BENASSAL: Mossèn Salvador Roig

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

Quan era menut, havia sentit dir una frase una mica inquietant amb la què es dissuadia els xiquets de fer maleses: "si no et portes bé t'apuntaran al llibre verd". La idea que es tenia habitualment del "Llibre Verd", per tant, era una mena de registre de males persones... i va caldre descubrir Mossèn Salvador per comprovar que allò no era exactament veritat, i que ser apuntat a dit llibre era més motiu d'honor que de vergonya. Fou la publicació dels articles d'Eugeni Díaz, reproduït al Programa de Festes de 1979, i de Sofia Salvador, i l'extraordinària amabilitat de Mossèn Aureli Ferrando, els que em permeteren començar a conèixer, i de primera mà, els textos de Mossèn Salvador Roig.

Infància i joventut (1794-1815)	Prevere i docent (1815-1833)
Els anys de guerra (1833-1840)	Els anys de pau(1840-1850)
Una vellesa fèrtil (1850-1865)	-

Infància i joventut (1794-1815)

La vida de Salvador Roig pren la seua verdadera dimensió aplicada dins del context general d'una època, d'una difícil època, que l'emmarca i condiciona: la que va des del regnat de Carles IV fins a les acaballes del d'Isabel II, de la Revolució Francesa als preparatius de la Revolució d'Octubre de 1868. La primera causava sensació a les orelles benassalenques, que només sentien innovacions de totes bandes, sobre tot en els conreus, on la collita estival de patata i panís contribuia a allunyar el fantasma de la fam, i amb màxim desenvolupament de les comunicacions i intercanvis amb les rècues de traginers, que arribaven fins al sud de la França revolucionària.

En mig d'aquesta conjuntura conflictiva neixia l'any 1794, de família camperola propietària, Salvador Roig. Una masada de la partida de les Veroles, al terme de Benassal i al nord-oest de la vila, a la que s'aplegava des d'aquesta després d'una hora curta de marxa a peu, pel camí de l'ermita de Sant Roc, anomenada la Torre de Pere Joan o Torre de Navàs, feta a les acaballes del segle XVI, fou el seu bressol. Els seus pares, Antoni Roig Nabàs, fill d'Antoni i de Maria, i Francesca Moliner Bertran, filla de Salvador i de Maria, eren llauradors honrats de Benassal, d'on eren originaris, i es van casar avençat l'any 1793, passant a instalar-se a la dita masada, sense que sabiem de cert a quina de les seues cases, avui encara existents. El 6 de maig de 1794, entre les 7 i 8 del matí, els naixia un infant, el primogènit, enmig de la joia familiar. L'infant fou batejat el dia següent, posant-se-li els noms de Salvador, per son avi matern, i Estanislau. Era el vint-i-novè benassalenc nascut el 1794, i la seua partida de baptisme es continuà al foli 241 del llibre IV corresponent, iniciat el 1764. D'altres benassalencs famosos naixerien el mateix any: Florenci Vives Pasqual, advocat a Madrid, i Francesc Soligó Monferrer, guerriller carlí. I el coronel Vicent Barreda Boix, de l'exèrcit carlí, era un any més jove que tots ells, nascut el 1795.

De la infantesa de Salvador sabem poc: als tres anys d'edat, el 1797, amb motiu de la naixença del seu germà Antoni, un altre benassalenc famós, va morir la mare, Francesca Moliner. El jove Salvador recordà fugaçment el soterrament de la pròpia mare: el goig major de la seua infantesa seria aquell dia, car el van vestir amb roba i espardenyes noves i el portaren a la vila. Un inconscient i enjogassat infant que després, quan comprendria la realitat del fet, ploraria emocionadament i sentida la mare. Al menys formalment, perquè l'autor mai no cita els seus pares, ni el segon matrimoni del pare, ni la madrastra ni germanastres, en la seua obra: sempre obvia al llarg de la seua vida els propis orígens, camperols i de masada, de pares llauradors, i amaga deliberadament aquesta situació.

Son pare, que posseïa bons ramats, el dedicà al pastoreig, i Salvadoret esdevingué per algun temps un pastoret de rabera. Però era viu com la fam, i algú observà que era destre en aprendre, i prou intel·ligent per a la lletra, fets que motivaren que fóra apartat d'aquest treball i portat a una masada propera (les Llometes) on certs frares mostraven les primeres lletres als masoverets dels voltants, formant una mena d'escola. Tot això tenia lloc al temps que a Benassal, a la vila, es celebraven les festes de consagració de l'església, de les que no en té memòria. Acabat tot el que li podien ensenyar els frares, amb aquella petita instrucció passà als set anys a l'escola pública de Benassal, regentada pel mestre Francesc Barreda, procedent de Culla. Acabats també els estudis primaris, s'obria una nova etapa de treball per al jove Salvador, que ingressa a l'Aula de Gramàtica Llatina, i de la que era aleshores professor en Manuel Martínez de la Pobla d'Arenós. Amb un curs a Benassal, i una formació prou completa que li donava un domini més o menys gran del castellà escrit, no tant del parlat, i una base forta de llatí, passà a l'aula de Sant Mateu, on seguí els estudis secundaris. Una panoràmica de les disciplines que Salvador degué estudiar comprendria la Gramàtica, Literatura, Llatí, Poesia, Mitologia, Història, Retòrica, Matemàtica, Cosmografia, Geografia, Cronologia, Paleografia,... segons apareix a les activitats diàries de les aules de gramàtica.

Mossèn Francesc Moliner, oncle matern de Salvador i frare mercedari al monestir del Puig de Santa Maria, va influir perquè el jove obtinguera un lloc a l'Aula de Gramàtica de Puçol, al temps que per la nit acudia a dormir al mateix monestir, sota tutela de l'oncle, que lloava tothora el nebot per la clara i natural disposició per a les lletres i aguda i espavilada intel·ligència. Però amb motiu de la invasió francesa, els frares mercedaris del Puig foren expulsats, i així a l'estiu de 1808 oncle i nebot anaren de viatge cap a Benassal, prou agitada per aquells primers dies de la guerra. Res no sabem de Salvador pel moment, retirat segurament a la casa pairal, mentre Benassal era declarada plaça d'armes i els nobles locals, en Manuel Grau i en Manuel Matutano, encapçalaven una milícia defensiva.

El jove Salvador, a temps lliure, es dedicava a la música, car a València compaginà els estudis a la universitat amb les classes al col·legi del Patriarca, i aprengué a tocar l'orgue de Benassal tot esperant situar-se temporalment a alguna església. Després de la primera entrada dels francesos a la vila, entrat l'any 1811, Salvador es va unir, de voluntat o per la força, ja a principis de 1812, a la guerrilla constitucional de n'Ascensi Nebot de Nules, el «Frare», junt al seu amic i també estudiant Florenci Vives (que deixà en record d'aquella vida aventurera una inscripció, datada l'any 1812, a la cova Roja). Salvador, tenint 18 anys, es va distingir en alguns enfrontaments contra els francesos, particularment al duríssim del 12 de novembre de 1812 a la part de Loreto i les Solanes, junt a la vila de Benassal, contra el general francès Mazzuchelli. A més, també començava a fer poesies en aquell temps, essent encara estudiant, i va poetitzar les onze anades dels francesos a Benassal, fent també algunes notes en prosa sobre la guerra, on, com a observador fidel i sensible d'una dura realitat, criticà les bestieses fetes per ambdós exèrcits, el francès i també el constitucional, i en particular pel comandant Rumfort i el guerriller Nebot, els «açots del Maestrat», que s'emportaren de Benassal més de 50.000 duros de contribució.

L'estada d'un any i mig amb els guerrillers constitucionals va contribuir, sens dubte, a la formació i perfeccionament de l'esperit liberal de Salvador. Però era un liberalisme fanàtic i intolerant, creat i generat a un ambient i època revoltes, d'enfrontaments civils i d'agitació contínua. El poble ho era tot com a nació, però Salvador era en camí d'esdevenir un element intel·lectual, una mena de perllongació de la il·lustració del segle XVIII, amb un tret molt particular: el de mantindre's d'esquena al poble. Però és prompte encara per esbrinar el caràcter salvadorià: l'intel·ligent jove, després de quatre anys d'inactivitat universitària (un i mig a la guerrilla) i de vida lliure al camp, ha de reincorporar-se a dita activitat, i amb una ideologia política pràcticament conformada.

Acabada la guerra, ben avançat l'any 1813, Salvador es trasllada a València per acabar els seus estudis a la universitat. I els conclourà prompte, amb la llicenciatura en Teologia i el grau de prevere, amb tonsura a Benassal a Pasqua de 1815. Aleshores li van presentar un benifet a l'església i, com aquesta pertanyia al bisbat de Tortosa, acudí allí a rebre la tonsura a títol de vicari (però la vicaria encara la tenia son oncle Mossèn Francesc Moliner), al temps que se li donava llicència per predicar. L'habilitat retòrica de Mossèn Salvador li va permetre fer sermons a Benassal, Ares, Culla, Vilafranca, València, Castelló, la Serratella, Castellfort, l'Estrella (Mosquerola)... al llarg d'alguns anys i en diverses ocasions.

Prevere i docent (1815-1833)

Però serà a Benassal on el jove prevere, de 21 anys d'edat, fixarà la seua residència. Un relatiu favor popular permet que la vila li done el títol de Mestre de Gramàtica, o professor, de l'Aula benassalenca. Prompte demostraria una gran capacitat docent i organitzadora: dirigeix els alumnes, estudiants gramàtics, perquè oferesquen periòdicament uns «Egercicios literarios» sobre les disciplines estudiades al públic benassalenc, que no sabem com respongué a aquell interés, arribant a fer-se certàmens poètics en què el Pati de l'Església, on era l'Aula, era literalment «vestit» d'epigrames i poesies. L'any 1819, el jove professor, de 25 anys, publicava les Flores poéticas que adornan el Aula de Gramática de Benasal, imprès a la casa Cid de Tortosa, on unia versos seus llatins o castellans, resultat dels anys d'estudis i docència. Dos anys abans havia evidenciat el seu interés per la genealogia històrica benassalenca, copiant els dos «Llibres Verds» del rector frare Jaume Bertran Garcés, conservats a la casa del notari Molés. També va visitar les runes del castell de Corbó, deixant allí una inscripció amb el seu nom.

A partir de 1818 apareix efectivament com a vicari de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta de Benassal, segurament per la marxa del seu oncle al Puig de Santa Maria, on moriria el 1821. El restabliment de la Constitució l'any 1820 (jurada a Benassal amb gran cerimònia, posant-se una làpida al campanar, i dedicant-se-li el pati d'en Palanques) fou motiu perquè Mossèn Salvador manifestara els seus ideals liberals, suportat en els càrrecs de vicari i de Mestre de Gramàtica que tenia, un religiós i l'altre civil. També s'havia revetllat com a tal el seu amic Florenci Vives Pasqual, que l'any seguent esdevindria parent seu pel matrimoni entre Antoni Roig, germà del primer, i Bernarda Vives, germana del segon. El germà de Mossèn Salvador era, als 24 anys, vidu de Teresa Lecha en primeres noces, car s'havien casat el 1814, i tenia una filla, Francesca, molt volguda per Mossèn Salvador. El jove Florenci, per la seua part, arribaria al càrrec de Cap Polític interí a València, i fou comisionat del govern per a la secessió del municipi de Santa Magdalena del d'Alcalà de Xivert el 1821. Un altre benassalenc, en Manuel Matutano, fou diputat constitucional a Castelló.

Però a Mossèn Salvador el manifestar-se com a liberal li provocaria més d'un entrebanc: a meitat de 1822, quan als benassalencs ja els era evident l'intent de pronunciament realista contra la Constitució, Mossèn Salvador, com a vicari, va voler promoure la festa de Sant Agustí, antic patró de Benassal i ara titular de la festa del jovent, perquè aquest no caigués en les temptatives de la "facció" o guerrilla realista. Mossèn Salvador mai no va acceptar aquesta facció, un simple retorn a l'antic règim, però tampoc no va notar que el poble no coneixia altra forma de govern que el rei, el govern del qual mantenia la gent en la ignorància. I el que no sabia no donava problemes, a diferència dels lletrats.

Malgrat tot, va esclatar la revolta, car Tomàs Miralles Vives va formar una partida reialista, la primera del Maestrat, desfeta per la cavalleria constitucional a la Teuleria de Tírig amb la mort de Miralles. Era un perillós precedent, que aprofitaria un jove de la quinta de Mossèn Salvador, Francesc Soligó, per prendre la direcció de la partida, que dirigiria i conservaria, com a comandant del batalló de Voluntaris Reialistes, fins a la guerra carlina. Avançat el 1823, l'entrada dels soldats del duc d'Angulema suposava l'abolició de la constitució i el retorn a un govern absolut.

A conseqüència del canvi polític, els absolutistes feien el mes de desembre de 1823 grans festes, canviant l'ajuntament i tots els empleats, posant una làpida a la Placeta. I li era retirat a Mossèn Salvador el càrrec de Mestre de Gramàtica, si bé continuava exercint com a vicari. El trencament de Mossèn Salvador amb el poble «proletariat baix i ferotge», desagraït i criminal per a ell, és total, sobre tot quan els reialistes formen dit batalló de voluntaris de Benassal, encapçalat per en Ramon Grau, amb suport oficial, i comencen a marejar i importunar els liberals.

Segons Mossèn Salvador, polític i conspirador natural, els reialistes es van fer tan insolents que començaren a marejar i importunar els liberals, tractant de constitucionals i perseguint aquells que valien quelcom per fortuna econòmica o cultura i estudis. Fins i tot els mateixos eclesiàstics, com ell, la religió dels quals pretenien defensar, tot i que el clergat, amb alguna excepció, era conservador i tradicional. Mossèn Salvador, potser involuntàriament, va acumulant odi i fúria mentre els reialistes aconseguien, l'any 1825, que Ferran VII atorgara a la vila el títol de «Reialista» (després no es va usar). I posa com exemple la mort de Mossèn Josep Passies, perseguit com a liberal i il·lustrat pels «reialistes obscurantistes». Però... Mn. Salvador compraria després sa casa, la casassa del Raval de la Fira, després carrer de València, que esdevingué residència particular del mateix, amb el seu germà Antoni i família, fins la seua mort.

La casa, venuda el 1877 pel nebot, encara existeix, si bé molt reformada i transformada en taverna, i tenia abans, com testimonia Sofia Salvador, un repeu que, naixent del carrer, pujava inclinat sobre les dos parets cantoneres, a manera de reforç. A l'encara conservat al carreró del Delme hi ha una pedra amb l'any 1859 i les sigles M.S.R. A la façana del carrer de València tenia un pedrís per a seure dues persones, situat des de la porta fins al repeu, que el cobria. La porta era de picaport i de dues mitges portes. L'altura era idèntica, amb un prominent voladís a la teulada.

És fàcil que Mossèn Salvador fóra més o menys reprimit, i tenim per fals que el 6 d'agost de 1825 -per paral·lelismes històrics falsos, estima molt els dies 4, 5 i 6 d'agost, i els anys acabats en 5, com 1705, 1835,... cosa que li fa alterar les dates- organitzara un dinar a la Font d'en Segures entre els reialistes i liberals, que no es podien veure, i on ell mateix actuaria de mitjancer, obtenint una concòrdia. Es va seguir reprimint front al poble, i aguantant i esperant moments més favorables. Però el furor reialista esclatava a Catalunya, l'any 1827 i següents, i els rancors i divisions internes augmentaven. I tant, que al final Mn. Salvador deixa el càrrec de vicari, l'any 1829, substituïnt-lo Mossèn Roc Vilalta, i marxa a la Torre, a Culla i com a ecònom a la Serratella un temps, quatre anys en total, abans d'obtenir un benifet a Benassal.

I Mn. Salvador torna a Benassal, on els liberals havien fet una festa secreta l'any 1830 pel casament de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols, addicta als mateixos, com es cantava. Però els reialistes encara empentaven, i l'any 1831 el rei havia tancat totes les universitats literàries -només deixà oberta... l'Escola de Tauromàquia de Sevilla (exemple del valor que donen als bous els amants de la ignorància)-, i havia autoritzat els graduats de doctor per ensenyar en privat. Mossèn Salvador no ho era, però posant per davant el rector, Dr. Frare Pedro Maria Torrecilla, va organitzar dos cursos de Filosofia per a deu alumnes a la seua casa de la Raval, tot i que mai no havia estudiat dita disciplina. Amb tot, quan la reina Cristina obrí de nou les universitats, la de València va reconèixer les matrícules dels estudiants.

Mosèn Salvador, vist l'èxit "universitari" de Benassal, amb mestre de Primeres Lletres i "càtedres" de Gramàtica i Filosofia, projectà la construcció d'una casa d'ensenyament, que fou rebuda sense entusiasme per l'ajuntament reialista. Però els liberals anaven guanyant punts i mèrit sobre els reialistes: l'any 1833 era elet alcalde Antoni Roig, germà de Mossèn Salvador. I aquest comença a aconsellar i a intervenir en el govern municipal, atribuïnt-se haver sembrat d'arbres -els arbres de la Llibertat- els Plans i la plaça de les Roquetes, a l'entrada del camí de Castelló; haver intentat recollir l'aigua dels tolls del camí de Sant Roc per fer una font artificial al Pati d'en Palanques; haver portat materials a la Font d'en Segures per fer una capella;...