre al castell cosint (en el cas d'Arwen aix� �s exactament el que fa) mentre l'heroi es trenca la cara per aconseguir el seu amor. Aix� es va modificar en la pel�l�cula per atorgar m�s import�ncia al seu paper i permetre-li d'assolir una part de la gl�ria destinada als varons. Per� en el gui� original, aquest augment exponencial de la import�ncia del personatge d'Arwen anava molt mes enll�; fins i tot van circular rumors que parlaven de la seva hipot�tica pres�ncia en escenes de combat de gran volada. El que va passar fou que el rumor circul� per Internet amb una velocitat incre�ble, i la web de la pel�l�cula es va omplir de mails de protesta enviats pels fans enfurismats. Per� no eren pas masclistes els qui protestaven, sino puristes. Prudentment, els guionistes van fer marxa enrera, i va tocar a Ian McKellen tranquil�litzar els fan�tics, afirmant en una entrevista que Arwen no participaria en escenes de combat.
Se li permet, per�, d'enfrontar-se als genets negres i se li atorga el m�rit d'al�ar les aigues del Bruinen contra ells, m�rit que al llibre es reservava al seu pare Elrond.
Ja som a Rivendel, doncs. El tema central aqui hauria de ser, evidentment, el Concili. Ho �s sens dubte al llibre, on se li dedica un cap�tol sencer. Per� sembla que a aquestes al�ades la pel�l�cula comen�a a tenir pressa i es dediquen poc m�s de cinc minuts al debat entre els savis sobre qu� s'ha de fer amb l'Anell. Es dona molta m�s rellev�ncia i dramatisme a les discusions entre les diferents races, i es mostra de manera clara, a trav�s de la mirada de Frodo, que �s l'Anell qui genera aquestes tensions. Aqui tamb� apareix tamb�, per primer cop, la figura d'en Boromir, que ja interpreta el seu rol d'esc�ptic pel que fa a la missi�. Creu que l'Anell s'ha de fer servir en contra d'en Sauron i ni les paraules d'Elrond el convencen del contrari, com m�s tard es demostrar�. Per� de moment s'afegeix a la Comunitat, tot i que ja ens cau malament d'entrada, exactament com passa al llibre. A destacar la expressi� de desconcert d'Elrond quan comen�en a sorgir h�bbits d'assota les pedres.
I aix� comen�a el viatge de deb�. La escena dels crebain �s extraordin�ria i tamb� la de la muntanya, tot i que �s discutible que s'atorgui a en Saruman (extraordinari Christopher Lee) de manera tant descarada la responsabilitat de la tempesta. Un cop a Moria, la escena de la porta �s tant meravellosament fidel al llibre que fa agafar esgarrifances, tot i que el kraken desconcertar� els ne�fits. L'�nic punt a discutir del viatge en la foscor �s, al meu parer, la conversa sobre G�l�lum; resulta estrany que en Gandalf conegui la seva pres�ncia de manera tant evident, i que despr�s no s'en torni a parlar en tota la pel�l�cula. Evidentment, calia fer-ne alguna refer�ncia per que fos comprensible la seva aparici� m�s endavant (a Les Dues Torres). Per� �s aquest un punt de digressi� en relaci� al llibre que potser es podria haver resolt d'alguna altra manera.
El Balrog... senzillament impressionant. I a m�s, cosa que em complau sobremanera, el seu aspecte est� absolutament d'acord amb la descripci� que Tolkien en d�na al llibre. En especial les seves ales, que s�n purament fetes de foscor o d'un fum negre i esp�s. Es confirma aix� de manera definitiva que els Balrogs no volen pas. A destacar el ser� dramatisme de la Comunitat que plora la p�rdua d'en Gandalf.
La estada de la Comunitat a L�rien est� ben resolta en general, amb alguns comentaris: tot plegat �s massa breu, amb prou feines ens n'adonem i ja s�n damunt les barques, Anduin avall. El personatge de Gal�driel est� ben aconseguit, per� fa por, sobretot quan li agafa la "neura" en tenir l'Anell al seu abast. Els no iniciats podrien tenir dubtes sobre el seu desig sincer d'ajudar els viatgers. I per �ltim, trobo a faltar la preciosa escena dels regals, que al llibre est� magistralment presentada, i que aqui es resum en el flasc� de llum que Gal�driel d�na a en Frodo. Com a m�nim, es podria haver mostrat com aconsegueixen les capes �lfiques. �s una ll�stima haver perdut el di�leg sublim entre la Dama i en Guimli (cosa que hauria dotat d'alguna import�ncia el Nan, que �s potser el personatge menys valorat de la Comunitat). El que s� val la pena �s el di�leg entre Aragorn i Boromir, fins aleshores for�a distanciats i que de sobte fan un esfor� per a sincerar-se i comprendre's.
La pel�l�cula torna a agafar pressa aleshores, i el viatge per l'Anduin esdev� velo�, potser amb la intenci� d'expressar que els viatgers es mouen molt m�s depressa viatjant pel riu. Resulta estrany, per tant, que els orcs d'en Saruman surtin d'Isengard quan la Comunitat abandona L�rien, i que no obstant els encal�in a Parth Galen. En la escena final s'han fet nombrosos canvis per explicar la sobtada decisi� d'en Frodo d'abandonar els seus companys. Ara �s Aragorn qui parla amb ell i el deixa anar. Memorable la escena de l'intent d'en Boromir de treure l'Anell a en Frodo, i encara m�s memorable la seva mort defensant en Merry i en Pippin. Un moment per a fer saltar les ll�grimes a qualsevol.
I aix� acaba la pel�cula, amb la Comunitat dividida. Per a tots aquells que desconeixen com continua la hist�ria, el futur �s una inc�gnita. I millor aix�.