 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
 |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|
|
El camí de Sant Roc és el que uneix la vila amb el coll d'en Timor i la font i bassis de Sant Roc. Abans de la construcció de l'ermita rebia el nom de camí del o d'en Pedró. A més sabem que, en temps de Mossèn Salvador Roig, continuava després per la Coma de Sant Roc i baixava al barranc d'en Calbó, des d'on seguia fins a l'assagador entre la Verola de Grau i la Torre de Pere-Joan. Aquesta era la ruta que feia tots els dies el prevere en la seua infància per anar des de la Torre a l'escola de la vila. Les fotografies són del 3 i 4 d'agost de 1998.
Començava a l'ara carrer de Sant Francesc, a l'alçada de l'era Empedrada, a mà esquerra. El camí-carrer és ample i lluminós. Encara s'hi conserva alguna casa d'època que caldria restaurar i conservar. Tot seguit, cara al nord, creua la carretera de Vilafranca. La construcció de la mateixa va canviar l'estructura urbana d'aquesta zona des del Pany de Dalt, les Eres de Dalt, la Piqueta i el carrer del Fossar Vell.
Passada la carretera, el camí-carrer ja és urbanitzat, però es troba encara alguna paret de pedra. A mà dreta queden la font amb el bassi i els tolls. Mossèn Salvador va projectar baixar l'aigua per fer una font al Pati d'en Palanques, i facilitar així l'abastiment, en un temps en que l'aigua corrent es desconeixia... però no es va fer. Camí avant, es veuen les cases de la Piqueta, del Tollet, de l'Horta i de Loreto.
Tot seguit el camí farà un colze a mà esquerra, abans de començar una pujada. Al costat hi ha una casassa ara enrunada. Al final de la costera hi ha el peiró de Sant Roc, ara sense creu, i unes pallisses. En un d'aquests camps, a l'heretat del Ribassal, va ésser on Josep Prats, allà pel 1810, sembrà per primera vegada una pataca al terme de Benassal, multiplicant-ne el producte a la segona collita. A la tercera ja en va sembrar gran nombre de veïns.
Des d'aquí es feia una parada, en baixar la processó de Sant Roc, per resar un respons pels difunts del Boi, en vista de l'ermita de Sant Bartomeu i també de la vila de Benassal. Llavors des del campanar es feia el primer senyal per avisar el veïnat que la processó era a punt d'arribar i que es presentaren a rebre-la. El camí sequeix de pla, amb paret a mà dreta, i un caminet cap al Tossal. També hi havia un bassi, eixut des de fa molts anys.
La panoràmica del fons deixa veure les serres entre Culla i Penyagolosa. Després d'una girada, ja es veu l'ermita. Ara tot és costera, i molt pronunciada. El camí s'eixampla perquè a mà dreta se li uneix la travessera del Tossal. Aquí fa una aturadeta la processó per agafat forces i mamprendre la costera. El lloc és ple de records de les guerres carlines: per la travessera del Tossal va ésser forçada a retirar-se fins a l'ermita la columna de Mazarredo el 1834, i hi ha la tradició que en una botera de bancal s'amagà per un temps el coronel Ramon Fabregat "Buena".
Després de la costera, s'arriba al coll d'en Timor. Creua el camí la senda de Sant Roc, que ve de la font i l'ermita i segueix per la font del Mas del Collet fins arribar al riu de la Solana. A mà dreta es pot anar fins a l'ermita, que és el que fa la processó, mentre que pujant cap a l'esquerra des del cim hi ha bones vistes. El camí segueix cap avall, en vista de la Torre de Pere-Joan i de les Llometes.
A mà dreta ix el camí que arriba a la font de Sant Roc. I segueix avall, en direció nord, compartint el recorregut amb un barranquet que fa cap al barranc d'en Calbó.
Així arriba al maset dels Mústios, conegut abans pel mas de la Coma de Sant Roc, o també de l'Alcalde o de Mossèn Salvador (segons ell mateix).
No presenta altres elements d'interès que dues inscripcions deixades pel prevere, una amb el que deu ésser l'any de construcció, el 1820, i l'altra, de 1834, en record del pas de la columna Mazarredo en retirada cap a la Torre de Navàs.
La panoràmica des d'allí cobreix des de la lloma del Saulonar, passant pel Burgal, fins a Sant Roc.
També es veuen, diametralment oposats, el mas del Teuler i la Verola de Grau.
El camí creua ara la pista de la Coma, oberta fa una anys per accedir a la Coma d'Alfredo, i que és el mitjà més ràpid d'arribar amb vehicle a aquestes partides i al barranc d'en Calbó. Al costat hi ha unes eres i pallisses.
Camí avall, en vista del Burgal, el recorregut és compartit amb un barranquet. La composició del sòl, amb roques sauloneques, ha permès que l'erosió l'haja buidat per tot arreu. En no pocs llocs ha calgut fer paret per mantenir el camí.
El camí segueix recte entre parets de bancals d'avellaners, alguns d'ells abandonats. Promte acabarà, en vista del Burgal, i entrarà en el barranc d'en Calbó.
El barranc segueix avall a l'esquerra, però per seguir la nostra ruta cal anar amunt, a la dreta, en vista de la Coma de Sant Roc. Després d'una estona, s'arriba a la paret de partició de la Torre de Pere-Joan i de la Verola de Grau: és el moment de pujar amunt cap al nord. També es pot anar camp a travès fins trobar la partició.
Pujant, la panoràmica ofereix des del barranc que acabem de deixar fins a la Coma de Sant Roc i el Burgal.
En acabar la costera, ja som de cara al mas de Monterde, i aviat s'arriba als bancals de la Torre, que queda, cada vegada més a prop, a mà esquerra.
Si ens girem, el camí recorregut des del barranc d'en Calbó no és molt, però les partides que acabem de deixar semblen molt allunyades. Prompte una filera de roques, mig amagades pel fenàs, marquen la seguida de l'assagador de la Verola de Grau. Entrant-hi, i seguint a mà esquerra, arribarem a la Torre en pocs minuts.
Última actualització: 31 d'octubre de 1998.