| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|  |
|
| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
| |
Com a ruta de gran recorregut o GR, ha estat senyalitzat amb les característiques línies blanca i roja paral·leles. A les cruïlles es posen en forma de creu per indicar el camí que es desvia. Quan la línia vermella es canvia per una groga estem davant d'un PR o petit recorregut. Aquest GR-7 forma part del recorregut europeu E-4, que comença a Grècia, al temple de Delfos, i arriba a les columnes d'Hèrcules i a l'estret de Gibraltar. Té més de sis mil km, i travessa Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Itàlia, França, Andorra, Catalunya, el Regne de València, Múrcia i Andalusia. Dins del Regne de València té 525 km, entra per Fredes i segueix pel Boixar, Vallibona, Morella, Ares, Benassal, Culla, Vistabella, etc.
| Entre Ares i Benassal tot és roca i carrascal, argilaga i romeral, i el perill sempre és igual. |
Fins als nostres dies ha arribat aquesta estrofa popular que tan bé descriu l'aspecte físic i paisatgístic del recorregut i a la vegada dóna una idea d'una història ara quasi oblidada però plena d'episodis de violència fins i tot abans de la conquesta i població del segle XIII. Farem el recorregut eixint de la vila de Benassal en direcció a Ares. De moment la pàgina només arriba al Piló Gros. La resta l'afegiré l'estiu que ve.
Prescindirem del traçat antic del camí per dins de l'actual nucli urbà de Benassal i començarem el recorregut a l'alçada del vell dipòsit regulador de l'aigua, entre cases noves i antics corrals i pallisses rehabilitats. Després d'una pujadeta, a la dreta es separa el camí de la barraca de Grau.
Seguim amunt, perquè el camí, ben pavimentat, encara fa més pujada, i prompte tenim una bona vista en direcció a la vila i el Bovalar. Ben aviat arribarem al Saulonar, indret que també dóna nom a aquesta primera part del camí. Fins a mitjans anys setanta era una costera aspra, plena del característic sauló o arena fòssil. Ara hi ha l'escorxador antic d'Artola, convertit en magatzem quan la producció es portà a l'Algar.
A mà esquerra queda la Solana, que se'ns apareix en panoràmica com una llarga vessant. A la mateixa mà hi ha un caminet per on s'arriba als Clots, on hi havia les pedreres que forniren la pedra necessària per a bastir les murades i l'església. Immediatament acaba la costera i el camí té un troç ben pla.
En acabar el pla comença a mà dreta el caminet de la Magdalena, i un altre camí que s'anomena la Sendeta i arriba fins a les Vinyetes, al peu de la Devesa. El nostre gira cap al nord, i queda delimitat a mà esquerra per una paret de pedres ben grosses, amb una interrupció per al caminet del Tossal, cim que s'ataülla al fons.
Més amunt, en vista ja de la Pedrissa d'en Selma i del Corral del Sucrer, s'arriba al bassi -en altre temps- d'en Selma, que hem conegut ple d'aigua i les característiques algues que ací anomenen "baves de matxo". Ja fa anys que és eixut. Tot seguit a mà dreta hi ha la cerrereta del Burgalet.
Des d'allí, amb la pujadeta que fa el camí, hi ha una bona panoràmica cap als Collets i la Pedrissa d'en Carbonell. Immediatament arribem a la Pedrissa d'en Selma, d'on comença a mà esquerra un assagador que arriba, pel Tossal i la Coma, al bassi de Sant Roc. Des de més endavat, a la mateixa mà, hi ha una bona panoràmica de cara al Tossal.
El camí torna a fer una girada cap al nord, i a mà dreta es separa una carrera en direcció a la Devesa. Des d'aquí hi ha una nova vista del Tossal, amb el Corral del Sucrer o Tancada, i una mica més amunt de cara a la Magdalena, la Font d'en Segures i el Montcatil.
Després d'una pujadeta, el camí torna a ésser pla. Cap a la meitat, mirant enrera, es veu momentàniament la vila de Culla. Aviat comença a mà dreta la pista de la Verola, i des d'aquest moment el camí queda delimitat entre dues parets.
Una mica més endavant s'arriba a les quatre carreres, que no és altre que la cruïlla d'aquest camí amb el que, a mà dreta, va a la Verola i el Manyà, i el que, a mà esquerra, arriba als bassis de Sant Roc. Ara sí que ens trobem en vista d'Ares. La via segueix i deixa a mà esquerra el camí del Comellar.
Després segueix un altre pla i una nova costera, i en arribar a aquesta es té una bona vista sobre Sant Roc i la Coma.
Un caminet a mà esquerra ens porta fins a una caseta de camp quadrada, amb el teullat de lloses. Des d'aquí es veu molt bé el Comellar.
Una mica més endavant trobem a mà esquerra l'assagador del barranc d'en Calbó, que parteix el Comellar i la Verola de Grau, i segueix barranc avall fins al mas del Teuler. El nostre camí segueix delimitat per parets, com a assagador que és. A mà esquerra es té una bona panoràmica del Picaio i la serra fins al Coll d'Ivol.
En vista d'Ares, ja s'arriba als carrascals de les Calçades i Morrals, però abans d'arribar passem els barrancs de la Mascarosa i de la Gallega, que baixen en direcció al Manyà.
A mà dreta comença l'assagador de la Cova Roja, vora la bassa dels Pixadors, i també el camí de les Calçades de Baix, que davalla cap a la Solana. Mirant enrera veiem una foia de la Verola de Grau, i des d'aquí el camí queda entre la paret antiga i una tanca moderna.
Així seguirà un bon troç, mentre al fons es veu la Roca d'en Julià, i cap enrera la darrera vista del Montcatil amb la Font d'en Segures, i de Culla.
A mà esquerra trobarem, en un gran pla, la bassa de l'assagador que a mà esquerra baixa cap a la Verola de Grau, i a la dreta segueix el camí de les Calçades de Dalt, que feia cap als Molins d'Ares. Al fons es veu el Picaio i la lloma del Bord sobre el riu de Montlleó. El camí segueix entre carrasques i roures als dos costats.
A mà esquerra hi ha una portera, i el camí ja s'apropa al mas de Monterde.
A mà esquerra hi ha una carrera que porta fins a una preciosa caseta de camp, amb la teulada d'enrastellat i un interior ben decorat. Si mirem enrera, ja només es veu l'ermita de Sant Cristòfol al capoll del Montcatil. A mà esquerra comença l'assagador del Mas de l'Ànima, que fa cap a la Torre de Pere-Joan i la bassa d'en Pinell.
A la vora del camí hi ha les restes d'una bassa, en vista ja del mas de la Cova i, després d'una pujadeta, de la Font d'en Segures.
Ja hem arribat al Molló Gros. Ara convindrà descansar abans de seguir endavant.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 2000.