Vaig decidir sortir de marxa i em vaig trobar en Joaquim Arges. Em va comentar que lapropera setmana hi havia una sortida cap a Galícia, a treure xapapote. Li vaig preguntar, què em feia falta: Li vaig donar el meu número de calçat, talla de roba i número de DNI. La sortida a Galícia va ser els dies 4, 5 i 6 d’abril de Santa Susanna. L’hora de sortida era a les 4 de la tarda, però, com ara explicaré, vam sortir a dos quarts de 6, (gairebé les sis). Un cop vam poder pujar a l’autocar, un dels suposats organitzadors, en Luky, ens va fer baixar per regalar-nos unes gorres mocador, i fer-nos unes fotos amb l’alcalde de Santa Susanna. Ens volien obligar a posar-nos la gorra per així fer publicitat de la marca, que no té res a veure amb el xapapote. La gorra es diu: Sak pipote! Finalment vam començar el viatge cap a Camariñas, un poble d’uns 5000 habitants. Vam tardar a arribar-hi 16 hores. Vam arribar-hi a les vuit del matí, just per deixar les motxilles, esmorzar i vestir-nos amb la roba de treball.

Ens van estar explicant com ens havíem d’organitzar per poder treballar més còmodes a la platja i així treure el màxim de xapapote. En Jaime, un bon home de Camariñas, juntament amb els seus companys de qui els seus noms no me’n recordo i espero que em perdonin, ens va fer posar en marxa per organitzar-nos. El panorama era dramàtic: platges plenes de petroli. De 26 platges que té Camariñas, 19 són “netes”, queda encara la resta per netejar. Però, són netes entre cometes, perquè per molt que es tregui la capa de xapapote, les pedres queden ben negres. Ens vam col·locar per parelles amb un cabàs i dues paletes. En Jaime va explicar que havíem de netejar la pedra fins a deixar-la com si estigués pintada ( és a dir: retirant la capa enganxada); després l’havíem de tirar cap a la riba de l’aigua per, d’aquesta menera, quan pugés la marea, acabés de netejar-la l’aigua.

Tots ens vam posar a treballar. Passades dues hores, vam poder observar els primers efectes del xapapote. Un company nostre es va sentir angoixat i marejat alhora. El mateix va passar a una noia. En Luky, el personatge de les gorres, obligava els dos nois a aixecar-se i realment els nois no podien. Aquest home volia aparentar que ell era una persona important. Però el que vam poder veure és que era una pallasso. Dic això perquè quan va veure que arribàvem periodistes d’El Periódico de Catalunya, va començar a tacar-se les mans i la roba de xapapote i a treballar com una bèstia (cosa vergonyosa perquè aquest no era pas el motiu). El problema és el que hi ha platja i hem de col·laborar-hi tots i no fer d’això una competició. Tan sols es tracta d’ajudar, simplement. En Jaime ens va avisar que ja havien passat 5 hores i que havíem de recollir. La veritat és que jo no tenia ganes de plegar. Vam marxar (recomanen un màxim d’hores diàries i a part a la tarda pugen les marees). Però abans de marxar vam fer un últim esforç: pujar al tractor i carregar tot el xapapote i llençar-lo als contenidors. Aproximadament, vam llençar un 200 o 300 kg entre els 40 voluntaris. Vam marxar, però vam deixar encara molta feina per fer. Ens vam rentar i ens van donar uns entrepans com a dinar-berenar.

Quan vam acabar, vam anar al poble per dutxar-nos al poliesportiu, i vam fer una volta per aquest preciós poble de pescadors.Vam sopar a dos quarts de nou del vespre i quan estàvem a punt d’acabar de sopar, va aparèixer l’alcalde de Santa Susanna, juntament amb el tinent alcalde de Camariñas, entre altres. El nostre sopar va estar molt bé, però el més curiós de tot va ser quan els cambrers del restaurant van portar als alcaldes una mariscada. Ens vam quedar ben parats!!
Vam anar de festa en un Pub de Camariñas. Ho vam passar molt bé. La nit, la vam passar al teatre, amb matalassos i sacs de dormir, tirats per terra, inclòs l’alcalde de Santa Susanna. Especifico això perquè es comentarà que l’alcalde i quatre més van estar treien xapapote a les platges. I no van moure ni un dit.

Que em perdonin, no vull ofendre a ningú. Però, s’han comportat incorrectament per utilitzar-nos com a titelles o ninots de futbolí, amb una marca que no té res a veure amb la finalitat d’aquest viatge. Ah, ja me n’oblidava!: una salutació per en Jaime, en Ramón i tots els bons col·legues de Galícia. I que ben aviat s’acabi tot això.

Extret de la revista Malgratenca, Drecera nº 147.
Podeu consultar la seva web: http://www.gen-malgrat.com

Joan Cárdenas, Malgrat de Mar. voluntari a Galícia i autor d’aquest text vestit amb la roba de treball a la platja de Camariña

A dalt, un grup de voluntaris de Santa Susanna. A baix, el mateix grup treien el fuel de les pedres de la platja