Les murades de Benassal


Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

Les Murades de la Vila

L'any 1979 l'alcalde de Benassal, en Manuel Pitarch, va plantejar l'ambiciosa iniciativa de recuperar i restaurar les restes de la fortificació medieval benassalenca. Aquesta la començaren entre la conquesta i els inicis del segle XIV, però la seua major part la va manar fer frare Pere de Tous, mestre de Montesa, i s'havia acabat cap a 1380. Sis-cents anys després el que subscriu inventarià les restes i es conservaven encara tres de les set torres, un dels cinc portals, part dels castells de la Mola i de la Comanda, els dos valls o fossats (el Vall i el Torrentill, encara que coberts en part i convertits en clavegueres), i un bon nombre de llenços de mur encara intactes o fàcilment recuperables.

En concret, l'inventari del cercle murat és el següent. A l'Est:

  1. el castell-església de Sant Agustí de la Mola (conservat, amb els merlets característics de les murades);
  2. el portal de la Mola (conservat);

  3. el mur del Forn de Dalt (conservat);
  4. la torre del Forn o de la Comanda (perduda, al final del carreró del Forn);
  5. el castell de la Comanda (mig conservat, ara la casa de José-María Machí, i la d'Angelita i d'Abelardo Vives) amb el seu mur (conservat, amb merlets, darrera de les cases de David Monterde i de Jaime Monterde);
  6. mur pel mig de l'Església (perdut);
  7. la torre de l'Abadia (actual campanar);

  8. mur pel mig de la Placeta (perdut);
  9. el portal de la Placeta (perdut, davant de i entre les cases de Juan Pitarch i d'Àngel Girona);
  10. el mur del Vall (la façana de darrera de les cases d'Antonio Alandí i dels Sànchez de Cotanda, conservat -tret de la part que ara uneix el carrer Pla i el de Perfecto Artola i que abans estava tancat-);
  11. la torre de la Presó o de la Font (conservada).

-

Al Sud començava per la mateixa torre de la Presó (conservada);

  1. el mur de les façanes de les cases de la Roda (perdut);
  2. el Portal de Sant Cristòfol (perdut, entre les cases d'Agripina Fabregat i Perfecto Artola per un costat, i Luís Roig i Emilio Porcar, per l'altre);

    -
  3. el mur per dins de les cases entre el carrer Pla i el Planet;
  4. el Portal de Sant Roc o de l'Era Nova (perdut, entre les cases de Francisco Colom i d'Amadeo Badal);

  5. el mur entre les cases del Planet, per baix, i la de Manuel Solsona, per dalt (conservat);
  6. la torre del Planet o d'en Garcés (conservada).

A l'Oest començava per la mateixa torre del Planet (conservada), seguia

  1. un llenç de mur (en part deteriorat);
  2. la torre Redona o del Mur (conservada);

  3. un altre llenç antic;
  4. el mirador al carreró d'en Rius (ara amb escales, entre les cases d'Antonio Vidal i de José Badal);
  5. un altre llenç;
  6. el Portal d'en Salla (perdut, entre les cases de Francisco Roig i dels del Mas de la Gasulla d'Ares, a la Barana);
  7. un llenç de la mateixa casa;
  8. la torreta del Torrentill (perduda, a casa Eliseo Querol);
  9. el mur sobre el desnivell entre les cases dels Carrerons, per dalt, i les del Torrentill i carrer del Carme, per baix, ja mirant al Nord, fins a la Mola.

A més, des dels Carrerons hi havia un mirador sobre el Torrentill (potser al costat de casa Francisca Sanmartí).
Al Nord devia ésser la torre de Sant Agustí (perduda i no localitzada).

A més d'aquest recinte, hi havia un mur més antic que anava des de la torre de l'Abadia o Campanar fins a la desapareguda torreta del Torrentill (la casa d'Eliseo Querol), pel desnivell entre les cases del Carreró de Puig Roda i del Carrer Major, i que tenia dos portals. El primer estava als Carrerons, entre la casa de Guillermina Vives i la casa de Luis Roig, davant de la casa de Piedad Tena, i el segon estava al Pati de l'Església, entre la casa de Teresa Puig i la casa desapareguda de Joanet Monferrer.

La pedrera d'on va eixir el material per a la seua construcció, tot i que a prop de Benassal es conserven els topònims de la Pedrissa d'en Gargil (a Loreto) i la Pedrissa d'en Carbonell (la Pedrissa, abans de la Capitana), crec que va ésser la del Saulonar, al camí vell d'Ares.

El recinte murat de Benassal no s'ha descobert ara, sinó que ja va ésser fixat el segle passat per l'erudit Mossèn Salvador Roig, els textos del qual estan publicats de fa uns quants anys, i també en Carles Salvador, el «mestre de Benassal» per antonomàsia, va dedicar pàgines memorables a alguns dels seus elements. A les seues contribucions s'ha afegit el buidat de la documentació medieval sobre Benassal existent a Benassal, Culla, Castelló, València, Barcelona, Tortosa, Madrid i el Vaticà, que ha permès documentar tots els murs, però en especial les torres i els portals desapareguts.


Probable aspecte de les murades de Benassal a començaments del segle XV.

Reprenent el tema, cal dir que el primer pas d'aquella loable iniciativa de l'alcalde Pitarch, desgraciadament interrompuda, va començar l'any 1982 amb la restauració de la Mola. Però els darrers catorze anys no s'ha fet res, de manera que alguns d'aquells elements del nucli murat -no els principals, però sí alguns de prou interessants- s'han vist malmesos o, el que és pitjor, s'han perdut definitivament.

Per això és interessant que ara es reprenga aquella iniciativa per l'Ajuntament de Benassal, que ha signat un conveni amb l'Escola Universitària d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València i el Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni. Des del mes de novembre treballa a Benassal un equip d'alumnes de la Politècnica, amb la intenció d'elaborar treballs de fi de carrera i de publicar-ne les conclusions. L'equip ha anat visitant casa per casa per constatar sobre el terreny l'efectiva existència, estat de conservació i detalls del mur.

També haurà de fer les prospeccions necessàries per veure el traçat dels elements desapareguts, i també haurà d'intentar confirmar, a partir de la composició de la pedra del mur, quina era en veritat la pedrera d'on s'obtingué el material de construcció. En conclusió, és evident que, a partir de la informació documental existent, la tasca tècnica d'aquests alumnes pot ésser bàsica per resoldre les qüestions pendents (datació dels elements conservats, excavació dels desapareguts, i fixació de la pedrera matriu). Això és l'únic que queda per «descobrir» del cercle murat de Benassal. La resta ja fa molt que es coneix.


© Pere-Enric Barreda, 1997.
Última actualització: 17 de juny de 1997.
1