Porte de Madou, William�s i Poelvoorde

Observacions d�un traductor mei generis-per Antoni Torras Estruch

Al pa�s de la traducci�, B�lgica, ser-hi traductor novell �s com afaitar-se els matins: feixuc i desagra�t; com que duc barba �s, a m�s, inviable. He de confessar que, arribat de can Pompeu amb una atr�fia �crata de pensament estrat�gic i amb coneixements nuls de les dues lleng�es estrat�giques de l�indret, les perspectives no podien ser m�s p�ssimes. Qui s�ho va a buscar, tamb�. Traduir, d�iem, �s com afaitar-se: tothom pot fer-ho (cal que parli de depilaci� en pro de la correcci� pol�tica o me�n puc estar?); se n�apr�n de presseta, en tres anys se�n pot ser diplomat, que no llicenciat, i despr�s apa, zu �nem anderen Ding, Schmetterling, que aix� no basta per menjar-se el m�n. Al camp de Brabant que fa de capital a deu milions de persones, o quatre-cents, segons es miri, no hi falten paradoxes ni hist�ries de poca son, una de les quals m�s sonades, �s el fenomen de la tropegl�ssia. Aquest petit poble, de bravesa lloada pels romans i d�apedrec ve�nal creuat llegendari, es vanta de comptar amb el major promig de tetraling�es del m�n, si b� ho fa amb una empenta inflacionista que fa flaire de xovina, tipus les dades que al nostre pa�s ensenyen tants avis a llegir i escriure per inspiraci� divina.

Aix� t� una conseq��ncia. Tothom demana, ni que sigui per-li la poticura al falder, quatre idiomes a la perfecci�. Tothom ent�n que aquests horizons de canvi comporten que la gent de cop s�ha de tornar heptaling�e, dodecaling�e, exapetateragigamegaling�e. Jo penso que exageren, home. Quasi la totalitat de joves �torsis� amb qui he fet coneixen�a per aquestes terres es dediquen a una altra cosa, canvien la pell de �mediador ling��stic� per la de �gladiador telef�nic�, o b� pretenen estudiar una altra cosa, ara s�, �amb m�s subst�ncia�. El cert �s que hi ha un mercat enorme: pr�ctiques, oposicions, empreses, institucions, despatxos industrials i associatius, regionals... Encara que el radi aut�ntic de consci�ncia (o narcoeuf�ria) de construcci� europea no arribi al principat de Lieja, res no esdev� alg� sense ning� a Brussel�les, en un despatx, representant-lo. Per�, com certament sabreu o imaginareu, anar a rondar per la recepci� dels seus edificis no �s la millor manera de rapinyar-ne un enc�rrec.

B�lgica obtingu� l�estatalitat el 1831, i la gallina dels ous de la vergonya (el Congo), el 1885, de la m� de Bismarck, ja que, a m�s de refugi de ma�ons i pa�sosbaixesos cat�lics, havia de servir de tamp� (aberraci� literal aut�ctona) entre les pot�ncies adjacents, tan interessades per les noves di�cesis sudgibraltarenques, tot aprofitant l�avinentesa que, a nivell econ�mic gr�cies al carb� i la metal�l�rgia, ja n�estava esdevenint una, cosa que feia possible contraequilibrar l�eix francoangl�s.

Les tortuoses carreteretes congoleses que connectaven les mines als ports i les bones pr�ctiques dels oficials de recursos humans de llavors, juntament amb la dilig�ncia camperola i gestora de la banda metropolitana, han convertit, per ordre alfab�tic: Anvers en la capital dels diamants i del vlaams blok, Brussel�les la Gran, en una visi� caricaturesca de megalomania i uolstrititis a la romana, on la preciosament rara llengua oficiosa nom�s es pot entendre sota els efectes de l�alcohol; Kinshasa, en una olla de cols que agonitza, on quasi una de cada cinc dones embarassades tenen anticossos del VIH; Madou, en el portal de banda m�s ampla per etnonavegar pel m�n; Matongu� del Nord, en un rac� on es comparteixen coberts als millors restaurants populars amb criminals de guerra; i Poelvoorde, en un dels valors amb m�s menestralia per palesar la petitesa humana des d�una perspectiva molt belga. Diuen (diuen) que C�est arriv� pr�s de chez vous no ha estat tradu�da. Mai se sap.

En realitat, la Meca de la mediaci� ling��stica tot just s�est� construint a l�entorn de tanta instituci� i tant de ventall, i resulta molt llaminer centralitzar-se a Bru si es disposa dels vlekskes per coordinar els nadius de totes les lleng�es europees, que hi s�n f�cils de trobar, francament, malgrat un sistema impositiu que d�na voltes literals el nostre. Citant, per�, una bruesc�ptica il�lustre: ��Para qu� a Bruselas, si todo lo que se ganan all� se lo gastan luego en psiquiatras en Par�s?� Doncs s�, la culpa de tot la t� aquesta cosa p�ssima que tots anomenen clima. Sense desgast d�enteresa, independentment dels nivells inicials, all� nom�s hi treballen aut�ctons, molt necessaris per assegurar-se que qualsevol pe�a de Tx�khov que representin a la Monnaie se sobretitula en flamenc-franc�s al primer acte i en franc�s-flamenc al segon, o que les recitacions megaf�niques als transports no puguin ser titllades de tendencioses en el delicat assumpte de la unitat belga, nom�s garantida pels diables rojos i per la casa reial. Vegeu el patr�: ara t�, ara jo, ara jo, ara t�...

I, per fi, tot s�ha d�acabar portant in praktijk, i si voleu experimentar la Belgique/Belgi� de primera m�, podeu, si sou joves i el vostre temps encara no val gaire, barallar-vos amb dues-centes persones com vosaltres per les dues places de stagiaire que el servei de traducci� de la Comissi� brinda als nadius hispan�fons. O podeu visitar http://www.laj.be i veure qu� en surt.

Merci de votre attention, bedankt voor het lezen

[email protected]

Articlet sobre la traducci� a B�lgica, aparegut al butllet� de l'Associaci� de Traductors i Int�rprets de Catalunya, l'�TIC.

Refrany:

No diguis blat
fins que no sigui al sac i ben lligat.

[ visita el lloc del partit | lleng�es | estudis | envia'm un correu ]

Visita el lloc d'en Michael Moore

Apr�n cosetes del gran Eduardo Mendoza

F�s un cop d'ull al recompte de morts civils a la guerra USA-UK-(Reino de Espa�a)contra l'Iraq (encara no acabada)

Riu amb l'Ull privat brit�nic, que b� s'ho val

Nom�s per a distribuci� gratu�ta.
Podeu imprimir aquests continguts per distribuir-los gratu�tament.
Podeu reformatar-ho i redistribuir-ho per usar-ho en ordinadors i xarxes,
sempre i quan no cobreu res per fer-ho.
Altrament, tots els drets reservats.