A
la vora de 60 ciclistes vam sortir un bon dia cap a Montserrat, provant
d’esquivar carrers, carreteres i autopistes per una franja de territori força
fragmentada. I bé que ho vam aconseguir!
Vam sortir a les 7 del matí de
la plaça Octavià. Fixa’t en la fotografia, on encara es pot observar l’empedrat
antic i les moreres que abans havia.
Ja de bon començament vam suar per arribar a Terrassa, i prou cansats
vam parar a La Bauma. Allà vam esmorzar després de comprobar que ningú no
faltava.
Al fons ja es veia Montserrat...
Però
ens quedava el més dur: primer vam circular per corriols on havíem de baixar de
la bicicleta, i posteriorment vam agafar una trialera de baixada per terreny
rocòs una mica complicada. A Monistrol vam parar de nou per carregar els bidons
d’aigua i anar-nos fent a la idea què encara ens quedava el més dur: la pujada
a Montserrat...
Vam
decidir que estavem prou cansats com per aventurar-nos a pujar per pista
forestal. Així, la gran majoria vam enfilar carretera amunt fins a dalt. I del
que vam patir per arribar ja no ens recordem. Resta en la nostra memoria l’empremta
d’una espléndida jornada i la voluntad de viure noves experiències semblants...
Per Albert.