Marte

SL   MITE                                                                                                                                                                           

Veure “La fragua de Vulcano”

El quadre                                                                                                              

         Aquest és el retrat de Mart, déu romà de la guerra. Però no té res a veure amb el Mart de les estàtues de Miquel Àngel, que mostraven un jove fort i impetuós. És el retrat d’un soldat al qual la vellesa comença a atacar, a qui se li estoven el músculs per moments i que és l’ombra del que havia estat en altre temps. Es troba assegut en un llit, sobre un llençol d’un color rosat i tapat per un altre de color blau. De fet, és la seva única indumentària, apart d’un esplendorós casc negre amb relleus daurats. Es tracta, sens dubte, del casc d’un militar. La resta de la indumentària descansa a terra: un escut de torneig, una part d’armadura i un sabre. A la mà hi porta una bangala, una mena de ceptre de fusta que simbolitzava el poder i que sovint podem veure en els retrats equins de Felip IV.

         Si partim de “La fragua de Vulcano”, ens trobem un Mart al qual acaben de ridiculitzar tots els déus de l’Olimp i Venus de deixar sol al llit. En aquest precís moment, Mart s’acaba d’incorporar i ofereix una mirada com de desesperació. Quan l’espectador es para a pensar què deu passar pel cap d’aquest pobre soldat, sols li cal observar-lo detingudament per sentir una veu trencadissa que diu: I ara què faig?. Perquè aquest és el retrat d’un home que ho ha perdut tot: la joventut, el físic, el respecte dels demés i, el que és pitjor, la confiança en sí mateix.

        Mirat des d’una altra perspectiva, resulta fins i tot un personatge còmic i ridícul. Un casc que li rodeja tot el cap, amb el qual sembla que no hi pugui ni veure. I el bigoti li ódona un aire de pessimisme una mica irrisori. A més, els ulls fan pensar en un pobre gosset desemparat. Ara bé, si una cosa és segura, és que es tracta d’un rostre carregat de sentiments.

        La manera que té Velázquez de representar el llençol rosa és formidable. La transparència del teixit és palpable, un plaer per a tot aquell que s’hi fixa. L’ombra que genera el cos també és un altra de les genialitats: sota el braç dret, sobre el braç esquerra i, sobretot, sota el genoll, que mostra tot un radi de foscor delimitat a la perfecció. Però, la llum no és present només en el cos sinó, també, en el reflex del casc. La brillantor del metall preciós ens mostra el punt des d’on ve la llum. Si es compara amb la pintura de Rembrandt Hombre con casco dorado, s’entén que Velázquez va saber representar un mateix tema amb un estil molt més abstracte. Per acabar, m’agradaria que s’observés atentament el tall de cinturó de cuir que penja del casc. Com es pot aconseguir tal realisme fent una sola pasada amb el pinzell?: essent un geni.

Context històric                                                                                                     

        De data incerta, el quadre es situa entre 1640 i 1650, depenent de l’autor. En allò que coincideixen tots els autors, excepte Brown, és en dir que es tracta d’una representació de l’exèrcit espanyol d’aquell moment. Sembla ser que té relació directa amb l’estat en que es trobava després de la batalla de Rocroy (1643), a partir de la qual s’inicia la decadència del poder militar de l’imperi hispànic. Segons aquesta teoria, Velázquez s’hauria valgut del mite, de la primera part pintada en la seva estància a Itàlia, per representar un cop més un aspecte històric del seu temps.

        El Mart va ser pintat per a la decoració de la Torre de la Parada i cada cop es veu més clar que el model devia ser el bufó Antonio Bañules.

Relacionat amb el tema