 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
 |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|
|
- 
En evidenciar la jove Tereseta la seua afecció per la pintura, va ser invitada a participar a l'Exposició d'Art que organitzà en Carles Salvador a Benassal el mes d'agost de 1931, tot just proclamada la República. Es va fer amb la intenció de posar l'Art al servei del turisme, i de mostrar les peces artístiques característiques del poble (documents, llibres, art de tota mena, ...) a més dels pintors del moment: llenços de Novella, aquarel·les de Belda Morales i olis de Teresa Pascual, tres artistes dels què es deia haver posat les aptituds al servei del turisme i haver interpretat els paisatges per difondre al llarg del món la bellesa del Maestrat.
Deia llavors Carles Salvador sobre ella: «Teresita Pascual, la enamorada de las bellezas del Maestrazgo, fuerte y fragante, joven pintora... Con su Barranc y su Maset d'en Serrans y su Llavador y su Mitja taronja lleva estas bellezas montañesas a la admiración de las gentes, que ante dichos lienzos sentirán deseos de conocer, de vivir paisajes y ambientes dignos del turismo valenciano». I també parlava de la rica vessant paisatgística: «Paisatges on la natura ha volcat tota fulla sensual, tota clapa d'or solar, tota ombra que fa silenciós i penetrant el descans de la vegetació ubèrrima i de la llum encegadora. Paisatges del Maestrat solemne, fort i fragós, pare de l'artista, però lluminós d'ocres i morats en contrast amb la llum de foc de l'horta valenciana; paisatges del Maestrat racial, sentimental...»
A partir d'aquest primer contacte amb el paisatge i aspectes benassalencs, la seua nova contribució serien els dibuixos amb tinta xina, que va saber fer evolucionar des dels primers dissenys, més esquemàtics i linials, amb simplicitat de traços, fins a les detallades i minucioses peces de maduresa. En són testimoni, per comparació, les primícies elaborades el 1933 i publicades l'any següent: Portal de la Mola, Benassal -la Presó i el campanar- i Benassal -carrer Major-.
- 
Ben aviat aquells dibuixos donaren gran reconeixement públic a la pintora, que solia elaborar-ne tots els estius com a entreteniment de vacances i que, a més, tenien una gran difusió perquè solia distribuir-los tant als benassalencs com als visitants que en mostraven interès o els demanaven. Un altre fet els donaria major rellevància: entre 1936 i 1938 els esdeveniments de la revolució i de la guerra feien desaparèixer la major part d'aquells indrets que tan magistralment havia sabut representar. I les obres corresponents passaren a tenir la categoria de documents.
- 
Així és com a Festes d'Agost de 1941 es muntà una nova exposició que ja tenia com a principal exponent 33 obres de Teresa Pasqual -24 olis i 9 dibuixos a tinta xina-, moltes dels quals recordaven tantes coses desaparegudes. En la renovació del patrimoni eclesiàstic destruït, també fou Teresa Pascual l'encarregada de pintar, a l'oli, els magnífics guions de Sant Cristòfol -amb la imatge del sant i la vila de Benassal al fons-, de Sant Roc, del Cor de Jesús, entre altres coses, com un llenç de la Puríssima a l'ermita de Sant Roc.
- 
L'època de postguerra va col·laborar molt amb Carles Salvador, de manera que diverses obres i articles d'ell eren ornats amb obres de Pascual. A aquesta etapa pertanyen dibuixos com les Rajoles i teula de ràfel, la Torre de Monfort, El pelleric, L'ermita de Loreto (dues), La casa del «Serrador» o La torre de la Presó. Fins i tot cal remarcar peces etnogràfiques o descriptives com les que representen el graner, el parament de taula, el parlament per telèfon, els novells al niu, dues indumentàries i el picaport o armella.
- 
- 
Però l'aportació més rellevant en l'aspecte etnogràfic és la bellíssima col·lecció de divuit dibuixos que il·lustren el llibre Les Festes de Benassal. Amb una gran senzillesa, amb una enorme simplificació de traços, però amb una rellevant expressivitat i profunditat, sap captar l'essencial de cada moment festiu, i les seues imatges són com flamerades que il·lustren la ja bella descripció literària.
En són testimoni l'emoció difícil de contenir dels xiquets que esperen els Reis; el posat característic del que va a cavall del matxo a la Rossegada; el sofert animal que suporta les criatures que han de passar a per la coqueta; el sever i respectable traginer a cavall; els eixerits majoralets, amb el seu peculiar abillament; una hiperbòlica Rosca; la festonejada prima o els ben aparellats matxos de la rècua; l'evocadora i impagable imatge de la família menjant-se el tombet davant de l'ermita de Sant Cristòfol; la solemnitat de la processó del Corpus amb les peanyes i els pendons; el dinamisme dels romers camí de Sant Pau; el gràcil ball, amb jotes de ronda, a Sant Roc; la valentia i atreviment del jovent als Bous de Carrer o de Plaça; l'elegància i severitat del vestit tradicional a les diades de Festes d'Església; i la joia dels escolars que passegen el Gall Gallet.
- 
- 
Tot això són manifestacions d'una obra, en conjunt, ben sòlida y amb una riquesa de expressions i varietat de continguts que la fan ben atraient a un públic diversificat des d'un gran nombre de punts de vista. En resum, a més, es tracta dels més preclar en qualitat i quantitat dels homenatges gràfics que s'han fet a Benassal, als seus paisatges, monuments, indrets i gent, a la que, en definitiva, havia passat a ésser com la terra nadiua de l'artista.
Última actualització: 6 d'agost de 1997.