 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
 |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|
|
L'Institut d'Estudis Catalans i la Diputació de Castelló, amb els ajuntaments de Castelló, Vinaròs, la Pobla Tornesa, Benassal i la Vall d'Uixó, i la Societat d'Amics i Antics Alumnes de la Universitat Jaume I van organitzar entre l'11 de gener i el 23 de febrer de 2001 el segon cicle de conferències al nord valencià amb el títol "Homenatge als nostres pobles i a la seua gent". Es tractava de homenatjar persones destacades que hagen deixat empremta tant per la seua dimensió cultural com per la personal. La coordinació fou d'en Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l'IEC.
El 16 de febrer a les 20'00 hores, a la Sala d'Actes de la Caixa Rural Credicoop, va tindre lloc la conferència de dit Pitarch, amb el títol "Benassal - Carles Salvador, un binomi clau al segle XX valencià". Formaven la taula en Miquel Montes, Vicepresident de la Diputació i Diputat de Cultura, n'Emilio Tena, Alcalde de Benassal, na Josepa Bru, Secretària per a Afers Institucionals de l'IEC, n'Enric Monferrer, vidu de Sofia Salvador i gendre de Carles Salvador, i el presentador Pere-Enric Barreda.
Pitarch definí Benassal com un punt de referència inexcusable dins la dinàmica cultural del País Valencià al llarg del segle XX gràcies a dues figures exímies: Mossèn Joaquim Garcia i Girona (1867-1928) i Carles Salvador (1893-1955), que fan projectar-se la vila damunt la cultura del país amb un relleu extraordinari. Garcia Girona fou col·laborador de mossèn Alcover, participà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i ens deixà un parell d'obres ja clàssiques: el Vocabulari del Maestrat i Seidia. Carles Salvador, benassalenc d'adopció, fou l'impulsor definitiu del fabrisme al País Valencià, mitjançant la divulgació d'una obra gramatical d'elevat valor didàctic. També fou autor d'una obra literària que el situà al davant de les avantguardes durant els anys de la II República. Finalment, cal remarcar el seu activisme cívic i cultural en defensa de la llengua i les llibertats nacionals valencianes i la catalanitat al sud de l'Ebre.
En acabar Pitarch, la Dra. Bru pronuncià unes paraules glossant la finalitat de les conferències i anuncià a més la propera inauguració d'una seu fixa a Castelló de la Plana. L'estada del vicepresident Montes fou aprofitada per exposar-li el projecte de Centre Cultural a la Mola, redactat per Sergi Selma.
El dissabte dia 17 de febrer, a les 10'30, s'inaugurà el recinte del Centre Cultural Carles Salvador a l'Antic Hospital de la Mola, amb una revisió de les instal·lacions que acolliran el futur centre. Assistiren per part de l'IEC en Vicent Pitarch i na Josepa Bru, a més de n'Emílio Tena i na Maria-Amàlia Escrig, alcalde i regidora de Cultura de Benassal, Jordi Beltran, també regidor, Enric Monferrer, per la família, els redactors del projecte Sergi Selma i Reís Llòria, i amics de la família com Pere Duch i Joan Xipell, i el cronista Pere-Enric Barreda. El reportatge de l'acte el publicà a Levante el periodista vilafranquí Lluís Puig.
La primera reunió per a la constitució de la Fundació tingué lloc el 18 d'abril a les 12 a l'ajuntament de Benassal, representat per l'alcalde n'Emílio Tena i la regidora de Cultura na Maria-Amàlia Escrig. Per part de l'IEC assistí en Manuel Castellet, president, i en Joan Albert Argenter, president de la Secció Filològica, que venien de València d'inaugurar el Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, a més d'en Vicent Pitarch. Per part de la família assistiren en Carles Salvador (nét) i n'Enric Monferrer, i els amics Joan Xipell i Pere Duch, i el cronista Pere-Enric Barreda. Sergi Selma i Reís Llòria, d'Ofitesc, exposaren el seu projecte d'Aula-Museu, que fou motiu després d'una sèrie de comentaris i apreciacions per part dels participants. Un resum dels esdeveniments el publicà a Levante Lluís Puig.
El 7 de juny s'inaugurava a Castelló la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, un despatx situat al Centre Municipal de Cultura. Aquesta seu ha estat possible gràcies a la col·laboració de les institucions acadèmiques de la capital de la Plana i també de l'Ajuntament i la Diputació. Al saló d'actes del centre es realitzà l'acte, que presidiren en Manuel Castellet, president de l'IEC, en Joan Albert Argenter, president de la Secció Filològica, i en Vicent Pitarch, de la mateixa secció, i comptà amb representants de les institucions, tant el vicepresident de la Diputació i Diputat de Cultura com el Regidor de Cultura de Castelló, el secretari de l'IEC en Carles Miralles i l'Alcalde i Regidora de Cultura de Benassal, amb nombroses persones que omplien el saló a vessar.
L'acte va servir també per presentar la publicació que aplega el conjunt de ponències abans esmentades, en que la conferència de Pitarch sobre Carles Salvador ocupa les pàgines 89 a 114. Castellet, que parlà de "la transcendència històrica de l'acte", va destacar el paper de la ciutat de la Plana en la normativització del valencià, fent referència a les Normes de Castelló de 1932. També va anunciar els nous projectes de la institució al País Valencià: un dels més importants serà l'esmentada participació en la Fundació Carles Salvador, junt a l'Ajuntament de Benassal i la família de Salvador, per tal de garantir la conservació i l'ús del llegat d'un dels més destacats artífexs de les Normes de 1932.
ltima actualització: 3 de juliol de 2001
