| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|  |
|
| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
| |
Del Manyà estant, pel camí del Pla de la Mançanera és ben fàcil accedir a dos indrets que són a la vora: la Talaia i la cova de l'Assester. La Talaia és una estribació de la lloma de la Verola en forma de collet de forma cònica molt perfecta. La seua alçada és de 889 m, amb un desnivell de 140 sobre el Pla de la Mançanera, que en té uns 750. A la mateixa latitud, més a l'oest, i separada per dos barranquets que s'uneixen al barranc de les Carboneres, es troba la roca de l'Assester, que té tres morralets de roca separats per dos gorgontxos. El que queda més a prop de la Talaia és foradat, a una alçada d'uns 850 metres, per una coveta.
Des del camí del Pla de la Mançanera, ja en vista del Manyà i enfront de la cova Roja, es pot accedir -erm a través- a la falda de la Talaia. En començar a pujar es veu també el cim i, a mà dreta, el puntal imponent de la roca de l'Assester, que visitarem més tard.
Mentre pugem trobarem molsa i herbes als llocs arrecerats, però també haurem de passar per més d'un saragallar. Des d'aquí es gaudeix d'una bona panoràmica del Manyà i la cova Roja.
Quan arribem al capoll, la panoràmica és molt completa. Des del centre cap a la nostra mà dreta, es veuen succesivament el paratge de la Llastra, on hi ha terra treballada i erm amb carrascal, que forma part del pla de la Mançanera. També hi ha els Cups o caseta de Baptista, i després veiem tota l'amplada de la vall per on passa la rambla Carbonera, fins al terme d'Albocàsser, que és al fons, a l'horitzó.
D'enfront cap a l'esquerra, ens trobem de cara a la Montalbana, després el pla del Manyà i, ja totalment a l'esquerra, la Verola de Fabregat, que es troba a l'est de la lloma de la Verola (de la qual és una estribació la Talaia).
Ara ham d'anar cap a l'Est, vers la roca de l'Assester. A mesura que baixem del capoll de la Talaia, faldejarem de cara a la lloma de la Verola i travessarem el primer barranquet. Des d'aquí ja veiem dues perspectives diferents del Manyà i la Cova Roja.
La major part del recorregut és erm a través, entre carrasques i coscolls. Així passem pel barranc interior, entre l'espessura que tanca la vessant de la lloma de la Verola, i després pel barranc de les Carboneres.
Un cop passat el fons d'aquest, arribem ja a la vessant de la roca de l'Assester. Des d'aquesta es veuen clarament, al Pla de la Mançanera, les línies de les particions antigues de la Verola de Fabregat.
Al carasol de la lloma es troba aviat el cinglet d'accés a la cova, que té un pas una mica estret. Cal avançar refermant l'espatlla a la paret de roca i a poc a poc. Des d'allí es veu d'una altra manera el Manyà.
En girar la cantonada es troba l'entrada, una peculiar excavació en mig d'un estrat format pel conglomerat de roca. Quan accedim a l'interior veiem el Manyà d'aquesta manera, on contrasta la llum exterior amb la foscor interior.
L'espai interior és molt reduït en extensió i alçada, i té una lleugera pendent. Avancem ajupits per no tossar al sostre i així podem eixir a l'altre costat.
A l'altra banda hi ha el primer gorgontxo, des del qual es veu l'altra entrada de la cova. També es té una bona vista sobre el Manyà i la costera de la Verola.
Per tornar caldrà travessar de nou la cova. No és recomanable baixar pel gorgonxo, encara que abans sí que ho feien. Ara hi ha massa malesa. A poc a poc, el cinglet que dóna accés a la cova de l'Assester va quedant cada vegada més lluny.
Aviat només veurem la silueta de la roca, cada vegada més allunyada a mesura que avancem pel carrascal del Manyà i eixim al camí del Pla de la Mançanera a la vora del barranc de la Fresca.
De cara a la roca, seient al peu d'un conreat avellaner, podem fer un glopet i descansar una miqueta després de l'excursió.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 2001.