REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA  

1670

Maig, 20. Reunió de les aldees en Benassal. Diu Monfort:

 <<En la súplica de 20 de mayo de 1670, reconocía Morella que las aldeas “han obtenido salvaguardia Real”, para no caer en las penas prescritas en las reales ssentencias, por las reuniones de sus síndicos. Sabedoras del rigor con que la metrópoli las perseguía, solicitaron del virrey autorización, y éste accedió gustoso. Debidamente autorizadas, pues, se reunieron en Benasal el 20 de mayo de 1670, levantando acta o auto de lo convenido el notario Valero Fabregat. De lo acordado en esta histórica reunión, tenemos noticias, por las referencias que a la misma hace Morella en el informe que, sobre el pleito o petición de independencia, remitió al virrey. [...] Parece ser que los síndicos acordaron ofrecer a la Corona, por la gracia de la separación, 20.000 libras. Otro acuerdo quizás fuera el designar síndico de todas las aldeas a don Juan Bautista Peñarroja, de Villafranca.

 Diez fueron las aldeas que debieron reunirse en Benasal, porque diez fueron las que solicitaron la separación. Eran estas : Orcajo (castellanismo de Forcall), Olocau, Sinctorres, Portell, Castellfort, Villafranca, Catí, Vallibona, la calle de la Mata -que antiguamente fue aldea-, y la universidad de Zurita.>>

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.420. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

1671

Abril, 20. Resposta que fa la reina a la carta que li envien els pobles per demanar la INDEPENDÈNCIA l’any 1648 (on Portell sembla que no consta).

Diu Eixarch:

<<Ja en 1648, en plena guerra de Catalunya contra Felip IV, mancat de recursos per pagar la tropa (cosa freqüent en aquells temps), tornaren les aldees a demanar al rei la mateixa gràcia, amb una generosa oferta. El rei arribà a signar el Privilegi, però, la pressió i influència de Morella i altres causes, evitaren la publicació. Ens ho assabenta un lligall d’un notari forcallà que inclou la còpia d’una carta de la Reina-vídua, Governadora, signada el 20 d’abril de 1671, dirigida al Virrei de València perquè la trametés al Forcall:

“...Por parte de los lugares de Horcajo, La Mata, Olocau, Cinchtorres, Sorita, Catí, Castellfort, Vallibona i Villafranca {falte Portell}, en este Reyno, se ma ha representado que el año 1648 suplicaron al Rei, mi Señor... les hissiera mercet de eximirles de la jurisdicción de Morella, por las bexaciones que les hacen y servirán con 20.000 ducados de donativo y que, por respeto de haber sobrevenido el contagio {la pesta}, no se pudo solicitar la gracia ni tener el dinero, el qual está hoy junto; y assí se ordena la persona o parte a donde se ha de entregar...”

La pesta i la poderosa intervenció de Morella, afegeix Eixarch, foren les causes de l’anul·lació del Privilegi.>>

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 412. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

(també en MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid, p.407. Ajuntament de Vilafranca. 1999)

1672

Memorial del Síndic elegit per les aldees. Diu Monfort:

<<Un nuevo éxito acababa de apunarse Morella (Morella consigue que la cuestión pasase a justicia, como hizo Felipe IV); pero no amedrentó a las aldeas, las que formularon al siguiente año, 1672, el famoso memorial por su síndico, Juan Bautista Peñarroja, cuyo encabezamiento dice así:

 “Señor. Estado infeliz y calamitoso padece [...]. En este tan lastimoso {que} padece el que con silencio entregó al sentimiento sus males, dividiendo el corazón con suspiros, quedándose con el dolor de ser miserable y parecerlo, como dixo Pacoto. En este tan lastimoso, se hallan los vecinos de los lugares de Orcajo, Catí, Vilafranca, Castellfort, Sinctorres, Vallibona, Portell, Olocau, Lamata y Zurita del Reyno de Valencia, cansados de las aflicciones y trabajos que sus vecinos padecen, nacidos de las contribuciones injustas que pagan a la villa de Morella y de la jurisdicción que su justicia exerce en nombre de V. Magestad en dichos lugares: para cuyo consuelo, paz y templanza, [...] confiados en la innata y acsotumbrada piedad de V. Magestad: [...] esperan el verdadero remedio [...] usando de las supremas regalías, libertades de tantos ahogos y ortigadas penas, dividiendo dichos lugares de dicha villa de Morella, a la qual simplici modo estan unidas, como a Cabeça de partido, erigiéndolas en villas independientes de la contribución y jurisdicción de aquella, en la forma que en el fin de esta memoria se contien, la qual para mayor claridad se divide en los capítulos siguienttes:...” (consultar en el llibre de Monfort)

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.424. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

1686

En una nota de peu de pàgina, Monfort ens dona una dada interessant de població: “N.C. En un memorial de las aldeas contra Morella, sobre el pleito de la dehesa de Vallivana, del año 1686 (legajo que se conserva en el AMC, f.152v. y 153) se hace constar que:

 La Mata ha de pagar por 63 focs,

El Forcall, por 112,

Catí, por 138,

Vilafranca, por 100,

Cinctorres, por 102,

Portell, por 65,

Vallibona, por 94, y finalmente,

Olocau, por 63. (Vide : Eixarch, J, 1988, p.288-289)

 **nota : Eixarch diu que és en 1689. *REVISAR ORIGINAL**

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.426. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

1690

Juliol,23. S’havia de portar tots els diners acordats per comprar la llibertat dels pobles de Morella, segons la forma acordada en una reunió que va haver a l’Ermita de la Mare de Déu de la Font de Castellfort, el 16 de juliol. A Cinctorres, el 23, es fa un Consell on els jurats manifestaren “que los sindichs de les aldees tingueren junta en Ntra. Sra. de la Font de Castellfort, aserca del donatiu qu’es fa a sa Magestat, per la gràcia que ha concedit a les aldees, per haverles fetes viles ; i lo que ha resultat de dita junta és que, pera el diumenge primer vinent, que serà 23 del present, se ha de portar lo diner a València, per haverne dipòsit; i que de cada universitat ha de anar un sindich ab lo diner que li toque y dos homens per aportar lo diner i per acompanyarlo...”

I afegeix Eixarch que:

<<Hem de dir que el cas de La Mata no fou l’únic, perquè totes les futures viles s’hagueren d’empenyorar amb censals. Així Portell, “per quant al present nos troba possibilitat per haver de pagar la part queli pertoca...”, farà, com La Mata, “un carregament censal a quiscuna vila, del diner que li tocarà pagar...”>>

I acaba dient:

<<Veiem com els síndics obraren amb nmolta sagacitat, al dipositar en una caixa forta de València tot el diner, disposats a fer-lo efectiu, al moment que els concedissen la separació, com així fou, un 9 de febrer de 1691, en què Carles II firmà el Privilegi>>

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993) p. 416. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

1691

Febrer, 9. Data en la que Carles II firma la independència de Portell i els altres pobles de la comarca.

Eixarch, en el seu llibre de Forcall ens fa una cronologia del procés d’independència.

n    17 d’abril de 1233. Blasc d’Alagó done la 1ª carta pobla a Morella a fur de Sepúlveda i Extremadura.

n    Jaume I confirme la carta de població sense fer menció a l’esmentat fur.

n    Els reis afavoreixen Morella com a cap estratègic d’una comunitat situada en la confluència de tres regnes i envoltada per tot arreu per les ordes militars de l’Hospital i el Temple (després Montesa).

n    Els 26 nuclis de població són considerats aldees, carrers, llocs de senyoriu eclesiàstic o militar.

n    Morella exerceix el govern, l’administració i la justícia.

n    A finals del s. XIII s’inicien les protestes.

n    Dels 1327 al 1387 (regnats d’Alfons el Benigne i de Pere el Ceremoniòs), forta crisi de relacions entre la vila i les ‘aldees’: demanen intervenir en la imposició i repartiment de les contribucions en tots els afers que els afectaven.

n    1330. Elionor de Castella afavoreix les ‘aldees’ amb 4 disposicions.

n    1358. Primera independència.

n    1361. Sentència Arbitral entre vila i ‘aldees’.

n    1367. L’infant Joan (fill de Pere el Cerimoniòs) dicte a Pina sentència “per posar en estament la vila de Morella e lo loch del Forcall”.

n    1368. Els morellans han de pagar 11.000 sous al Forcall per haver cremat vinyes i arbres fruiters.

n   1369. Renovació de la independència, i fixació de les atribucions dels llocstinents de justícia de les ‘aldees’.

n    1389. Joan I promulga a Monçó la sentència més sàvia i completa.

n    Les aldees lluiten al bàndol contrari a Morella (1410-1412) a favor del príncep de Viana.

n    Primer terç del s. XVI, les Germanies, contra l’emperador Carles.

n    1545. El Forcall té batlle amb privilegi del rei.

n    1582. Sorita inicia un plet contra Morella, que durarà 67 anys (amb més de 12.000 fulls, i que va ser 20 vegades conclòs, però desacordat per Morella).

n    1587, 1601, 1612. Cinctorres i el Forcall sol·liciten ser viles.

n    1648. Morella evita la publicació del privilegi de passar a ser viles ja signat pel rei.

n    1649. Es torne a sol·licitar ser viles.

n    1671. Els síndics de les aldees es reuneixen a Benassal sol·liciten novament la gràcia, però torna a ser infructuosa. Morella pretén fins i tot fer pagar les despeses del seu síndic a Madrid.

n    1690. Reunió de les ‘aldees’ a Ntra. Sra. de la Font de Castellfort i a Cinctorres.

n    1691. Les ‘aldees’ són novament representades pel notari vilafranquí, Joan Batiste Penarroja. Dipositen 1.840 lliures a València.

n    El 9 de febrer de 1691, finalment, Carles II firma el privilegi. Les ja viles celebren una setmana de festa a cadascuna d’elles.

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 419. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

1691

És l'any de la Independència de Portell i  altres pobles de la comarca. [Independència].

Trobem dades del cens d'aquell any en una web de la Universitat Jaume I de Castelló, concretament en el "Cens de 1692", i cita la font d'on ho treuen: [BERNAT MARTÍ, Joan Serafí i BADENES MARTÍN, Miquel Àngel: El crecimiento de la población valenciana (1609-1857), València, Edicions Alfons el Magnànim, 1994, pàgs. 192-207.] En la mateixa web apareixen molts altres censos. Les dades que dóna són, textualment:

1693

Data que posa a la pedra que està (fora de contexte) a la finestra de la Caixa Rural (antiga presó). Aquesta pedra i la resta de les que formen dita finestra eren les que estaven posades a la porta del Calvari. La van desmuntar quan van obrir el carrer de la nevera i van treure també la casilla de la llum, que estava on ara està el jardí. Diuen que el Calvari tenie una portalada molt bonica.

1693

Abril,28. Monfort ens dona una dada d’una portellana, Bernarda de Pedro de Arnes: <<Peñarroya. Juan Bautista (siglos XVII-XVIII), militar, su escudo ornamenta aún hoy la casa número 2 de la calle Abadía. Era hijo de Juan Bautista Peñarroya, notario. Nació el 31 de mayo de 1665 y casó en Portell con doña Bernarda Pedro de Arnes en 28 de abril de 1693. La nota en los libros parroquiales dice así: “La partida de esponsales de don Juan Bta. Peñarroya, natural de esta parroquia con doña Bernarda de Pedro, se encontrará en la iglesia de Portell en 28 de abril de 1693”

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.465. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

1695

Març, 4. Conflicte entre CATÍ i Castellfort i altre viles dels Ports, pels boscs de Vallivana. Diu Eixarch:

<<La concordia de 1692, con tanta dificultad conseguida y firmada por todos los síndicos de ambas partes, no significó el final de los conflictos. Por la documentación hasta ahora localizada, podemos comprobar y afirmar que continuaron, apensas transcurridos cinco años, aunque no con la misma virulencia e intensidad que antes, limitados a una porción de bosque no demasiado grande, situada en término de Catí con quien pleiteaba la villa de Castellfort en unión de las demás villas.

Así lo vemos confirmado en el instrumento notarial de 1695, que a continuación transcribimos (AMM [Arxiu Municipal de Morella]. Not. José Sorolla. A. 1696, marzo, 4. fols. 174-183)

“Lo justicia, jurats, magordom y consellers de Cinchtorres en consell general, attenent y considerant que per quant la vila de Catí ha intentat ab tot effecte de peñorar y de no voler deixar entrar vehins y habitadors de les viles noves anomenades del Forcall, de la Matha, de Olocau, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafranca, de Castellfort y de Vallibona, olim aldehes de la vila de Morella ha gosar y pasturar les herbes y demes pastures de la devesa que dites villes tenen de mes de 350 anys a esta part, en lo terme de dita vila de Catí, que fou ajoñida y asignada a la devesa de Vallivana, segons que al temps de dit ajuñiment de dita devesa en el terme de Cati afrontava de una part ab la devesa dita de Vallivana de altra, en lo terme de Chert, de altra en lo terme de Sent Matheu, de altra en lo terme de Tirich, de altra ab lo barranch del Gatellar, de altra aba lo camí que monte a la font del Voltor, lo dit barranch remanent fora la dita devesa y el cami que va a la dita Font del Voltor, la qual devesa fonch donada a les sobredites viles y a la vila de Morella, y a la vila de Catí per la molt alta Sra. Reyna de Aragó, Dª Lleonor a petició de la dita vila de Catí, segons llargament consta ab acte de donació y ajuñiment rebut pridiee ydus julii anni 1329 per Pere Traver, notari en la escrivania del Balle de la vila de Morella...[i segueix]”

[EIXARCH FRASNO, José. Los Bosques de Vallivana. Un conflicto plurisecular entre Morella y pueblos de su Comarca. p. 65. Ayuntamiento de Forcall. 2001]