EL CULTE

A començaments del S. V s'alçaren a Constantinoble dues esglésies en honor dels màrtirs.

La basílica que el Papa Fèlix (526-530) feu aixecar a Roma en honor seu en el Foro Romano, amb un mosaic remarcable, fou dedicada sembla el 27 de setembre, i aquest dia es celebrà la festa de S. Cosme i S. Damià que posteriorment es traslladà al 26 del mateix mes en el nou calendari.

Als Països Catalans son ceneguts per Sants Metges, i han estat objecte de culte almenys des del S. VII (segons l’oracional de Verona procedent de Tarragona).

Els foren dedicats també alguns santuaris com els de Correà (Berguedà), Begudà (Garrotxa), Castellfollit de Riubregós (Anoia), o la capella de l’Allau (Vallespir).

Els segles XV i XVI foren representats en diversos retaules, com en l’atribuït a Bernat Martorell a la catedral de Barcelona, al bancal del retaule de Sant Abdó i Sant Senén de Jaume Huguet a Terrassa, al de l’església de Sant Agustí a Alzira (Ribera Alta), al de Serdinyà (Conflent) o al dels Alegret a Cervera (1572).

En la literatura, les vides d'aquests sants han donat temes a goigs, especialment els rossellonesos de Miquel Ribes (S. XVIII), i a teatre (tragèdia rossellonesa anònima de 1797.

Encara avui persisteix a Barcelona la Germandat medico-farmacèutica de Sant Cosme i Damià.

 

Tornar
Hosted by www.Geocities.ws

1