Banda de Música de Benassal

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

Banda de Música «Font d'en Segures» de Benassal

Història III (1971-1999)

Àngel Beltran i Beltran s'encarrega de la Direcció l'any 1971, i fomentarà molt l'acadèmia de solfeig, que de tres alumnes passaria a prop de vint. Any rera any van entrant noves promocions, i en especial cal esmentar la del 1979, la majoria nascuts el 1970 i per tant de 9 anys d'edat. L'Acadèmia, que es trobava a la Mola, en ser declarada ruïnosa, passaria el 1974 al Col·legi de les Monges o Casa de Grau, a la sala donant al carrer sant Roc, d'allí a la Casa de la Joventut als Plans o carrer Monferrer, i finalment al Cinema Moncàtil i antiga caserna dels civils.

D'aquests darrers anys hi ha més notícies: el 23 de desembre del 1972 se li feia un homenatge al clarinet Josep Colom pels seus 55 anys de permanència a la banda. El 27 d'agost del 1974 era estrenat, amb la Direcció de Perfecto Artola, l'Himne a Benassal, recuperat per Jaume Monterde -net del fundador-, i l'alcalde Abelard Escrig, després que Sofia Salvador adaptés el text del Cant de l'Escola del seu pare, Carles Salvador (més tard seria gravada una interpretació vocal per a precedir els pregons de l'alcalde).

El 28 d'agost del 1981 es va fer un Festival de Bandes de Música, participant a més les de Vilafranca, Albocàsser i Llucena. La de Benassal la va dirigir el Mestre Artola per malaltia d'Àngel Beltran, i interpretà Evocación, marxa d'E. Cebrián, i San Cristóbal del mateix Artola, que al final dirigí la interpretació conjunta del pasdoble Doctor Monferrer per totes les bandes. Al final, com homenatge per retirar-se Josep Colom -durant 65 anys clarinet de la banda- li va ser regalat l'instrument i lliurada una placa.

El 2 de setembre del 1983, gràcies al patrocini de la Caixa Rural per mig del seu President Joan Barreda i a l'interés d'Eliseu Artola i el director Tomàs Garcés, va tenir lloc un concert de la Banda Municipal de Castelló, amb una primera part de repertori d'obres de Perfecto Artola dirigides per ell mateix: Doctor Monferrer, l'obertura Romería de San Cristóbal, i la suite El Maestrazgo, acabant el concert amb Gloria al Pueblo i l'Himne a Benassal. El 25 d'agost del 1985, es va fer un multitudinari homenatge a Perfecto Artola, dedicant-se li el carrer de Baix, que va ser retolat amb la inscripció Calle Perfecto Artola (Músico). La Banda interpretà els pasdobles Castell de Culla i Perfecto Artola, obra de Desiderio Artola.

L'any 1987 Àngel Beltran deixa la direcció de la banda, de què s'ocuparà Joan-Tomàs Lorenzo Gómez de Benicàssim. L'Acadèmia passarà a l'antic Quarter a la Plaça d'en Balasc d'Alagó. Durant aquest període s'ha produit un canvi qualitatiu en la interpretació de les peces, però va causar pesar al principi la desaparició del repertori de la banda de les obres del Mestre Artola, tret de l'Himne i les marxes processonals. El dia 1 de gener del 1989 la banda va oferir un concert extraordinari al Parador amb motiu del 750è aniversari de la Carta de Població, interpretant diversos pasdobles, seguits de la marxa lenta San Cristóbal i l'Himne a Benassal, obres del Mestre Artola. L'any 1990 va fer l'estrena absoluta de la marxa 750 Aniversario, composada el mes de setembre del 1989 pel mateix Artola per a la celebració d'aquesta efemèrides a Benassal i a Vilafranca.

El mes d'agost de 1992 va celebrar el seu Centenari amb un concert a la Placeta. Va ésser precedit d'un parlament del Dr. Rafael Monferrer sobre la història i vicissituds de la Banda. S'interpretaren els pasdobles Dr. Monferrer i Gloria al Pueblo, de P. Artola, a més del que dedicà a aquest compositor el seu fill D. Artola, i d'altres peces, acabant amb la interpretació de l'Himne a Benassal i la imposició per part de l'alcalde d'un corbatí commemoratiu. El 23 d'octubre del mateix any moria a Màlaga el Mestre Artola, i se li celebrà a Benassal una solemne missa funeral el 28 de novembre, a què assistí la Banda i la Coral Borriolenca. També se li dedicà a ell el Concert de Festes d'Agost, celebrat per primera vegada amb el nom de «Concert Perfecto Artola» el dia 29 d'agost de 1993, en presència de la família. Fou un concert monogràfic que què s'interpretaren Doctor Monferrer, Tierra Mía, Perfecto Artola, Moncàtil, Maria-Anna, La Plana, Fontanal, Gloria al Pueblo, l'Himne a Benassal i com a peça extraordinària la marxa de processó Sant Cristòfol, precedides d'un parlament i una breu glossa a cada peça de Pere-Enric Barreda, professor de la Universitat de Barcelona.

El 2 de juliol de 1994 participà, amb la banda d'Atzeneta, a la Festa de la Setena de Culla. El mateix any celebrà el 14 d'agost un Concert Extraordinari a la Roureda del Rivet, a més del II Concert Perfecto Artola a Festes d'Agost. El 1995 la Banda entra a formar part de la Federació de Societats Musicals Valencianes, i com a tal participà al XII Festival de Bandes celebrat a Catí a Festes d'Agost, junt a la Banda d'Alcalà de Xivert. El mateix mes es celebrava el III Concert Perfecto Artola. Després, el 15 d'octubre participava a la II Trobada de Bandes, feta a Atzeneta, interpretant el pasdoble Gloria al Pueblo de P. Artola. I el 2 de desembre celebrava un Concert de Santa Cecília al Pabelló Cobert o Carpa, amb la interpretació de deu pasdobles.

ANY 1996

L'any 1996 participava el 18 d'agost al Festival de Bandes d'Atzeneta, amb la Banda de Bell-lloc. I el IV Concert Perfecto Artola de Festes d'Agost esdevenia un Festival, amb la participació de les Bandes de Catí i d'Albocàsser. Al final del mateix, després de la imposició de corbatins a les tres bandes, el President de la Banda, Rafael Vidal Marín, va rebre de mans del Sr. Miquel-Àngel Carrillo, delegat de la Federació, la medalla de la mateixa.

El diumenge 6 d'octubre de 1996 va tenir lloc a Cabanes la III Trobada de Bandes de Música, organitzada per la Comarca del Baix Maestrat. Era patrocinada per la Diputació i la Federació Valenciana, representada pel seu delegat Miquel-Àngel Carrillo. Van participar les de l'Alcora, Atzeneta, Bell-lloc, Benassal, les Coves, Llucena, Sant Joan de Moró, Torreblanca, la Vall d'Alba, Vilafamés, la Vilanova, Vilafranca i l'amfitriona de Cabanes. Els actes començaren amb la rebuda a l'Ajuntament per l'alcaldessa na Maria-Teresa Sidro. Després es desplaçaren en desfilada fins a la Plaça dels Hostals o del Bon Succés, on s'interpretà un pasdoble per cada banda. La de Benassal, dirigida per Tomàs Lorenzo, interpretà el pasdoble Benaguasil, de N. Martínez Segura. Tot seguit es féu la imposició de corbates i lliurament d'insígnies. L'acte va acabar amb una interpretació conjunta per totes les bandes, regides per en Joaquim Ortells, director de la de Cabanes. Les peces interpretades foren l'Oda a l'Alegria / Himne d'Europa (part del darrer moviment de la Novena Simfonia) de L. van Beethoven, i l'Himne de l'Exposició, oficial de l'autonomia valenciana, del mestre Josep Serrano.

El dissabte 21 de desembre de 1996 es celebrà el Concert de Nadal, al Saló d'Actes de la Caixa Rural al Carrer de l'Hostal o de Mossèn Joaquim Garcia Girona. Sota la direcció de Tomàs Lorenzo, s'interpretaren en la primera part els pasdobles Benaguacil, de R. Martínez Segura, i Las Provincias de V. i A. Terol, el poema líric Una Noche en Granada d'E. Cebrián Ruiz (en tres parts: el nocturn Meditación en la Alhambra, la serenata-cançó Mujer Granaína i el ballable andalús Fiesta Gitana en el Sacromonte), a més del pasdoble Alcalde Carbonell, de J. Insa Martínez. La segona part començà amb el pasdoble Traner de R. Talens Pelló, la Serenata de Franz Schubert, i el pasdoble Suspiros de España d'A. Álvarez.

Tot seguit s'incorporà al concert, per primera vegada en actuació conjunta, el Conjunt Coral de 22 veus dels alumnes de l'Escola d'Educands de la Banda i del Col·legi Públic (els quals repetien l'actuació feta dos dies abans). D'aquesta manera s'interpretaren les nadales Noche de Paz i El Tamborilero. A continuació, després d'una breu glossa sobre la composició de la música i redacció del text de la peça, s'interpretà conjuntament, amb participació del públic, l'Himne a Benassal. Més d'un centenar de persones assistí a l'esdeveniment, manifestant la seua admiració per la notable qualitat interpretativa dels músics i cantors. El concert ha estat ressenyat en crònica al periòdic Mediterráneo del 27 de desembre per Maria Monferrer (Maria-Pilar i Roser Vidal), amb fotografia de Marc Monterde (com la següent).

ANY 1997

El dissabte 22 de març de 1997 es celebrà, en el marc de la Quarta Setmana Cultural (Vivim la Música) del Col·legi Públic, un concert-homentge a Perfecto Artola. Tingué lloc a les 18 hores a la Placeta o Plaça de l'Ajuntament. La Banda, dirigida per Tomàs Lorenzo, interpretà les peces següents: Benaguacil de R. Martínez Segura; Flores de España de P. Pérez Chovi; Las Provincias de V. i A. Terol (solistres: trompetes); De Andalucía a Aragón de J. Texidor; Aires Levantinos de B. Sanchís; Tierra Mía de P. Artola (solista: bombardí); Gloria al Pueblo de P. Artola (solistes: requinto i clarinet); Oda a l'Alegria / Himne d'Europa (part del cinquè moviment de la Novena Simfonia) de L. van Beethoven; per acabar, com és costum, amb l'Himne a Benassal, marxa de P. Artola, en què participa el públic a manera de coral. La interpretació va ésser molt correcta i de gran nivell interpretatiu, en especial el pasdoble Tierra Mía i en la primera audició de l'Himne d'Europa. Sobre el mateix han aparegut dues ressenyes a la premsa: al Castellón-Diario del 26 de març i al Mediterráneo del 27..

La Banda Municipal de Catí, que participà en el IV Concert «Perfecto Artola», ha actuat els dies 27 i 28 de març de 1997, Dijous i Divendres Sant, a la Setmana Santa de Samora. En concret, han estat les processons de les Confraries de la Vera Creu, de Jesús Nazarè (Congregació) i del Sant Soterrament, acompanyant els passos de la Dolorosa, de la Soletat i del Descengut, respectivament. Amb 65 músics, estava reforçada amb components de diverses bandes, entre ells el fliscorn de la de Benassal, Gabriel Barreda, així com d'altres de Xert, Sant Jordi i Cervera. Les peces interpretades foren la Marxa Fúnebre de Sigismund Thalberg (op. 59), arranjada per R. Dorado, i les marxes de processó Mater Mea de R. Dorado, Nuestro Padre Jesús i El Cristo de la Sangre, d'E. Cebrián, Cordero de Dios i Santos Lugares de R. Dorado, així com l'Himne d'Espanya, arranjat per B. Pérez Casas, en entrar i eixir les imatges de l'església. Com a fet particular, la retransmissió en directe de les processons primera i darrera per la Segona Cadena de TVE ha donat gran publicitat i rellevància a aquesta participació.

La banda, dirigida per en Tomàs Lorenzo, ha celebrat cinc concerts el mes d'agost de 1997. Començà amb la participació al XIV Festival de Bandes de Catí el dia 15, diada de la Mare de Déu, junt a la Unió Musical Santa Cecília de Vilanova d'Alcolea, dirigida per n'Enric Martínez Fuentes, i la Unió Musical Catinense, dirigida per en Pasqual Arnau Beltran. El dia següent, 16 d'agost, participà al Festival d'Albocàsser, junt amb l'Agrupació Musical "Santa Cecília" de dita localitat, dirigida per en Salvador Llorens Rambla. Tot seguit, el 17 d'agost participà al VII Festival de Bandes a les Coves de Vinromà, amb la Unió Instructivo-Musical "L'Esmeralda" d'Almassora, dirigida per en Salvador Llorens Rambla, i la Unió Musical Covarxina, com a amfritriona, dirigida per en Cèsar Torlà Blasco.

El 22 d'agost, abans de la presentació de les Reines de les Festes i Dames d'Honor, es va produir l'entrada oficial a la banda de cinc nous músics, que desfilaren al davant de l'agrupació després d'haver estat recollits per la mateixa a les respectives cases. Tots ells procedien de l'escola d'educands: Josep-Vicent Gaspar Bellés i Vicent Martínez Monferrer, clarinets; Eloi Barreda Beltran, trompeta; Lorena Garcia Beltran, flauta; i Sergi Vidal Tena, bateria (caixa).

El diumenge 24 d'agost es va fer a Benassal el V Concert Perfecto Artola - II Festival de Bandes, amb la presència d'en Perfecto Artola Tena, fill del Mestre Artola i catedràtic de Cant Coral del Conservatori de Màlaga. Va comptar amb la participació de la Unió Musical Vilafranquina, dirigida per en Pau Monfort Pitarc, i la Unió Musical Catinense de Catí, dirigida per en Pascual Arnau Beltran, a més de l'amfitriona. La primera interpretà al desfile el pasdoble Camino de Rosas, de José Franco, i després Cielo andaluz, també pasdoble, de Pasqual Marquina, el quadres 11 (Pantomima) i 8 (Dansa ritual del foc) del ballet El amor brujo de Manuel de Falla, i finalment la Third Suite of Band, quatre escenes de ballet d'Alfred Reed.

La banda de Catí interpretà al desfile el pasdoble Sanchel Asensio de Martín Alonso, i després el pasdoble Playas de Estepona de Navarro Mollor, el combinat de melodies italianes Bella Italia de Hans Kolditz, i el tema de la pel·lícula Lawrence of Arabia, de Maurice Jarre, orquestrat per Gerard Schurmann i arranjat per Alfred Reed. La banda de Benassal presentà el següent programa: al desfile, el pasdoble Brisas Otoñales del Mestre Gimeno, i al concert Antonio Vercher, també pasdoble, d'Aurelio Pérez Perelló, una selecció de la zarzuela La Canción del Olvido, del mestre Josep Serrano, i el poema líric Una noche en Granada d'Emilio Cebrián. A més s'interpretaren el pasdoble Gloria al Pueblo (de Benassal) i la marxa Himne a Benassal, ambdues del Mestre Artola. Entre ambdues es va realitzar la imposició de bandes commemoratives a les respectives ensenyes per Emma Traver, Reina de les Festes.

Finalment, el 31 d'agost va realitzar a l'acollidor recinte de la Placeta o Plaça de l'Ajuntament, a l'entorn del Monument a Carles Salvador, un concert monogràfic de pasdobles taurins, patrocinat per la Penya Taurina local. S'interpretaren les vuit peces següents: La Entrada, de Q. Esquembre; Nerva, de Manuel Rojas; Camino de Rosas, de José Franco; Ragón Fález, d'Emilio Cebrián; Marcial, de J. Martín Domingo i arranjat per A. Pérez Llopis; Buen Cartel, de R. Geyer; Al salir la cuadrilla, de J. García Villa; i Manolete, de P. Orozco González i J. Ramos Celares. L'Himne a Benassal del Mestre Artola tancà l'acte.

Al llarg d'enguany cal remarcar el treball de Raimundo Vidal, que realitzava la prestació social substitutòria, en inventariar i classificar l'arxiu de partitures de l'entitat, amb l'orientació i col·laboració de Celestino Vives, clarinet i formador d'educands. La festa de Santa Cecília es celebrà com és costum, amb la novetat de l'entrada de Pau Manzano com a abanderat.

El 20 de desembre, l'acollidor reciente del Saló d'Actes de la Caixa Rural, al carrer de Mossèn Joaquim Garcia Girona, ha servit un any més per oferir el Concert de Nadal. Amb motiu del mateix ha estat estrenat el nou trage, amb el nou distintiu de la banda, que reemplaça l'uniforme que va ésser oficial des de fa una divuitena d'anys, quan la dirigia Àngel Beltran i era alcalde Manuel Pitarc.

El programa de dit concert, dirigit per Tomàs Lorenzo, ha estat el següent: en la primera part, els pasdobles Brisas Otoñales de Gimeno, Antonio Vercher de Pérez Perelló, i La Concha Flamenca d'Artola, l'Andante Cantabile del Quartet en Re de Txaikovsky i el vals Llegó la primavera d'Enciso i Alonso; en la segona, el Divertimento núm. 4 de Mozart (per un trio de clarinets: C. Vives, M.E. Beltrán i M.L. Monterde), el pasdoble Pepita Greus de Pérez Choví, la Marxa Turca de la Sonata en La major de Mozart, l'intermezzo de La Leyenda del Beso de Soutullo i Vert, la tradicional Marxa Radetzky de Strauss pare arranjada per Kliment, les nadales Nit de Pau i El Tamborilero, per acabar amb l'himne local.

Ha estat un concert de caràcter mixte, en què cal remarcar la interpretació de transcripcions de peces clàssiques com la Marxa Turca i el Divertimento de Mozart, i en especial la impecable execució, en primera audició, de l'airós pasdoble La Concha Flamenca d'Artola. La interpretació ha evidenciat una preparació general molt acurada, amb un excel·lent per a Maria Betlem Puig, saxo alt, que executà la difícil part solista amb un preciosisme que va fer aixecar el públic en acabar l'audició. Un perfecte final per a un any en què els components de la centenària entitat cultural li han donat una empenta i un relleu que confirma sobradament les expectatives posades en la mateixa.

ANY 1998

El diari Mediterráneo publicà el 31 de març de 1998, en la sèrie de reportatges sobre les bandes de la "província", el dedicat a la Banda de Benassal. El text el va proporcionar "Maria Monferrer" (Pilar Vidal), copiat de la informació d'aquesta pàgina Web, si bé amb algunes errades que caldria esmenar. Es complementa amb dues fotografies propietat de Just Roca, durant molts anys clarinet de la Banda, datades cap a 1965 i 1990.

Dos músics de Benassal, Maria-Elvira Beltran, clarinet, i Gabriel Barreda, fliscorn, han reforçat, amb altres músics d'Albocàsser, Atzeneta, Llucena i Xert, la Banda Municipal de Catí, que ha actuat els dies 9 i 10 d'abril de 1998, Dijous i Divendres Sant, a la Setmana Santa de Samora. En concret, han estat les processons de les confraries de la Vera Creu (dia 9, de 16 a 22 hores), de Jesús Nazarè (Congregació) (dia 10, de 5 a 12 hores) i del Sant Soterrament (dia 10, de 16 a 22 hores), acompanyant respectivament els passos de l'oració en l'Hort, de la Soletat i de la conducció al Sepulcre. Les peces interpretades foren la Marxa Fúnebre de Sigismund Thalberg (op. 59), arranjada per R. Dorado, i les marxes Nuestro Padre Jesús (de processó) i El Cristo de la Sangre (de processó), ambdues d'E. Cebrián, El Cristo del Perdón (fúnebre), de J. Gómez Villa, Adoración (de processó), de M. Pascual, i Mater Mea (lenta), de R. Dorado, així com l'Himne d'Espanya, arranjat per B. Pérez Casas, en entrar i eixir les imatges -pas titular o Verge final- de l'església.

La Banda de Música de Benassal participà el 16 d'agost en el Festival de Bandes de la Jana. Després, el dia 28 d'agost, amb motiu de la presentació de la Reina de les Festes i Dames d'Honor, es va interpretar de nou, després de molts anys, l'airós pasdoble del mestre Artola Castell de Culla. Les partitures originals del mestre han estat totes transcrites de nou amb un programa informàtic per Celestí Vives, clarinet de la banda.

El diumenge 30 d'agost de 1998, al Pati d'en Palanques, es va celebrar el VI Concert Perfecto Artola - III Festival de Bandes, amb la participació de la Unió Musical Covarxina de les Coves de Vinromà i la Banda de Música "Santa Cecília" d'Atzeneta, a més de la de Benassal. Ambdues bandes interpretaren cada una una peça del mestre Artola, detall que va motivar el reconeixement del públic. La primera, dirigida per en Cèsar Torlà Blasco, interpretà al desfile el pasdoble Ragon Falez, d'Emilio Cebrian, i després el pasdoble La Plana del Mestre Artola, una selecció de la sarsuela Katiuska de Pablo Sorozábal, i per acabar la melodia Expo'70 de Paul Yoder. La segona, dirigida per n'Isidre Andreu Renau, interpertà al desfile el pasdoble Tercio de quites de Jenaro Talens, després el pasdoble La concha flamenca del Mestre Artola, l'obertura Al-Andalus d'E. Martínez i el poutpurri de melodies de cançons Sinatra in concert de Jerry Nowak.

La banda amfitriona, dirigida per en Tomás Lorenzo Gómez, interpretà en el desfile el pasdoble-marxa Brisas otoñales del mestre Gimeno, i després una selecció de la sarsuela La canción del olvido del mestre Josep Serrano, l'obertura Un dia en Viena de Franz von Suppé, i el pasdoble de concert Perfecto Artola del mestre Desiderio Artola. Com és costum, s'interpretà a continuació el pasdoble Gloria al Pueblo (de Benassal), del mestre Artola, divisa de la banda, i la marxa Himne a Benassal, del mateix Artola. Entre ambdues peces es va realitzar la imposició de bandes commemoratives a les respectives ensenyes per la Reina de les Festes i dues Dames d'Honor.

El dia 31 d'agost la Banda acompanyà el funeral de Just Roca, durant molts anys clarinet i ocasionalment paperer de la mateixa. Amb motiu de les festes de Moros i Cristians de Peníscola, en què actuà la Banda de Música de Catí el 19 de setembre, aquesta va ésser reforçada per cinc músics de la de Benassal (Manuel Tena i Simó Garcia, trompetes, Gabriel Barreda, fliscorn, i Maria-Elvira Beltran i Celestí Vives, clarinets). En començar el nou curs cal remarcar el notable increment d'alumnes de la solfa o educands de l'escola de música, a càrrec dels professors Tomàs Lorenzo i Celestí Vives, que auguren un bon futur tant per a la banda com per a la rondalla, que també compta amb un professor.

El dia 17 de setembre morí a San Fernando (Cadis) el mestre Desiderio Artola, fill d'en Perfecto Artola, que va ésser ocasionalment saxo i mestre de música de la Banda de Benassal la dècada de 1940, 1970 i 1980, i que dedicà a Benassal alguna de les seues obres (els pasdobles Benasal, L'entrada dels ròssecs i les fantasies simfòniques En las cumbres del Maestrazgo i Seidia, aquesta encara pendent d'estrenar). Fou soterrat a Castelló de la Plana, ciutat on havia nascut el 1924, el dia 7 d'octubre.

El 18 d'octubre la Banda participà a la V Trobada Comarcal de Bandes de Música celebrada a la Vall d'Alba i organitzada per l'Associació Musical Valldalbenca i la Federació Valenciana de Societats Musicals. Participaren les bandes d'Albocàsser, l'Alcora, Atzeneta, Benassal, Bell-lloc, Cabanes, les Coves de Vinromà, Llucena, Morella (Associació Musical Mestre Candel), Sant Joan de Moró, Torreblanca, Vilafamés, Vilafranca, Vilanova i l'amfitriona. Per la vesprada, després de la recepció d'autoritats, van desfilar les bandes fins a la Plaça Major, on l'alcalde en Francesc Martínez donà la benvinguda als assistents i s'imposaren sengles corbatins i obsequis als participants. Després de la intervenció d'altres autoritats, el president de la Diputació en Carles Fabra va cloure l'acte, i les bandes en conjunt interpretaren els himnes d'Europa i de l'Exposició, oficial de l'autonomia valenciana. La Banda de Benassal, dirigida per en Juan Tomàs Lorenzo, interpretà el pasdoble Benaguasil del Mestre R. Martínez Segura.

El dissabte 21 de novembre es commemorà la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, amb els actes de costum (tret de la Missa dels Músics, que es solia celebrar abans a la capella del Calvari fins que es canvià a l'Església, i que ara el rector vol celebrar en diumenge, mentre que els músics volen seguir el costum). El problema ha estat tractat per la premsa, en concret per Lluís Puig, corresponsal del Mercantil o Levante, que entrevistà Rafael Vidal, president de la Banda, i després per les Notícies de Vinaròs via Internet.

El dissabte 19 de desembre es celebrà al Saló-Menjador de l'Hotel "La Piqueta" el ja tradicional Concert de Nadal, dirigit per en Tomàs Lorenzo i presentat en aquesta ocasió per Maria-Pilar Vidal. En aquest concert ha actuat per primera vegada Almudena Beltran Badal, saxo alt, i ha estat estrenada una bateria nova adquirida per la banda. A més, han participat com a reforços tres músics de la Banda de Catí: Eladio, clarinet; José-Angel, trombó, i Paco, saxo tenor. En dues parts, s'interpretaren primer el pas-doble Valencianeta de Lluís Martí, la Romança op. 36 de Camille Saint-Saëns (solista: Pau Edo, trompa), la Festa de les Trompetes de Roy Anderson (solistes: Simó Garcia, Manuel Tena i Eloi Barreda, trompetes), la fantasia Expo'70 de Paul Yoder, a més del pas-doble De Andalucía a Aragón de J. Texidor.

Fotografies fetes per Marc Monterde

La segona part començà amb el pas-doble Tercio de Quites de Rafael Talens, seguí el poutpurri The Beatles in Concert, de John Lennon i Paul McCartney (que combina les populars Michelle, Ticket to Ride, Yesterday, Ob-la-di ob-la-da, i va ésser molt celebrat pel públic), i els valsos El rat penat de Johann Strauss fill i Carmen Sylva de Jan Ivanovici. Seguiren dues nadales populars, Adeste Fideles i El Tamborilero, i l'habitual Marxa Radetzky, de Johan Strauss pare. L'Himne a Benassal del Mestre Artola tancà l'acte, que comptà amb una notable assistència de públic, de manera que la sala va quedar menuda. La gravació en vídeo i fotografies són de Marc Monterde.

ANY 1999

El mes de gener de 1999 es van enviar a J.C. Carrión, coordinador del Mapa Cultural autonòmic valencià, les dades que havia demanat:

Nom: Banda de Música "Font d'en Segures" de Benassal. De caràcter públic, i amateur.
Adreça: Plaça de Balasc d'Alagó, 15 - 12160 Benassal. Telèfon 964.431.250. Fax 964.442.128
Responsable: Rafael Vidal Marín, president, i Tomàs Lorenzo, director.
Any de fundació: 1892. Registre núm. 1417 de la CV i 146 de la Diputació de Castelló.
Components: 32.
Activitat general: interpretació musical en actes festius,culturals i religiosos. Carnaval de Vinaròs.
Activitats principals: Concert "Perfecto Artola" - Festival de Bandes a Festes d'Agost, Concert de Nadal, actuacions a festes locals.
Bibliografia: impresa no. Pàgina Web sí.
Altres informacions: una part dels components forma una xaranga, amb actuacions semblants. b) També existeix una rondalla. c) Hi ha una escola d'educands a càrrec del director i un músic de la banda que són professors.

El dissabte 23 de gener la Banda es va desplaçar a la Torre d'en Besora, on es feia la festa de Sant Antoni del Carrer de Dalt, en què participa tot el poble i molts visitants. Van fer primer un tornavila amb pasdobles. Després, ja en la Processó, tocaren unes marxes, i a continuació van amenitzar amb pasdobles el repartiment de la coqueta. Tot seguit va començar el ball: els músics interpretaren el Ball Pla de Benassal d'Absalom Celades, amb les quatre parts, però reduïnt les repeticions de cada part (tres de les primeres, i una de les de Rogles i Bolero). A més de la gent de la Torre, el dansaren també alguns de Benassal.

Ha estat adquirida una fotocopiadora per al funcionament de la Banda. Amb aquest auxiliar es facilita en gran manera la conservació del fons documental de partitures.

El CD-ROM complementari del llibre Benassal. Recull bibliogràfic de textos III recull un total de 22 interpretacions de la Banda, fetes entre 1979 i 1993, i amb la direcció d'Àngel Beltran i Tomàs Lorenzo. A més del Ball Pla de Meliton, es tracta majoritàriament de peces de Perfecto Artola (Himne, Gloria al Pueblo, La Plana, Moncatil, Fontanal, San Cristóbal, Castell de Culla, Tierra mía, San Roque, Doctor Monferrer, 750 Aniversario) i també de Desiderio Artola (Perfecto Artola). El dia de la presentació, 4 d'abril, Rafael Vidal i Tomàs Lorenzo van recollir de mans de l'alcalde un CD-ROM per a cada component de la Banda, per la seua col·laboració en la secció sonora del mateix.

* * *

El 14 d'agost va participar a un Concert al camp de futbol de Xert, junt a l'amfitriona Unió Musical Xertolina i a la Banda Juvenil de la mateixa, ambdues dirigides per Pasqual Arnau. Dirigida per Tomàs Lorenzo, va interpretar el pasdoble de Texidor Gloria al Trabajo, la selecció de la sarsuela La del manojo de rosas de Sorozábal, i finalment la suite completa El Maestrazgo d'Artola en primera audició.

* * *

El 29 d'agost es va celebrar al Pati d'en Palanques el VII Concert Perfecto Artola - IV Festival de Bandes, amb assistència de la Societat Musical Santa Cecília de la Jana i la Unió Musical Xertolina de Xert.

La primera, dirigida encertadament per Joan Salvador Melchor, interpretà el pasdoble de Moreno Paco Ojeda en la desfilada, i després el pasdoble Gloria al Pueblo d'Artola, una selecció de la sarsuela La boda de Luis Alonso de Jiménez i el popurrí Sinatra in concert de Nowak.

La Banda de Xert, dirigida per Pasqual Arnau, desfilà als sons del pasdoble Francisco Sales d'Artola, i interpretà després el pasdoble Homenaje a Rodrígez Soto de Pérez, la Simfonia clàssica d'Huggens i la fantasia del ballet Coppelia de Delibes.

La Banda de Benassal, dirigida per Tomàs Lorenzo, desfilà interpretant el pasdoble Brisas Otoñales de Gimeno, i després oferí el pasdoble Nules d'Artola en primera audició, molt celebrada pel públic perquè el trio es fonamenta en la Jota primera de Rogles del Ball Pla. A continuació la selecció de la sarsuela La del manojo de rosas de Sorozábal, i finalment la suite El Maestrazgo d'Artola, amb una execució impecable, que tambè va ésser molt celebrada pel públic, en especial les parts del Ball Pla (jota curta i Bolero). Tot seguit es posaren els corbatins commemoratius a les banderes respectives i es tancà l'acte amb l'estrena absoluta de la versió completa de l'Himne a Benassal del Mestre Artola, segons el guió escrit el 1982.

* * *

VI Trobada Comarcal de Bandes (18 de setembre de 1999)

* * *

El 26 de desembre, al saló-menjador de l'Hotel La Piqueta, es va celebrar el Concert de Nadal, amb assistència del senyor n'Agustí Agut, delegat comarcal de la FSMCV, de l'alcalde i consellers de Benassal, i d'un nombrós públic, que atapeïa completament el local. La Banda, dirigida per en Tomàs Lorenzo, va oferir en la primera part el pasdoble Gloria al Trabajo de Texidor, una selecció de la sarsuela La del manojo de rosas de Sorozábal, l'ària a ritme de carceleras de la sarsuela de Chapí Las hijas del Zebedeo, la fantasia militar d'Oudrid El sitio de Zaragoza i el popurrí Sinatra in concert, amb quatre cançons arranjades per Nowak.

La segona part es va composar del pasdoble Utiel de Penella, l'obertura Duncanon de Ployhar, el vals En el bell Danubi Blau de Strauss i la nadala Nit de Pau de Grüber. En aquest moment es va fer l'acte de donació d'un saxo tenor a la Banda per part de la Caixa Rural Credicoop, representada per Ramir Tena, que recollí el president Rafael Vidal. Tot seguit la Marxa Radetzky de Strauss pare (amb participació del públic, i d'un percussionista ocasional) i l'Himne a Benassal d'Artola tancaren l'acte. Marc Monterde va fer la gravació en video de tot el concert.

* * *

El 30 de desembre, al saló d'actes de la Caixa Rural Credicoop, Rafael Monferrer va presentar el seu llibre El Maestro Perfecto Artola (1904-1992). Una aproximación biográfica, acabat d'imprimir. En un complet i amè parlament, Monferrer va explicar la seua relació amb el Mestre, l'estructura del llibre i la seua llarga elaboració al llarg de 27 anys. El públic que omplia el saló va felicitar el conferenciant, que al final va dedicar alguns exemplars. Es tracta d'una obra que, amb la vida i obra d'Artola, recull també molts aspectes i passatges interessants per a la història de la Banda de Benassal.