BENASSAL: L'ASSAGADOR DE LA COVA ROJA

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda,
cronista oficial de la Vila de Benassal

L'assagador de la Cova Roja

La vila de Benassal és propietària d'una ampla xarxa d'assagadors que formen part dels comuns de la vila des del segle XIV. El que ara tractarem és un dels que el 1345 foren transferits a la mancomunitat ramadera de la Setena de Culla, i formà part de la mateixa fins al segle XIX. La seua documentació històrica és molt abundosa, des de 1555 a l'actualitat, i també es coneix un canvi de traçat que es va fer el 1775. Era prou important, perquè unia la rambla Carbonera, que tradicionalment ha estat pas de ramats, amb l'important camí reial d'Ares, que ara és la via internacional GR-7. Com era habitual en els assagadors -no en tots-, tenia un assester o descans a la Cova Roja, i un abeurador a la bassa dels Pixadors (però no a la bassa del Manyà, que no és comuna sinó dels hereus).
Comencem el recorregut a la rambla Carbonera, al final del pla de la Mançanera, gairebé a la partició amb el terme d'Ares, vora la Montalbana. Des de la rambla es té una panoràmica perfecta de la primera part del camí: la roca de la Montalbana, la lloma on hi ha la cova Roja, i la costera del Blanco. Comença a una costereta, a un terrer, i el delimita una paret a la esquerra. A la dreta, a una vintena de passes, hi ha les finques del pla de la Mançanera, com el bancal gran d'ametlers, amb la Talaia al fons.

També es veu, dalt del morralet, la casa vella del Manyà, cap on es dirigeix, a mà dreta, el camí de la Verola de Fabregat al Manyà, que és partició cadastral. Al davant comença la costera de la roca de la Montalbana, que forma part de l'assagador. La delimitació és ara una paret a l'esquerra.

Des de dalt de la roca es té una bona vista del camí recorregut, entre la finca de la Montalbana i el pla de la Mançanera. També es veu, més arrodonit, el pla del Manyà i el mateix mas.

Ja es veu a prop la roca on està la cova. En aquest punt l'assagador va entre parets, i a ambdós costats té antigues sorts (la de la Coronela, la de Bava, etc.) repartides per la vila als veïns a canvi d'un pagament anual en blat. Ja fa molt de temps que quasi totes són ermes. En canvi, una savina creix esponerosa en mig de l'assagador. La panoràmica és molt bona, amb l'erm del Manyà, des de la Talaia, per la roca de l'Assester, el barranc de la Fresca, la roca de les Carrasques, el barranc de la Mascarosa -i el de la Gallega- i el Solanet.

A prop de la cova comença a aparèixer un tipus de pedra diferent, uns conglomerats amb elements fèrrics i pigmentació rogenca que són els que han donat nom a la cova. Des d'allí es té una visió perfecta de l'arrodonit pla del Manyà. L'assagador en aquest punt és molt estret, car entra a la cova Roja per la boca sud, i les parets de les sorts són molt a prop. N'ixirà per la boca oest, sempre delimitat per les parets de les sorts, en direcció al barranquet dels Corbs i a la costera del Blanco, comú de la vila.

Accedim a la cova Roja per la boca sud, que mira al Manyà. És la més irregular: se coneix que els derrumbaments de roques l'obriren i la convertiren en informe. Des de dins es pot comprovar aquest enfonsament, que ha obert un finestral impracticable al costat. Enfront mateix queda un pany enrogit, com tota la cova, per l'aigua que dissol i arrossega el conglomerat de minerals fèrrics.

Cap a la dreta es troba la roca esmerada, pas obligatori, que llueix a causa del desgast de segles de tocar-la persones i animals. I segueix una baixada que ens portarà fins a la boca oest o del Blanco. És la part més històrica de la cova: a un raconet d'aquesta entrada una bala explosiva ferí de mort n'Emília Fabregat, civil refugiada a la cova, en passar el front per Benassal.

Però el testimoni històric més important és al final del pany. Val a dir que, en general, la cova Roja no ha estat tan afectada com la cova d'en Tabusco per la bàrbara costum de gravar els noms de visitants. Però aquí n'hem de fer una excepció: la inscripció que l'any 1812 hi va deixar en Florenci Vives, naixcut a Benassal, que seria advocat, subgovernador civil i diputat constitucional.

Cara a l'altra eixida, la que mira a l'est, hi ha els testimonis prehistòrics. Es tracta de la cambreta fosca, on hi havia restes arqueològiques que, després d'excavar-les n'Alfred Gonzàlez, ara són al Museu de la Mola. Al damunt queda la piqueta o clotxeta, que jo sempre havia conegut amb aigua fresca filtrada per la roca, però que fa uns anys que és eixuta. I d'allí cal botar un parell de roques despenjades per eixir de nou a l'aire lliure.

Per aquesta boca est s'ha de pujar al Pla de la Verola, finca de la Verola de Grau. Antigament hi havia un altre assagador, de la Setena de Culla, que anava entre el pla i el terme d'Ares fins a la font del Mas de Monterde, travessant els dos camins de les Calçades... Però val més pensar en el present, perquè la vista és excel·lent: des de les Solanes, a la vila d'Ares, i a la Montalbana.

Al pla es pot caminar des del molló que parteix els termes de Benassal i d'Ares fins al capoll de la costera del Blanco. En mig es veuen encara petites fortificacions de la darrera guerra, com una posició mig derrocada. També es té una vista, des de dalt del barranc dels Corbs, de la mateixa roca on hi la la cova Roja.

A partir d'aquí només cal anar un troç camp a través, pujant costera amunt, fins que, de cara a Sant Roc i al Tossal, es troba a l'esquerra la paret de l'assagador, amb una vintena de passes, vora finca de la Verola de Grau. Més avant arribem a la bassa -ara eixuta- dels Pixadors, que era abeurador. Poc després a la dreta es separa el camí de les Calçades de Baix, que va cap a la Montalbana. I un poc més avant s'arriba al camí reial d'Ares, on acaba l'assagador.

© Pere-Enric Barreda, 1998.
Última actualització: 13 d'abril de 1998.