CHANGING OF THE GUARDS Sixteen years Sixteen banners united over the field Where the good shepherd grieves Desperate men, desperate women divided Spreading their wings 'neath falling leaves. Fortune calls I stepped forth from the shadows to the marketplace Merchants and thieves, hungry for power, my last deal gone down She's smelling sweet like the meadows where she was born On midsummer's eve near the tower. The cold-blooded moon The captain waits above the celebration Sending his thoughts to a beloved maid Whose ebony face is beyond communication The captain is down but still believing that his love will be repaid. They shaved her head She was torn between Jupiter and Apollo A messenger arrived with a black nightingale I seen her on the stairs and I couldn't help but follow Follow her down past the fountain where they lifted her veil. I stumbled to my feet I rode past destruction in the ditches With the stitches still mending beneath a heart-shaped tattoo Renegade priests and treacherous young witches Were handing out the flowers that I'd given to you. The palace of mirrors Where dog soldiers are reflected The endless road and the wailing of chimes The empty rooms where her memory is protected Where the angel's voices whisper to the souls of previous times. She wakes him up Forty-eight hours later the sun is breaking Near broken chains, mountain laurel and rolling rocks She's begging to know what measures he now will be taking He's pulling her down and she's clutching on to his long golden locks. Gentlemen, he said I don't need your organization, I've shined your shoes I've moved your mountains and marked your cards But Eden is burning either brace yourself for elimination Or else your hearts must have the courage for the changing of the guards. Peace will come With tranquillity and splendor on the wheels of fire But will bring us no reward when her false idols fall And cruel death surrenders with it's pale ghost retreating Between the King and the Queen of Swords.

CANVI DE GUÀRDIA Setze anys Setze banderes unides sobre el camp On el bon pastor està afligit Homes desesperats, dones desesperades, dividits Despleguen les seves ales sota les fulles que cauen. La fortuna crida Vaig sortir de l'ombra i vaig anar al mercat Mercaders i lladres, assedegats de poder, el meu últim tracte fracassat La seva olor és dolça com els prats on va néixer Una nit de Sant Joan a prop de la torre. La lluna de sang freda El capità espera més enllà de la celebració I envia els seus pensaments a una donzella estimada Amb un rostre de banús que no mostra cap emoció El capità està trist però encara creu que el seu amor serà recompensat. Li van rapar el cap Estava indecisa entre Júpiter i Apol·lo Un missatger va arribar amb un rossinyol negre L'he vist a les escales i no he pogut evitar seguir-la L'he seguit més enllà de la font on li han tret el vel. Vaig aconseguir aixecar-me Vaig cavalcar deixant enrere la destrucció de les trinxeres Amb les ferides encara guarint-se sota un cor tatuat Capellans renegats i joves bruixes traïdores Repartien les flors que jo t'havia donat. El palau dels miralls On es reflecteixen els soldats més valents La carretera sense fi i el repicar de les campanes Les cambres buides que guarden els seus records On les veus dels àngels xiuxiuegen a les ànimes d'altres temps. Ella el desperta Quaranta-vuit hores després quan el dia punteja Prop de cadenes trencades, llorer silvestre i pedres rodolant Ella vol saber quines mesures ara prendrà Ell la rebutja i ella s'agarra als seus llargs rínxols daurats. Senyors, digué, No necessito la vostra organització, he enllustrat les vostres sabates He mogut les vostres muntanyes i he marcat les vostres cartes Però l'Edèn està en flames, així que prepareu-se per a l'aniquilació O per què els vostres cors tinguin el coratge per al canvi de guàrdia. La pau arribarà Amb tranquil·litat i esplendor sobre rodes de foc Però no tindrem cap recompensa quan caiguin els seus falsos ídols I la mort cruel es rendeixi amb el seu esperit pàl·lid retirant-se Entre el Rei i la Reina d'Espases.