�s molt greu, ho s� i per arribar a dir aix� he hagut de lluitar dins meu contra milions i milions d�anys de tradicions culturals i religioses que queien immisericordement sobre les meves espatlles ja prou carregades amb pecats inconfessables. He intentat durant molt de temps fugir d�aquestes cab�ries insanes i pecadores, per� finalment, he hagut de sortir de l�armari nadalenc i fer-ho p�blic: odio el Nadal.
Vaja, per ser m�s exactes, odio algunes coses que, d�un temps en��, envolten el Nadal.
Odio aquest putrefacte consumisme compulsiu que ens devora, que ens provoca un afany desmesurat per gastar i regalar. Regalar per regalar, �s clar.
No s� ben b� qu� ens passa, que ens agafa de sobte la d�ria malgastadora i, talment folls, sortim espitats de casa, amb la rebotida bitlletera intentant regurgitar la paga doble del desembre, i un cop al carrer, ens deixem portar per qualsevol impacte medi�tico-comercial que ens passi a menys de 3 metres de nosaltres. �s llavors quan ens aflora aquesta fal�lera compulsiva i, tot traient la pasta amb una m�, ens disposem a agitar en�rgicament qualsevol objecte inservible que se�ns posa a tret, per comprar-lo, sigui �til o in�til. Sigui necessari o no. Sigui bonic o una veritable merda consagrada.
En aquest camp de batalla virtual hi proliferen i hi sovintegen les botigues abans anomenades del �tot a 100�, ara �tot a 1�� on, per definir-ho de forma senzilla, s�hi comercialitzen productes, o que s�n de dubtosa proced�ncia legal i �tica, o de (per dir-ho finament) dubtosa i pat�tica est�tica.
Per� ens �s ben b� igual. Comprem bol�grafs, pots i potets, capces i capcetes, mitjons, cendrers, fundes pel m�bil, posavasos, ninots diversos, preferentment nadalencs, i preferentment relacionats amb icones culturals diametralment a les ant�podes de la nostra. Per� ens �s indiferent. No importa per qui �s el regal. �s igual. A la sopa boba!!! � com deia aquell-.
Aix� ja no es porta. Ara es porta regalar l�artilugi m�s gros, abstracte i in�til possible, pel sol fet de que llueixi qui fa el regal. Ah, i si pot ser que no passi de 6 euros!!!
I no vull parlar del nou fenomen del segle XXI: els top manta. Ens �s ben b� igual si qui rep el DVD de torn ha de veure la �ltima estrena cinematogr�fica de forma miserable, amb la imatge moguda i entre esgarips de tos gargamellada d�espectadors totalment ignorants. Com que per 5 euros podem comprar-ho...
Odio el Nadal perqu� no hem sabut trobar com a societat un model s�lid de missatge pels nostres fills i ens deixem emportar pels missatges comercials. Per cert, m�s cre�bles que els religiosos.
Ti�, Papa Noel, Reis...jo mateix ja no s� qui �s qui ni qui fa qu�.
De totes maneres, malgrat tot aix�, malgrat aquesta d�ria capitalista recalcitrant, malgrat aquest garbuix innoble d�impactes sobre tots nosaltres, em permeto afirmar amb contundent fermesa que qualsevol bajanada queda dilu�da al no res, a la m�nima expressi�, al zero m�s �nfim, davant la brillantor dels ulls d�un infant al prec�s moment d�aixecar la manta que embolcalla el ti�, en veure passar la cavalcada de reis, o en el moment m�gic de descobrir que, malgrat hem estat un p�l dolents aquest any, els reis ens han cobert de regals.
Ser� aquesta brillantor el veritable esperit nadalenc?
Jo, sincerament, espero que si.
Si no �s aix�, seguir� pensant �ntimament que, malgrat tot, odio profundament el Nadal.