|
|
Quan el 4 de febrer de 1950 en Ramon Gasch i Pou va néixer a Santa Maria de Palautordera, sota mateix del Montseny, els seus pares, l’Andreu i la Rosa, ben segur que l’únic que volien era que en Ramonet creixés sa i fos una bona persona.
Cinquanta-quatre anys després, aquell nen ja està més a prop de ser avi que de res més, és tan viu com ho foren el seu avi i el seu pare i ja fa molts anys que no viu al seu estimat Palau. I encara que no és fins fa ben poc que el verí de l’escriptura li ha envaït la sang, si des d’avui mateix es dediqués tan sols a escriure i visqués dos-cents anys no tindria prou temps per portar al paper tot el que hi ha als calaixos de casa seva o donant-li voltes pel
cap.
D’un temps sense esperança és, però, un llibre que en Ramon tenia necessitat d’escriure abans de res més, no tan sols per qui són els protagonistes, sinó pel moment i la manera com es desenvolupa el relat.
|
