Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal
Banda de Música «Font d'en Segures» de Benassal
Història I (1892-1920)
El fenomen de l'aparició de les bandes de música és característic de la segona meitat del segle XIX. Abans d'aquell temps, l'activitat musical es limitava, en l'àmbit local, a la música culta representada per l'organista a les funcions d'església, i per la música popular interpretada pel dolçainer o gaiter. Al llarg de molts segles, l'organista (que al mateix temps era el mestre d'escola) va tindre un paper bàsic en la formació musical dels benassalencs, tant en el solfeig com en el cant i en la interpretació. Això es veu clar en el gran paper que van tenir l'organista Ramon Celades (1825-1919) i el seu fill, també organista i músic, Absaló Celades (1871-1947), en la formació, fundació i organització de la banda.
Però, els primers precedents a la creació i organització d'una banda de música els trobem al llarg del segle XIX. Ja a les festes del 1801 actuà una companyia de músics, segurament en gran part de fora, seguint la Processó de la Consagració de l'Església, i igualment intervingué el cor i Música de Rubielos l'any 1825. Però, les primeres notes clares sobre músics locals no apareixen fins el 1817, amb Cristòfol Roig (músic d'orgue, flauta, clarí i violí) i després el 1833 (quan es passejà el retrat de la princesa Isabel amb música) i la època de les guerres carlines, amb els músics que acompanyaven les tropes, que acabaren, en aquest sentit, amb l'establiment a Benassal de dos músics: Antonio Estaca, de Lleó, i Gaietà Machí de Benifaió. A partir d'ahí devia anar creixent l'afecció pels instruments de vent (fusta i metall) i percussió que serien la base de la nova banda.
Com a precedent immediat de la fundació tenim una carta de 1887 en què Josep Celades, organista de Borriol, informa el seu pare Ramon Celades sobre l'afinació de diversos instruments de vent. Amb aquelles partitures, que es conserven, començaren els primers assaigs. Però passen uns anys, i un dels fundadors de la Banda de Música, a partir de la gran tradició organística i dels pocs músics existents, seria Jaume Sanjuan Prats (1866-1934). Havia aprés solfeig amb l'organista Ramon Celades, i destacà en la interpretació amb bombardí, que li permití actuar a Madrid (al Teatre Apolo) durant el seu servei militar. En acabar, torna a Benassal, on fixà la seua residència i obrí una acadèmia de solfeig que funcionà a la casa cantonera entre la Plaça de Roquetes i el Carrer de València, al temps que reunia tots els músics existents a Benassal, incloent la dolçaina i el tabalet, assimilats al clarinet i la caixa, quedant així fundada la Banda de Música de Benassal.
La nova banda va ésser dirigida per Absalom Celades (1871-1947), docent i compositor entusiasta, que va fer els tràmits necessaris i es desplaçà a València a comprar els instruments. I dirigida per ell va fer la primera actuaciò a les Festes d'Agost de l'any 1892, estrenant el Ball Pla de dit Celades. Al llarg d'uns quants anys, emperò, les altres festes seguirien amb la música de dolçaina i tabal, o bé de rondalla de corda, fins que el mateix Celades va preparar les peces per al ball de saló de les Carnestoltes del 1896, que donaren també entrada a la banda de música a aquestes festes. Després la banda començà a actuar el dia de Santa Cecília, a les estudiantines, a les cantades dels quintos, serenates, esquellades, etc., o siga, com a ornament de festes religioses i ciutadanes, i com a entreteniment popular (balls públics). També participaren a diferents concerts en honor de persones que estiuejaven o visitaren Benassal, com el Governador algunes vegades, el senyor en Ramon Vallterra, el Diputat del districte, a les festes de la Font d'en Segures, etc.
En marxar el director Absalom Celades a Barcelona el 1900, la postura del Músic Major va ser mantenir una banda cohesionada, amb instruments fàcils de tocar i amb no massa exigències interpretatives fins que no tinguera prou personal. Els músics més antics que formaren la Banda es van veure prompte reforçats amb el grup que podriem anomenar de la generació dels 1880, format ja tot ell entre l'organista Celades i l'acadèmia del Músic Major, que augmentaren prou els efectius de la banda. Molts d'aquests músics apareixen a una curiosa fotografia d'època feta als voltants del 1910, i a una altra de cap a 1915 ja en són vint-i-cinc.
Amb els anys, el nombre d'aprenents de solfeig va anar augmentant, i així poc després del 1904, amb l'arribada de mossèn Leandre Alcàcer com a beneficiat, es van dividir en dos grups, creant dit Alcàcer una altra acadèmia al carrer del Pilar, de manera que es va generar a Benassal un gran ambient musical. Les noves generacions van anar donant nous músics, i per exemple el 1913 ingressava Perfecto Artola Prats (1904-1992), deixeble de mossèn Leandre, que seria en pocs anys intèrpret de guitarra, cantor tiple solista del cor, flautí de la banda i dolçainer... a l'edat de 10 anys!.
La manca de llibres d'Actes de la Banda i d'activitats afins ens han privat de la major part de les notícies sobre la mateixa al llarg de la dècada del 1910 i 1920. Només es coneixen referències de les actuacions a Festes d'Agost, també a les de la Font d'en Segures i, ocasionalment, a algun poble veí (Culla, Ares, Vilar de Canes,...). De l'any 1918 data la confecció dels primers uniformes, feta ja amb càrrec al pressupost municipal.