Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
L'any 1979 l'alcalde de Benassal, en Manuel Pitarch, va plantejar l'ambiciosa iniciativa de recuperar i restaurar les restes de la fortificació medieval benassalenca. Aquesta la començaren entre la conquesta i els inicis del segle XIV, però la seua major part la va manar fer frare Pere de Tous, mestre de Montesa, i s'havia acabat cap a 1380. Sis-cents anys després el que subscriu inventarià les restes i es conservaven encara tres de les set torres, un dels cinc portals, part dels castells de la Mola i de la Comanda, els dos valls o fossats (el Vall i el Torrentill, encara que coberts en part i convertits en clavegueres), i un bon nombre de llenços de mur encara intactes o fàcilment recuperables.
En concret, l'inventari del cercle murat és el següent. A l'Est:
Al Sud començava per la mateixa torre de la Presó (conservada);
A l'Oest començava per la mateixa torre del Planet (conservada), seguia
A més d'aquest recinte, hi havia un mur més antic que anava des de la torre de l'Abadia o Campanar fins a la desapareguda torreta del Torrentill (la casa d'Eliseo Querol), pel desnivell entre les cases del Carreró de Puig Roda i del Carrer Major, i que tenia dos portals. El primer estava als Carrerons, entre la casa de Guillermina Vives i la casa de Luis Roig, davant de la casa de Piedad Tena, i el segon estava al Pati de l'Església, entre la casa de Teresa Puig i la casa desapareguda de Joanet Monferrer.
La pedrera d'on va eixir el material per a la seua construcció, tot i que a prop de Benassal es conserven els topònims de la Pedrissa d'en Gargil (a Loreto) i la Pedrissa d'en Carbonell (la Pedrissa, abans de la Capitana), crec que va ésser la del Saulonar, al camí vell d'Ares.
El recinte murat de Benassal no s'ha descobert ara, sinó que ja va ésser fixat el segle passat per l'erudit Mossèn Salvador Roig, els textos del qual estan publicats de fa uns quants anys, i també en Carles Salvador, el «mestre de Benassal» per antonomàsia, va dedicar pàgines memorables a alguns dels seus elements. A les seues contribucions s'ha afegit el buidat de la documentació medieval sobre Benassal existent a Benassal, Culla, Castelló, València, Barcelona, Tortosa, Madrid i el Vaticà, que ha permès documentar tots els murs, però en especial les torres i els portals desapareguts.
Reprenent el tema, cal dir que el primer pas d'aquella loable iniciativa de l'alcalde Pitarch, desgraciadament interrompuda, va començar l'any 1982 amb la restauració de la Mola. Però els darrers catorze anys no s'ha fet res, de manera que alguns d'aquells elements del nucli murat -no els principals, però sí alguns de prou interessants- s'han vist malmesos o, el que és pitjor, s'han perdut definitivament.
Per això és interessant que ara es reprenga aquella iniciativa per l'Ajuntament de Benassal, que ha signat un conveni amb l'Escola Universitària d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València i el Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni. Des del mes de novembre treballa a Benassal un equip d'alumnes de la Politècnica, amb la intenció d'elaborar treballs de fi de carrera i de publicar-ne les conclusions. L'equip ha anat visitant casa per casa per constatar sobre el terreny l'efectiva existència, estat de conservació i detalls del mur.
També haurà de fer les prospeccions necessàries per veure el traçat dels elements desapareguts, i també haurà d'intentar confirmar, a partir de la composició de la pedra del mur, quina era en veritat la pedrera d'on s'obtingué el material de construcció. En conclusió, és evident que, a partir de la informació documental existent, la tasca tècnica d'aquests alumnes pot ésser bàsica per resoldre les qüestions pendents (datació dels elements conservats, excavació dels desapareguts, i fixació de la pedrera matriu). Això és l'únic que queda per «descobrir» del cercle murat de Benassal. La resta ja fa molt que es coneix.
Última actualització: 17 de juny de 1997.