|
BIOGRAFIA:
Joan Coromines i Vigneaux neix el 21 de mar� de 1905 a Barcelona. Segon fill de Pere Coromines i Montanya, important escriptor, economista i pol�tic, i Celestina Vigneaux i Cibils, mestra d'escola i introductora del m�tode Montessori a Catalunya.
Des de la seva infantesa passa els estius a Sant Pol a on es framiliaritza amb el llenguatge dels pescadors.
El 1915 es matricula a l'Institut General i T�cnic de Barcelona per dur a terme el batxillerat. Primerament s'interessa per la qu�mica, per� tamb� t� un gran inter�s per la llengua. Com mostra el fet d'haver escrit als quinze anys una carta a Pompeu Fabra on li proposava fer desapar�ixer la terminaci� -o en la primera persona del singular del present d'indicatiu (jo canto a jo cant), com succe�a al mallorqu�. Aquesta carta va fer que Pompeu Fabra tingu�s converses amb Pere Coromines, gran amic seu.
Als disset anys el seu inter�s per la llengua continua: llegeix la cr�nica de Jaume I i fa un estudi sobre el trobador Bertran de Falgar. Tamb� comen�a a interessar-se per la topon�mia que va poder con�ixer a fons gr�cies a una de les seves altres grans aficions, l'excursionisme.
L'any 1922 comen�a la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Aquest mateix any tamb� decideix estudiar Filosofia i Lletres.
Un any m�s tard i a causa del cop d'estat de Primo de Rivera, Joan Coromines comen�a a participar en les reunions pol�tiques de La Societat d'Estudis Militars, entre els quals hi havia Llu�s Nicolau d'Olwer, Miquel Aiguad�, Ferran Cuito, entre d'altres. El 1925 es descobreix l'implicaci� de Joan Coromines en el complot del Garraf contra Primo de Rivera i el seu pare l'exilia a Montpeller. All� completa els seus estudis de llengua i literatura romanes, i de ling��stica amb el professor Maurice Grammont, un dels professors que el va influir m�s.
El 1926 torna a Barcelona i s'examina de les �ltimes assignatures de dret. L'any 1927 es llicencia en Dret i Filosofia i Lletres.
L'any 1929 es trasllada a Madrid per estudiar el doctorat en Dret i Lletres. A finals del m�s d'agost defensa la seva tesi doctoral: "Vocabulario Aran�s", tesi que havia comen�at quatre anys abans amb la compilaci� de dades i materials topon�mics i antropon�mics per tota la Vall d'Aran. Aquest mateix any tamb� �s becat per anar a estudiar a Zurich la ling��stica germ�nica. A la universitat t� diversos professors com Louis Gauchat, Manu Leumman, per� qui l'influencia m�s �s Jakob Jud, com es pot llegir en una carta de Joan Coromines escrita als seus pares:
Aquell mateix any acaba l'estada a Zurich i es trasllada a Par�s, becat per estudiar etimologia francesa i rus, roman�s i indoeuropeu. L'any seg�ent torna a Barcelona i Pompeu Fabra l'incorpora com a secretari de les Oficines Lexicogr�fiques a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
A partir del 1931 comen�a a fer enquestes i a recollir materials topon�mics i antropon�mics, tot comen�ant per pobles de la costa del Maresme. Aquest any, la Generalitat encarrega redactar el nomencl�tor de municipis de Catalunya, i l'IEC ho encomana a Pompeu Fabra, Josep Maria Casacuberta i Joan Coromines. Els seg�ents anys, del 1932 al 1935, es dedica a fer confer�ncies sobre la llengua catalana ( Introducci� a l'estudi de la Topon�mia Catalana, Topon�mia catalana i mediterr�nia) i segueix fent enquestes per tot el territori catal�. L'any 1935 assumeix la secretaria del Butllet� de Dialectologia Catalana (revista ling��stica que editava l'IEC) i que dirigia Pompeu Fabra.
 |
El 1936 es trasllada a Madrid per fer unes oposicions a una c�tedra de proven�al, i es troba all� quan es produeix l'aixecament militar contra la Rep�blica. Al novembre es casa a Barcelona amb B�rbara de Haro i Rodr�gues. A principis del 1937 el seu pare, Pere Coromines, sofreix un atac d'hemiplegia i es trasllada't a Par�s amb part de la seva fam�lia. Joan Coromines es queda a Barcelona i es destinat a la caserna de Sanitat de Barcelona i despr�s, a la Secci� d'Informaci� de l'Estat Major com a traductor.
L'any 1939 Joan Coromines travessa la frontera i despr�s d'estar internat durant dues setmanes en un camp de refugiats, arriba a Par�s on es reuneix amb la seva fam�lia. All� fa una confer�ncia sobre filologia rom�nica i treballa com a professor a l'�cole Practique des Hautes �tudes. Finalment s'exilia amb part de la seva fam�lia i la seva dona a Argentina, on gr�cies a les gestions de Ram�n Men�ndez Pidal, Amado Alonso i Ricardo Rojas, aconsegueix una pla�a de catedr�tic de castell� i llat� a la Universitat de Cuyo a Mendoza.
L'1 de desembre de 1939 mor el seu pare, Pere Coromines, a l'edat de 69 anys. Durant l'enterrament, Joan Coromines llegeix uns poemes.
El 1940 funda la revista Anales del Instituto de Ling��stica de la universitat de Cuyo. Tot i poder dedicar-se a l'ensenyament en aquella universitat, no est� content, ja que all� no hi ha el material necessari per continuar estudiant ling��stica o completar la seva formaci�. Per aquest motiu escriu una carta al seu mestre Am�rico Castro, on li envia un curr�culum vitae per si hi ha alguna pla�a disponible de professor en alguna universitat Norteamericana.
 |
Durant la seva estada a Argentina, entre els anys 1941 i 1946 es va dedicar en gran part a dos projectes. Primer: la recollida de material i informaci� per l'el�laboraci� del "Diccionario cr�tico etimol�gico de la lengua castellana". Segon: la publicaci� de la "Miscel�l�nia Fabra", en commemoraci� del 75� aniversari de Pompeu Fabra. Al final va aconseguir la publicaci� d'uns 400 exemplars, l'any 1944.
L'any 1945 rep una beca de la Fundaci� John Simon Guggenheim per a la redacci� del "Diccionario Cr�tico etimol�gico de la lengua castellana". Un any despr�s es trasllada als EE.UU per exercir de professor de filologia rom�nica, francesa i castellana a la Universitat de Xicago, gr�cies a la intervenci� de Ramon Men�ndez Pidal.
El gener de 1947 comen�a la redacci� del "Diccionario Cr�tico etimol�gico de la lengua castellana", despr�s de 7 anys de recollida de material. Rep una altra beca de 3.000 d�lars de la fundaci� John Simon Guggenheim. El 1951 publica en angl�s "El que s'ha de saber de la llengua catalana". Aquest mateix any finalitza el "Diccionario Cr�tico etimol�gico de la lengua castellana", per� no es publica fins 1954-1957.
Despr�s de 13 anys d'exili, el 5 de maig de 1952 torna a Barcelona amb la seva dona. A partir d'aquest any far� una estada de 6 mesos a Catalunya cada any, per aix� poder recollir material i fer les enquestes necess�ries per redactar l'"Onomasticon Cataloniae" i el "Diccionari etimol�gic i complementari de la llengua catalana". Aquest any pren possesi� del c�rrec en la Secci� Filol�gica de l'IEC, del qual ja havia estat nomenat el 1950.
El 1953 se li ofereix una c�tedra de Lletres i Literatura Catalanes a la Universitat de Madrid, per� la rebutja. En una carta escrita als seu amic, l'historiador i pol�tic Josep Maria Batista i Roca, explica els motius:
Participa en el VII Congr�s Internacional de la Ling��stica Rom�nica, i presenta el seu treball "Sobre els elements pre-romans del domini catal�". En la clausura del congr�s fa un discurs cr�tic sobre el r�gim franquista. All� coneix Max Cahner, que posteriorment esdevindr� un gran col�laborador i amic. El 1954 publica en catal� "El que s'ha de saber de la llengua catalana", que havia estat publicat anteriorment en angl�s.
El gener de 1955 dimiteix en la secci� Filol�gica de l'IEC, despr�s d'haver col�laborat des de 1931 en la nova edici� del Diccionari Fabra, ja que no es compta amb ell per a la seva impressi� i es cita el seu nom de manera molt breu, tot i haver col�laborat laboriasament en el projecte. En canvi l'any 1956, �s ell qui es fa responsable de l'edici� i enllesteix el "Prefaci" de la Gram�tica Catalana de Pompeu Fabra.
 |
Com a vocal, Joan Coromines participa en una comissi� amb l'objectiu de revisar la problem�tica existent en la transcripci� oficial dels noms de lloc de les quatre prov�ncies catalanes. El 1957 entra a formar part com a assesor de la continuaci� i acabament del Diccionario de construcci�n y r�gimen verbal de la lengua castellana, de Rufino Jos� Cuervo.
El desembre de 1957, rep la primera meitat de la beca concedida per la Fundaci� Guggenheim, per a l'estudi dels noms de llocs de Catalunya i el 1958 rep la segona meitat. Aquesta beca li permet seguir fent enquestes i recollir material per tota Catalunya.
A partir d'aquest any passar� la majoria d'estius a Pineda de Mar.
Al desembre de 1959 comen�a la redacci� de la traducci� feta pel seu pare del s�nscrit al catal� de Vikram�rva�i, de Kalidassa. Treball molt labori�s ja que encara que havia apr�s s�nscrit el 1928, ho havia oblidat. L'obra ser� publicada el 1970. El 1960 publica l'�ltim dels quatre volums de les Com�dies de Terenci, versi� catalana escrita pel seu pare.
L'any 1961, l'Editorial Gredos publica el "Breve diccionario etimol�gico de la lengua castellana", una versi� m�s breu i renovada de l'extens "Diccionario etimol�gico cr�tico de la lengua castellana". El setembre d'aquest any, adquireix un solar a Pineda de Mar, per construir una casa.
El mes de maig de 1963 enllesteix l'Edici� Critica del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz. Aquest mateix mes, l'Universitat de Xicago li atorga la c�tedra d'Investigaci� W.Colvin que li permet dedicar-se durant un any sencer a la investigaci�. Durant tot una any residir� a Catalunya per poder recollir tot el material antropon�mic i topon�mic que li resta per poder comen�ar a el�laborar l' "Onomasticon Cataloniae".
El 13 de maig de 1963 mor la seva mare, Celestina Vigneaux i Cibils, a l'edat de 86 anys.
L'any 1965 publica el primer volum dels "Estudis de topon�mia catalana". L'any seg�ent se li renova el contracte com a assessor t�cnic del Diccionario de construcci�n y r�gimen de la lengua castellana, de Rufino Jos� Cuento.
 |
El 3 de mar� del 1967 participa en l'homenatge p�blic al Dr. Jordi Rubi� i Balaguer amb motiu del seu 80� aniversari. La policia det� 19 dels intel�lectuals, entre ells Coromines. Tots s�n empresonats excepte ell per tenir passaport nord-americ� i �s expulsat a Fran�a. Joan Coromines es dirigeix a Par�s, on treballa en les enquestes toponom�stiques de Mallorca. El mes d'octubre d'aquest any es jubila com a professor de la universitat de Xicago i s'instal�la a Barcelona, per� passa llargues temporades a la seva casa de Pineda de Mar.
L'any 1968 comen�a la seva col�laboraci� en l'elaboraci� del Diccionario etimol�gico vasco d'Antonio Tovar i Luis Mitxelena
Dos anys m�s tard, Joan Coromines es veu obligat a fer una 2a edici� del Diccionario cr�tico etimol�gico de la lengua castellana, ja que des de la seva publicaci�, ha recollit material durant les seves investigacions posteriors. A partir d'aquest any treballa en aconseguir el reconeixement del seu pare, Pere Coromines. Participa en diversos actes d'homenatge i es publiquen obres com Vikram�rva�i, Obres completes de Pere Coromines, Diaris i records de Pere Coromines, etc.
El 1971 publica Lleures i converses d'un fil�leg, per el qual l'any 1972 se li atorga la Lletra d'Or i tamb� el Premi Cr�tica Serra d'Or. Des del febrer fins al juny de 1973 es dedica a revisar i completar les enquestes realitzades al Pa�s Valenci� per a la recollida de material topon�mic.
L'any 1974 contrau matrimoni can�nic amb la seva esposa B�rbara de Haro, amb la qual ja s'hi havia casat pel jutjat l'11 de novembre de 1936 a Barcelona.
L'any 1976 acaba la redacci� del nou Diccionario Cr�tico Etimol�gico Castellano e hisp�nico amb la col�laboraci� de Jos� Antonio Pascual. Al setembre i per celebrar el 50� aniversari de l'ascensi� en solitari al Montardo, puja una altra vegada acompanyat d'un guia. Aquesta excursi� constitueix l'ad�u definitiu a l'alpinisme. El mes de novembre es publica els dos primers volums d'Entre dos llenguatges.
El 15 de mar� de 1977 comen�a la redacci� del Diccionari etimol�gic i complementari de la llengua catalana, amb la col�laboraci� de Joseph Gulsoy, Max Cahner i l'auxiliari t�cnic Carles Duarte i �ngel Satu�.
El dia 4 de febrer de 1978 �s investit a Par�s doctor honoris causa per la Universitat de la Sorbona en un acte de gran solemnitat. Aquest fet representa "el reconeixement mundial inq�estionable de la seva obra".
 |
El 20 de mar� de 1981 mor la seva dona B�rbara de Haro despr�s d'una llarga malaltia.
El 3 de juny rep el premi d'Honor Jaume I, dotat amb un mili� de pessetes, atorgat "pel seu alt i exemplar testimoniatge de fidelitat a la llengua catalana al llarg de tota una vida consagrada a la recerca filol�gica i a la doc�ncia universit�ria".
El 21 d'abril de 1982 la Generalitat de Catalunya li concedeix el Premi de Literatura Catalana a la millor obra d'investigaci� sobre la llengua catalana pel segon volum del Diccionari etimol�gic i complementari de la llengua catalana. Aquest mateix any el rei Juan Carlos I tamb� li atorga la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio, que posteriorment Joan Coromines retorna, tot escrivint una carta al rei explicant-li les raons:
L'any 1983 s'inicia el projecte de fer una Miscel�l�na Joan Coromines. Al principi Joan Coromines no s'hi oposa, per� finalment demana que el projecte es paralitzi, com es mostra en un telegrama a Josep Massat: "Miscel�l�nia anul�lada costi el que costi."
El 21 de maig de 1984 se li concedeix el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per �mnium Cultural, per "la import�ncia i exemplaritat de la seva tasca intel�lectual que ha contribu�t de forma notable i continuada a la vida cultural dels Pa�sos Catalans".
El mes d'octubre de 1985, enllesteix la redacci� del Diccionari etimol�gic i complementari de la llengua catalana en el que va comen�ar a treballar l'any 1922.
El 1986 la Universitat del Pa�s Basc li fa la proposta de nomenar-lo doctor honoris causa. El mes de novembre, Joan Coromines ho accepta a difer�ncia de les dos propostes d'universitats de Barcelona i la de Val�ncia. Per� el 20 de desembre tramet una carta on renuncia al nomenament degut al dec�s del seu gran amic Koldo Mitxelena, mort l'11 d' octubre. L'any seg�ent participa en l'homenatge que s'ha organitzar en mem�ria de Koldo Mitxelena.
L'any 1989 se li concedeix el Premio Nacional de las Letras Espa�olas, dotat amb 5 milions de pessetes. Joan Coromines escriu una carta al ministre de Cultura en qu� expressa el seu pensament sobre el tractament del catal� per part del govern espanyol, i que si a causa d'aix� li retiren el premi, ho respectar�. Finalment li atorguen el premi.
 |
Finalment aquest any �s guardonat amb el Premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua catalana per la publicaci� del primer volum de l'Onomasticon Cataloniae.
El 7 de febrer de 1990 assisteix a l'homenatge amb motiu del 50� aniversari de la mort del seu pare, Pere Coromines, que es celebra a l'Ateneu de Barcelona. A partir del mes d'abril d'aquest any, el fil�leg, Joan Ferrer i Costa, col�labora en diverses tasques amb Joan Coromines.
El mes de mar� de 1991 es publica l'�ltim volum del Diccionari etimol�gic i complementari de la llengua catalana. Joan Coromines el dedica a la mem�ria del seu pare.
El 25 de gener 1992 assisteix a l'homenatge al seu pare que organitzen l'Ajuntament i els Amics de les Arts de Sant Pol de Mar. El 25 de maig Jordi Pujol el visita a la seva casa de Pineda de Mar. Al setembre, el Departement d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya posa al seu servei el fil�leg Joan Ferrer i Costa, que ja havia estat col�laborador seu i el qual esdevindr� un col�laborador fidel i indispensable.
El dia 11 de juliol de 1994 �s nomenat fill adoptiu il�lustre de la Vall d'Aran pel Consell de la Vall d'Aran. El mes d'octubre enllesteix finalment la redacci� de l'Onomasticon Cataloniae. I el 23 de desembre el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda concedir-li la Medalla d'Or de la Ciutat "per la seva contribuci� primordial a la Filologia rom�nica, la dedicaci� als estudis etimol�gics de les lleng�es catalana i castellana i l'euxhastiva recerca en topon�mia de les terres catalanes". Per� de la qual, Joan Maragall no li fa lliurament fins el 10 d'abril del 1996.
L'any 1995 i en motiu del 90� aniversari del naixement de Joan Coromines, se li fan diversos homenatges. El 31 de mar� la Euskaltzaindia, la Reial Acad�mia de la Llengua Basca, el nomena membre d'honor de la Corporaci�.
El dia 27 d'abril assisteix a la inauguraci� de la pla�a que l'Ajuntament de Barcelona dedica al seu pare, Pere Coromines.
El dia 9 de febrer de 1996 els rectors de les Universitats de Val�ncia i l'Aut�noma de Barcelona expressen per mitj� d'una carta el desig de nomenar-lo doctor honoris causa en un acte conjunt. Joan Coromines no s'oposa aquesta vegada a la distinci�, per� demana que esperin fins a la publicaci� total de l'Onomasticon Cataloniae, prevista per a finals de l'any seg�ent.
El dia 15 d'abril d'aquest any, la Instituci� de les Lletres Catalanes li concedeix la segona edici� dels premis de la Instituci� dotat amb un mili� de pessetes en l'apartat de la llengua, com a autor del millor estudi sobre llengua els anys 1993, 1994, 1995 per l'Onomasticon Cataloniae.
 |
La capella ardent d'instal�la al Sal� de Sant Jordi de la Generalitat, un honor que nom�s fins llavors havien tingut, en el m�n de les lletres, Salvador Espriu i Josep Vicen� Foix. Els funerals es celebren el dissabte dia 4 a la bas�lica de Santa Maria del Mar.
OBRES PRINCIPALS:
PREMIS I GUARDONS M�S IMPORTANTS: