Per Santi Gonzalez
De fet, el que necessito imperiosament �s fer arribar al m�xim de persones possible el meu missatge, les meves paraules.
He pensat en fer fotoc�pies del meu discurs i, amb aquella cola fastigosa, enganxar-los, de nit, per parets, b�sties i papereres. He pensat escriure Cartes al Director a la majoria de diaris, amb el risc evident de que no les publiquin.
He pensat en pintar el meu cotxe amb els dos o tres conceptes m�s significatius del qu� vull dir. A tothom conegut que trobo pel carrer li explico i l�intento conv�ncer. I la veritat �s que tothom � b� � quasi tothom, primer somriu i despr�s de pensar-ho durant uns instants, acaba donant-me la ra�.
He posat el meu missatge a Internet. He fet un mailing que m�ha costat una pasta.
Dissabte vaig comen�ar, llistat de tel�fons en m�, a fer com els dels bancs, assegurances o empreses de telefonia: buscar adeptes pel meu projecte via telef�nica.
He estat donant la tabarra als companys de feina, als amics, a la fam�lia, als ve�ns, als amics dels meus amics, als amics dels amics dels meus amics...
Per� em queda tant poc temps... L�1 de Novembre �s a la cantonada!
Ho ha de saber tothom, i cada vegada que hi aprofundeixo, n�estic m�s conven�ut: si tots ens posem d�acord, ho podem aconseguir.
Paral�lelament a tota aquesta fal�lera promocional vertiginosa, he estat analitzant a fons la famosa llei d�Hont, la clau vital del meu projecte.
I finalment, despr�s de c�lculs i m�s c�lculs, d�hores barallant-me amb l�excel i la calculadora, de dies donant voltes a mil i una teories, he arribat a la conclusi� de que �s possible aconseguir-ho. Entre tots.
En aquests darrers dies de precampanya electoral, estem assistint impassibles a un reguitzell de promeses llan�ades des de qualsevol de les opcions pol�tiques que opten a aconseguir escons a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. N�hi ha moltes i diverses.
Massa, potser?
Uns prometen reduccions a l�IRPF si es parla angl�s i 4.000 euros l�any a partir del tercer fill. Els de m�s enll�, prometen el cel, els altres la lluna, i fins i tot, alg� s�ha atrevit a garantir una nova Champions del Bar�a.
La veritat: em sembla pat�tic. No �s la primera vegada que expresso el meu estupor contundent en observar la poca moral pol�tica que supuren i regalimen els nostres pol�tics. Suposo que deu ser cert all� de que tenim el que ens mereixem, per� a mi particularment no em serveix d�excusa aquest argument. De cap manera.
Aquests pensaments d�indignaci� s�n els que han provocat que em torn�s certament paranoic alhora d�intentar explicar a tothom un projecte singular. I aqu� �s on entra la llei d�Hont...
Si, d�alguna manera, tots els ciutadans de Catalunya ens pos�ssim d�acord (per zona geogr�fica, ordre alfab�tic o el que sigui) en repartir-nos els vots de tal manera que el resultat de les eleccions obligu�s als pol�tics a formar un govern de coalici� entre tots els partits, el resultat provocaria que es veiessin obligats de facto a acomplir les seves promeses electorals, i la ciutadania obtindria uns beneficis socials que ni en 25 anys de democr�cia...
Qu� us sembla?
Per aquest motiu, en aquests precisos moments vaig cam� de Sabadell amb l�objectiu de plantar-me al bell mig de la pla�a de l�ajuntament a repartir fulletons on s�explica que a tots ells els ha tocat votar al PP...
No s� encara si em faran cas, o em prendran per boig.
Per si un cas, els prometr� i garantir�, de genolls si fa falta, que ja he aconseguit conv�ncer a tots els vilatans de Terrassa que votin al Boadella.