EL M�N A L'INREV�S
Per Santi Gonz�lez
L�altre dia em vaig descobrir intentant amb sorprenent soltura, verificar anal�ticament les reaccions de les diverses cadenes televisives al tractar una mateixa not�cia. La not�cia en q�esti� no era precisament de caire pol�tic, com poden ser, per exemple, les not�cies relacionades amb la vergonyosa actuaci� del pol�tics en relaci� als atemptats de l�11-M, o la crisi del Carmel o fins i tot en el ja defenestrat tema del 3%. Quins pebrots (perd�), per cert!!! �s de sobres conegut per tothom el diferent to emprat per les cadenes ens aquests aspectes de tarann� pol�tic.
Tampoc la not�cia en q�esti� era de caire religi�s, ni hi sortia aquell senyor vell, grosset, vestit sempre de blanc, que parla baixet (o ja no parla) que mou sempre una m� i que viatja sovint en un descapotable. Les diverses cadenes, com tamb� �s sabut, mantenen divergents tend�ncies alhora de tractar les not�cies que fan refer�ncia a la religi�, sobretot la cat�lica, apost�lica i �a la romana�.
I tampoc es tractava d�una not�cia de caire, diguem-ne, social. No es parlava dels treballadors de cap empresa, ni de cap vaga, ni de la latent i persistent discriminaci� de la dona en molts d��mbits. Res d�aix�.
La not�cia en q�esti� feia refer�ncia al casament entre el pr�ncep Charles d�Anglaterra i la inefable Camila Parker-Bowles i al suposat esc�ndol creat al voltant de la estricta posici� de la reina d�Anglaterra davant el casori esmentat. Podem dir que, a nivell general, la not�cia va ser classificada en les diferents cadenes televisives en dos tons clarament diferenciats: un, que s�esvalotava i s�extremia per la incorporaci� a una casa reial d�una impuresa de cognom Bowles i que aplaudia la estricta posici� de la reina d�Anglaterra.
L�altre postura era menys melodram�tica i fins i tot, feia escarni p�blic de tota la situaci�, tant del passat escabr�s i ple de cornamentes de la relaci�, com de l�actual intolerant postura de la reina. Total, que uns defensaven a tort i a dret la puresa divina de la reialesa i els altres venien a dir que aix� de les reialeses �s una pantomima vergonyosa, retr�grada i gens moderna.
Fet i fet, doncs, es poden separar els canals televisius en mon�rquics i no mon�rquics. O el que �s el mateix: mon�rquics i republicans. Els que defensen la reialesa com a imposici� divina i els que la banalitzen fins a extrems quasi blasfems. Fins aqu�, tot molt l�cit. En un pa�s suposadament democr�tic, tot aix� es pot entendre perfectament.
El que passa �s que, a les cadenes diguem-ne, republicanes, es denota un diferent to o tracte al parlar de la monarquia brit�nica o d�altres, o b� quan es tracta de l�espanyola.
No s� qu� tenen els Borbons que tothom els riu les gr�cies. Els Borbons, recordo, s�n aquells que afirmen que mai s�ha imposat el castell� a cap territori de l�estat. S�n els que, sistem�ticament, des del segle XVII, han intentat centralitzar �tots els seus territoris� practicant un absolutisme recalcitrant. S�n els que han intentat literalment eliminar, o com es diria ara, exterminar (i tot aix� est� totalment documentat) qualsevol tipus de fet diferencial que no fos el tarann� castell�, de Castella. Per no parlar de la llengua...
La veritat �s que els Borbons actuals s�n molt llestos. S�han adaptat als temps: esquien, van a concerts i practiquen la vela. Per� sobretot, tenen un bon departament de marketing que els diu com han de comportar-se: �heu de mostrar-vos
campetxanos i esperar temps millors�. Temps on puguin desenvolupar de nou l�absolutisme imperialista encobert que porten dins. Les cadenes de la TV no els riuen les gr�cies. Els tenen por.
Hosted by www.Geocities.ws

1