Per Santi Gonz�lez
La platja �s un lloc ideal per moltes coses.
S�n coneguts els seus efectes positius en relaci� a la nostra psique i en relaci� a millorar els nostres processos mentals i cognitius: la platja relaxa, aminora l�estr�s, �s ideal per passejar, per llegir, per relaxar la ment...
Tamb� t� efectes molt beneficiosos pel nostre cos: �s ideal per fer esport, per gaudir de l�aigua, per guarir petites ferides, per millorar la nostra psicomotricitat al contacte amb la sorra, relaxa la vista, bronzeja la pell,...
Malauradament, no tot �s perfecte a les nostres costes. Sense anar m�s lluny, l�altre dia, atret inconscientment i magn�tica per les imatges id�l�liques dels cartells publicitaris, vaig decidir fer cap a una de les platges del Maresme. La calor (veure article de Juny 05) era sufocant i vaig creure que l��nica soluci� passava per apaivagar els fogots gaudint d�una jornada de relax mental i corporal prop del mar.
Ara, des d�aquest llit de la planta 7� de l�Hospital de la Vall d�Hebron, veig les coses d�un altre manera (i us juro que res hi t� a veure l�embenatge que cobreix parcialment el meu ull esquerre i que m�embolcalla tot el cap, per sota la mand�bula).
Encara m�estava recuperant de la sensaci� de tremolor que em provoc� el dispendi del binomi peatge-parking (en total 3,05 + 6 = 9,05 euros) quan vaig descobrir que des d�on havia aconseguit deixar el cotxe, fins el mar, potser hi havia 2 quil�metres. Per precauci�, com expert atleta de 10 km que soc, vaig comprar una ampolleta de 250 ml d�aigua ben gelada (3 euros m�s) per hidratar la caminada. No vaig poder, per�, evitar la formaci� de doloroses ampolles als peus.
En arribar a l�aigua � calenta per cert � un parell de meduses van fer de les seves, just en el punt central on les butllofes havien deixat pas a la carn viva.
La meva reacci� natural va ser sortir de l�aigua fent immensos salts acompanyats d�esgarips abominables. Fins i tot es van sentir alguns aplaudiments espontanis de gent que es pensava que estava fent algun tipus de �performance�. Les arts esc�niques han de fer algun dia revisi� de vida doncs, �s evident, que estan molt malament.
Inmers en aquesta vor�gine, al nen de dos anyets que jugava vora l�aigua no el vaig arribar a veure, fins que no vaig notar el poder�s impacte del meu genoll. Ho juro.
Tampoc vaig arribar a veure el cop de puny, directe, sec, del seu pare a la meva mand�bula.
Just en caure a terra, ho vaig notar. L�agulla hipod�rmica usada, mig enterrada, se m�havia just clavat al mig de la natja dreta.
A partir d�aqu� nom�s recordo, vagament, el so de les sirenes de l�ambul�ncia i tamb� de forma poc clara, frases inconnexes d�una conversa de dues persones que al veure�m a la llitera, comentaven:
- �...els esports d�aventura s�n molt perillosos...�
- �...no entenc aquesta gent, podent passar un dia tranquil a la platja...�
El cop a la mand�bula no em permet rebatre al metge quan em diu que, per recuperar-me, em recomana passar uns dies de relax vora el mar.
Ara que... segur que deu notar alguna cosa estranya perqu� jo mateix noto que, quan m�ho diu, els ulls se m�ensangonen i em surten de les �rbites.