CASTORS
i FURES
Aquí podeu trobar l'organització teòrica que haurien de tenir els castors i fures dividida en grups:
· Assemblea, Consell de Presa i Consellet.
La Unitat està formada per uns 15 a 20 nens/es de 6-7, 7-8 anys, repartits en 3 o 4 escamots.
- L’escamot.
L’escamot l’han de formar un mínim de 4 i un màxim de 6 nens/es, ja que són els components idonis per un bon funcionament. Cal que hi hagi un equilibri de sexes i edats, això permetrà una interrelació entre els Castors de primer any i segons i entre nens i nenes. Aquesta composició de l’escamot variarà al llarg del curs, ja que els castors tot just estan iniciant l’aprenentatge amb els companys. Un grup fix durant el curs reduirà les seves experiències i no els enriquirà en el seu coneixement de diferents estils de treballar i de diverses maneres de ser i de fer.
Cada
escamot tindrà uns elements identificatius: nom, senyal, racó, etc... Cada
escamot estarà vetllat per un cap, el qual ajudarà als Castors a
organitzar-se, planificar-se, ..., en general, a solucionar els petits problemes
de funcionament de grup.
- Funcionament.
La
manera idònia per a treballar de forma activa educant valors és emprant la
pedagogia dels Projecte. Els Castors seran els protagonistes de tot allò que
fan al Cau. Per tant, totes les activitats formaran part d’alguna Presa.
L’escamot serà l’òrgan de treball amb el qual es realitzaran les Preses.
A
l’escamot li cal organitzar-se internament repartint-se una sèrie de
responsabilitats diferents, depenent de les necessitats de cada Presa.
Les
feines de l’escamot al llarg de la Presa seran:
1- Elaborar les propostes, és a dir, pensar-se el que els agradaria fer amb la
resta dels companys.
2- Presentar la proposta a l’Assemblea.
3- Participació dels responsables necessaris dels diferents escamots en el
Consell de Presa, per tal de planificar-la.
4- Realitzar la part de la Persa que cada escamot ha de treballar.
5- Revisar el funcionament que ha tingut el seu escamot a nivell d’organització
durant la Presa.
Per
tant, el funcionament de l’escamot tindrà dues parts diferents, una
- La pedagogia del projecte. La Presa.
La
pedagogia del projecte és senzillament una “forma de fer les coses”, un
projecte, no és més que una activitat o una acció que es fa d’una certa
manera, s’escull, es planifica, es realitza i finalment s’avalua quan
s’acaba el treball.
A través de la Pedagogia del projecte el nen/a comença a formar noves actituds i els caps potencien les que ja tenen. La Pedagogia del projecte hauria d’ésser el motor de la Unitat ja que si funciona estem potenciant el progrés personal, la vida en petit grup i el joc institucional.
Parlem de les diferents fases que hauria de passar una presa:
1- Proposta
2- Elecció: Cada escamot explicarà a la resta la proposta de Presa, (és a dir allò que ells han pensat fer). Un cop han estat explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció que es farà sempre per consens. Es donen dues eleccions: primer dins l’escamot, ja que seria bo que cada nen/a faci la seva proposta, i la segona entre tota l’Assemblea.
3- Planificació:
Un cop tenim la proposta escollida, es tracta de fer-la assequible a les
possibilitats de la Unitat. Els Castors hauran de pensar quan la volen fer,
quines coses necessitaran, quin repartiment de feines, ...
Per tal de portar a terme aquesta planificació convocarem el Consell de Presa format pels responsables de totes les feines necessàries per tirar endavant la Presa.
4- Realització: La realització és del Castor, des del principi fins el final. Ells són els protagonistes de la seva història. Aquí també podem convocar el Consell de Presa.
5- Revisió:
En la revisió, els Castors comentaran el que més els ha agradat, el que
no ha anat bé, quina ha estat la seva participació, si han après alguna cosa,
... Hi ha moltes maneres de revisar, cal buscar cada vegada la manera més
adient.
· Assemblea, Consell de Presa i Consellet.
- Per què?
La
finalitat d’aquest dinamisme és la d’introduir el Castor al joc democràtic,
és a dir, que nens/es siguin membres actius en els afers i presa de decisions
que afectin a tota la Unitat.
- El joc institucional.
Ajuda al Castor a descobrir que viu una col·lectivitat on ell és el protagonista i que entre tots es prenen les decisions, es vetllen i revisen pel seu bon funcionament, facilitant així que vagi superant el seu egocentrisme tot escoltant i respectant les opinions dels altres; millorant la seva sociabilitat.
- Legislatiu:
s’encarrega de confeccionar les normes i resoldre els problemes que afectin a
la bona marxa de tota la Unitat. Dins d’ell ens hi trobem l’Assemblea,
que és l’òrgan format per tota la Unitat: Caps i Castors de primer i segon
any. Una de les funcions que té és la de confeccionar les normes de la unitat, és a dir, totes aquelles
regles de convivència, de treball, hàbits i actituds personals,... que els
Castors ens proposem per tal d’assolir una bona convivència. Una altra funció
que pertany a aquesta institució és la de decidir
aquells aspectes de afecten a tota la Unitat com pot ser l’elecció i
revisió del projecte, la resolució de problemes interns que afectin a la bona
marxa,.....
Aquesta
institució funciona al llarg de tot el curs( per exemple: cada vegada que
s’escull un nou projecte, quan es revisa,...) i sobretot al principi de curs
per tal de confeccionar les normes.
- Executiu o Governatiu: Vetlla pel bon funcionament d’aquestes normes, dels acords presos en el poder legislatiu i fa el seguiment del projecte. Ens servirem per realitzar aquest poder del Consell de Presa i de l’Assemblea.
Consell
de Presa:
Està format pels càrrecs de l’escamot que
siguin necessaris per aquell projecte i els caps d’unitat. Aquest consell es
convocarà les vegades que calgui dins d’un mateix projecte depenent de les
necessitats que puguin sortir; és a dir si fem la planificació i el seguiment
del material, el formaran els encarregats de material junt amb els caps. Per
tant, variaran els components d’aquest consell en funció dels càrrecs
necessaris en el moment i també cada vegada que es realitzi un projecte amb un
nou escamot.
La
seva funció serà la de planificar al seu nivell, és a dir, la de preveure les
necessitats de cada taller. Un cop dins la realització del projecte aquesta
institució servirà per fer-ne el seguiment.
El
funcionament d’aquest institució
serà periòdic mentre duri el projecte, les vegades que siguin necessari.
Assemblea: Està formada per tota la Unitat, és a dir Castors de primer i segon any i caps d’unitat. La seva funció serà la de revisar el dia a dia de la Unitat, és a dir, tots aquells aspectes que afectin la bona marxar del curs. Es farà ús d’aquesta institució durant tot el curs i les vegades que s’escaigui.
- Judicial:
Revisa el progrés personal dels Castors.
Consellet:
Està
format pels caps i els castors de segon any. La seva funció serà la de revisar
i reflexionar sobre el seu progrés personal al llarg de l’estada a Castors.
Es farà ús d’aquesta institució quan calgui per revisar el seu compromís i
durant el pas de branca.
Assemblea:
Aquesta institució està formada pels Castors de primer i segon any i els caps
d’unitat. La seva tasca serà la de revisar el progrés personal, per tant
se’n farà ús quan calgui al llarg de tot el curs.
La
promesa cal entendre-la dins el context del compromís, la qual cosa no es podrà
entendre sense experiències prèvies de responsabilitats i compromisos. La
promesa suposa un pas més endins en l’actitud personal, perquè per fer la
promesa cal entendre i viure els valors que es desprenen de la llei. La promesa
és l’acceptació de les “normes de joc” de la Unitat i un reconeixement
per part d’aquest progrés que el nen/a ha fet dins el grup. És doncs un
compromís individual i personalitzat d’adhesió voluntària a la llei. No cal
fer la promesa com un acte de teatre o simplement un ritus.
De
la mateixa manera que no hi ha una única promesa escolta, com tampoc hi ha un
únic model de compromís, tampoc hi ha un model de promesa. No obstant, entenem
que el mateix marc de referència que hi ha a totes les branques també és vàlid
per a Castors. Els elements que configuren la promesa són: una
raó de fer-ho públic, una reflexió personal, un compromís envers un mateix,
envers la unitat i envers els altres, una festa, una visió d’esperança i
perquè no, uns elements simbòlics.
Un
altre aspecte que creiem molt importat en aquesta etapa, és el seu final: el Pas
de Branca; considerem que aquest moment és molt importat ressaltar-lo per
tal de fer balanç de tot el progrés personal que nen/a ha fet i, per tant, del
creixement envers l’actitud de compromís que ha fet. És comprovat perquè
canvia de grup i ha de conèixer una altra situació que li serà nova, però
que tindrà uns mateixos dinamismes que el podran fer ser més partícip en la
vida de la Unitat.