(1995-2012) |
i a GEOCITIES.WS l'espai cedit en clausurar-se l'anterior l'octubre de 2009, així com les referències al buscador GOOGLE i a molts altres webs, i a webstats4u el seu eficaç comptador de visites. |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, |
Benassal formà part del Regne de València, l'escut del qual podem vore a l'esquerra, des de la fundació del mateix el 1239. Tanmateix, com era una vila de domini senyorial, la vila mai no va tenir representació en les Corts Valencianes. Però va sostenir els segles XIV i XV alguns enfrontaments amb el mestre de Montesa per l'ús dels Furs de València, admesos definitivament l'any 1418. Poc abans (1404) aconseguí del rei Martí la Salvaguarda Reial i l'ús de la Bandera Reial. L'any 1504 va rebre la categoria de Comanda i annex amb ella el privilegi de Vila Murada. El 1707 va perdre, amb tot el Regne de València, la legislació i llibertats forals a mans de Felip V. Aquest mateix rei havia premiat la família de Grau amb un privilegi de "fidelitat", que es va fer extensiu a la vila sencera, i va ésser confirmat per Carles III el 1760. |
Carles Salvador ha estat el «mestre de Benassal» per antonomàsia, degut a la seu treball de gairebé vint anys a l'escola primària (1916-1934). També ha estat l'escriptor que ha deixat les més belles pàgines sobre la nostra vila. Des de Les festes de Benassal (prosa) fins a Cant i encant de Benassal (poesia), la seua obra abraça tots els gèneres literaris, i en tots ells trobem l'empremta de la vila on exercí el magisteri, on es casà i tingué dos fills, Carles i Sofia. D'ells, Sofia Salvador ha conreat també la literatura fins a la seua recent mort. |
La iniciativa del metge Monferrer va permetre la fundació de la companyia de busos «La Hispano de Fuente en Segures», l'any 1913, per a promocionar la Font. En pocs anys esdevindria una de les principals del país, amb seu primer a Benassal i després a Castelló de la Plana i una zona d'acció entre Tarragona, Saragossa, Terol i València. A la mort del fundador el va succeir l'hàbil gerent en Gerard Roig, que aconseguí l'exclusiva de la benzina i l'ampliació de capital. Ambdós fets, malgrat l'entrebanc de la guerra civil, van donar un gran canvi a l'empresa. |
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aquí.
Música de fons: Himne a Benassal de P. Artola (1927-1974) (lletra de Carles i Sofia Salvador) (© Hereus de P. Artola). Interpretat per la Banda "Font d'en Segures" de Benassal, dirigida per Tomàs Lorenzo (1999).
Última actualització: 1 de febrer de 2012.