| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|  |
|
| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
| |
El camí de la Verola i el Manyà uneix el camí reial d'Ares amb aquestes masades i amb la de la Montalbana, ja al terme d'Ares. És propietat de la vila de Benassal, i a més partició cadastral antiga (entre els polígons 69, 70 i 72). Només en part serveix de pista, primer fins a la lloma de la Verola, i després des del Solanet del Manyà fins al terme d'Ares. La resta només es pot qualificar de costerut, estret i pedregós, i fins i tot d'impracticable.
Comença al camí reial d'Ares, ara per una pista nova que es va fer fa una trentena d'anys, però abans entrava pel camí vell, impracticable per als vehicles, que és darrera de la caseta dels Ferrando. Aviat pista i camí s'ajunten de cara cap a la Verola, en costera cap avall molt pronunciada.
A mà esquerra baixant es troba la bassa, abans ben dotada d'aigua i amb abundància de bogues. Més avall, a mà dreta, hi ha el pou, amb un bassiet on solia abeurar el bestiar. D'ell ix una senda cap al barranc de la Coveta. Passat el pou es troben els horts, amb un altre pou, i al fons ja es veu la Verola.
El camí creua entre els grans bancals, ben adients per als cereals i ara els avellaners, de cara al mas. Darrera, en mig de la baixada, es veu una panoràmica amb el pou i els horts voltats d'avellaners.
Arribem axí a l'antiga masada de la Verola de Fabregat. Només passar, el camí fa baixada de nou, i a mà esquerra es veu un gegantesc noguer.
Un poc més aball el camí s'obre: és el comú que uneix la lloma de la Verola amb el barranc de la Coveta. Hi ha una tanca recent, perquè s'hi ha posat bestiar vacú. Enfront, es veu la seguida de la lloma i al fons, a l'horitzó, el tossal d'Orenga. Girant cap a la dreta, es passa per damunt del barranc de la Fresca, que s'obri pas cap al pla de la Mançanera, on es perd.
El camí, ara ombrívol per passar entre carrasques, aprofita unes lluïsses de roca, i fa un colze per salvar el barranc de la Fresca. A continuació es troba el troç pitjor i per on és més mal de passar: les argilagues omplen l'àmbit de pas, i cal avançar per les parets de la vora dreta.
Poc després gira a l'esquerra, i ja som a les lluïsses de damunt de la Fresca. Hi ha una altra tanca, que impedeix la fugida del bestiar, i aviat som en vista del Manyà. Ara venen les voltes, i després de passar primer colze, al següent un pi marca l'entrada del caminet de la Fresca.
El caminet, ara impracticable, dóna accés al povet i aljub de la Fresca, part de l'heretat del Manyà. Ara és abandonat, com es veu per l'abundància de vegetació i la portella trencada. La caseta la van fer Vicent i Francesc Barreda el 1934: a l'interior encara queda aigua de l'ullal, i es pot veure la volta de pedra en rastell.
Un altre caminet, també ple d'argilagues, ix de nou a un altre colze del camí principal. Allí acaben les voltes i es veu el Manyà allà lluny. Camí avall s'arriba a les dos grans carrasques centenàries.
La primera, més jove, es troba en un estat admirable, i al ple de l'estiu es deixa vore amb plenitud. La vella, en canvi, es troba malalta i es va secant a poc a poc.
Passades les carrasques, arribem al Manyà. Enfront es veu prefectament la roca de l'Assester amb els gorgontxos. Al darrer es troba la coveta.
Èl camí travessa fent una zigazaga l'àmbit del Manyà: a un costat queda la casa nova, a l'altre l'era i la casa vella.
A la segona volta se li uneix el camí del Pla de la Mançanera, mentre el nostre gira a l'esquerra, encara dins de l'àmbit de la masada.
Des d'allí es té una bona panoràmica de la roca de l'Assester i el barranc de la Fresca, abans de passar pels corrals de la casa vella del Manyà.
Passada aquesta, es veu la conca del barranc de la Gallega i la costera del Blanco. Ara el camí ha de salvar una costera, i ho fa amb amples grasades de pedra. El pas no és gens fàcil.
Des de la costera es té una nova vista de la cova Roja i la lloma on es troba. Si ens girem, veiem al fons de l'horitzó la Talaia. En arribar al pla, el camí passa entre dos bancals, però és erm i enrunat.
Des d'aquí es veu la costera del Blanco i, si ens girem, la baixada que acabem de passar des del Manyà. Arribem al Solanet, des d'on mirem de nou la cova Roja.
La panoràmica en conjunt és aquesta: la roca del Puntal, el barranc de la Gallega, la costera del Blanco i el barranquet dels Corps.
Ara s'arriba al barranc de la Gallega, on fa cap una pista que ve de la rambla Carbonera seguint en part el camí, i que segueix barranc amunt fins al carrascal. El camí va entre bancals abans d'eixir entre l'erm i els percurats.
A la dreta es deixa vore el perfil de la Talaia, i el camí avança al peu del morral i roca de la Montalbana. És aquí on creua l'assagador de la Cova Roja, que s'enfila roca amunt.
Passat l'assagador, avança al peu de la roca del molló i de migdia de cara a la Montalbana, la teulada de la qual es veu al fons. Al peu de dita roca entra al terme d'Ares, i aquí acabem el nostre recorregut de moment.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 1999.