Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

El Pla de la Mançanera, les Moreres i Els Cups o Caseta de Baptista


El Pla de la Mançanera s'escampa entre les Moreres, el Manyà, el terme d'Ares i la rambla Carbonera. El nom ha d'ésser molt antic, i fa referència a la vegetació, a una pomera. També ha passat a designar una masada. El travessa un camí comunal de la vila, en la seua major part convertit en pista, que és també partició cadastral i comunica el camí de les Voltes amb el Manyà. A més té una variant a la vora de la Caseta de Baptista o els Cups.


El camí del Pla de la Mançanera

Es separa del camí de les Voltes pràcticament al costat d'on ho fa l'assagador dels Racons, però a l'altra mà. Després de creuar el barranc de la Cadolla o de les Vinyetes, ja es dirigeix cap a les Moreres, de cara al terme d'Ares i al Castell d'en Suera.

  

A mà dreta es veu la forma cònica del Tossalet, i aviat s'arriba a les Moreres i carrasca.

 

Les Moreres és un mas edificat la segona meitat del XVIII, nomenat així per l'existència d'aquest arbre, característic i indispensable per a la manufactura de la seda. Té dos casalicis, el vell amb un aljub. Enfront es veu la gran mola de la Tossa.

  

En passar el mas hi ha una carrereta variant que s'encara a la rambla. Trobem també unes runes, i ja som enfront del tossal del Blanco, i de les roques del Comunet, on hi ha la cova.

  

Continuem avançant entre el tossal, a l'esquerra, i el terme d'Ares, a la dreta, abans d'arribar a una carrera, a la dreta, que arriba al mateix mas de la Mançanera.

  

És una edificació de dimensions reduïdes, amb vàries casetes i una era al costat, amb el piló corresponent.

  

La panoràmica que té es molt gran, des del tossal del Blanco, per la roca i cova del Comunet fins a la Talaia i la cova Roja.

  

En avançar tenim una nova panoràmica del terme d'Ares. És el moment de passar pel barranc del Comunet, i seguir pla avant.

  

Ara ja ens trobem a l'alçada de l'Hostal Nou, que queda en terme d'Ares, a l'altre costat de la rambla Carbonera. Ja ha quedat molt enrera el tossal del Blanco, i arribem a la partició del camí, amb una variant a la dreta que segueix pla avant i torna després al camí.

  

El camí fa una miqueta de pujada fins als Cups, o Caseta de Baptista, que rep aquest nom pel seu antic propietari Baptista Monterde. Es pot veure a l'era una piqueta feta a mà.

  

Des dels Cups seguim avant, i gaudim de noves panoràmiques sobre la Talaia i també l'Hostal Nou.

  

En arribar a les llastres, el camí gira a l'esquerra, de cara ja al Manyà. Només passar dites llastres, la panoràmica ja és ben distinta, car apareix la roca de l'Assester, entre els barrancs de les Carboneres i de la Fresca.

  

Després seguiex el Manyà, al peu de la roca del Puntal, i vora la costera del Blanco, més endavant el barranc dels Corps, la cova Roja, i la roca del Molló i de Migdia, que parteix terme amb Ares. Des d'aquí és un bon lloc per pujar a la Talaia i anar a la cova de la Roca de l'Assester.

  

Aviat arribarem al peu de la mateixa roca de l'Assester, abans que el camí, fins ara prou pla, comence a fer pujada, en vista del Manyà i de la costera del Blanco.

  

Ara passa entre l'erm i carrascal del Manyà i els bancals, i prompte arriba al barranc de la Fresca, amb unes grans figueres. Poc després ja entra al bosc, deixant a l'esquerra una pista particular.

  

Després d'una pujada entre carrasques, i a la vora d'uns pins plantats fa poc pràcticament dins del camí, arriba a l'àmbit del Manyà. Aquí acaba el nostre recorregut, car el camí s'uneix al de la Verola i del Manyà, també propietat de la vila i partició cadastral.

 


Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 2000.
Última actualització: 11 de març de 2000.

1