Les restes arqueològiques més antigues trobades al terme són del neolític, i van ser trobades el 1929 als terrenys de la bòvila Padró. Es tracta de dos sepulcres de gran riquesa que pertanyen a la cultura dels sepulcres de fossa.
El monestir de Sant Cugat tenia divesos béns al lloc de Ripollet, entre ells l'església de Sant Esteve, documentada del 982. Aquestes possessions van ser confirmades pel rei Jaume I el 1234 en un document. El document confirma la senyoria del monestir, encara que la jurisdicció era del rei.
Felip II de Castella va concedir a Ripollet el privilegi de tenir ajuntament propi a finals del segle XVI. El 1716 era de la sots-vegueria del Vallès i el 1719 del corregiment de Mataró. En la Guerra del Francès Ripollet va ser saquejat diverses vegades i es va cremar l'arxiu parroquial. El 1894 Ripollet va rebre el títol de vila.
Economia:
L'economia tradicional era basada principalment en l'agricultura, es conreava especialment blat de moro, verdures, llegums, patates, cànem i vi. A l'Edat Mitjana es van construir nombrosos molins fariners, que a principis del segle XVII es van transformar en paperers. Aquesta va ser una de les indústries més importants de Catalunya fins a la fi del segle XIX. Més recentment, aquests molins van passar a fabricar cartó en comptes de paper.
L'economia actual es basada en la indústria, i l'agricultura gairebé ha desaparegut. La primera gran indústria que es va instal·lar a Ripollet va ser la fàbrica Uralita l'any 1920. Aquest va ser el primer impuls per la industralització, que ja no va parar fins els seixanta i setanta, quan va asolir el seu màxim desenvolupament. La indústria és en general diversificada, i predomina la petita i mitjana empresa. Els sectors més desenvolupats al municipi són el metal·lúrgic, el de la construcció, el tèxtil, el de calçat i confecció, el químic i el de paper i cartó.
Demografia:
Les primeres dades del poblament de Ripollet són del 1359, quan hi havia unes 105 persones. De 135 habitants el 1515, la població va augmentar fins a 200 el 1708. Des d'aquest moment la població va començar un creixement important, i el 1860 es va arribar fins als 1.375 habitants. El 1900 hi havia 1.501 persones al municipi, el 1920 n'hi havia 1.963, el 1930, 3.324 i el 1950, 3.736. A partir d'aleshores, va començar el creixement espectacular característic de la industralització: el 1960 hi havia 5.262 habitants, el 1970 n'hi havia 20.197 i el 1980, 26.009.
