| EL M�N A L'INREV�S | |||||||||||||||||||||||
| Pessebre Per Santi Gonz�lez Fa molts i molt anys, quan a casa s�apropaven les festes nadalenques, juntament amb els meus pares i germans, f�iem el pessebre, com era preceptiu. Tamb� disfress�vem un pobre arbre, per� haig de dir que sota els meus ulls d�infant no tenia tant de prestigi ni admiraci� com el pessebre. Embolcallats d�una alegria potser ara incomprensible, recerc�vem alegres la capsa on s�amuntegaven apilats tots els estris de Nadal: les figuretes del pessebre, boles per l�arbre, espelmes, casetes de suro i cot� fluix, i algunes bombetes multicolors que ara qualificar�em de freakis, perqu� no dir-ho. Llavors, seguint devotament les indicacions paternals decid�em el lloc exacte de l�ubicaci� del pessebre i, previ acopi d�elements naturals expoliats dels boscos propers (l�arbre, la molsa, pinyes, escorces d�arbres,...) ens dispos�vem a configurar la nadalenca maqueta a escala, d�una zona llunyana del mig orient, anomenada Betlem. Els pastors, el bou, en nen Jes�s, el caganer, el dimoni... Tots al seu lloc. Tots ocupant implacablement la seva posici� imm�bil dins el quadre esc�nic. Un quadre que sempre s�ha caracteritzat per una plasticitat, diguem-ne, repetitiva, no ens enganyem, per� tamb� efectiva i efectista, cal dir-ho. Excepte Ses Majestats els Reis Mags, que dia rere dia, hora rere hora, avan�aven inexorablement cap el seu objectiu, res es movia de lloc. Res? B�, aix� no �s cert del tot. Definitivament, ho he de dir, menteixo. I els meus germans en poden donar fe... Realment, al cap de dos dies, cap ni una de les figuretes dol�a i amorosament dipositades al seu �nic lloc possible uns dies abans, romania en la seva posici� natural. Cap ni una. Al seu lloc apareixien situats, sorpresivament i estrat�gica, tota una s�rie d�energ�mens suplantadors que, donaven a l�escena suposadament nadalenca un aspecte kafki� i surrealista. Ninots diversos, especialment indis i vaquers, algun jugador de futbol fet de peces d�Exin Castillos, com el Kaltz o el Pierre Littbarski, clicks de Fam�bil i algun que altre Airgamboy, campaven a cor que vols per les contrades que envolten Betlem, segrestant el nen Jes�s, encerclant alguna pastoreta o aliant-se amb el dimoni per maltractar psicol�gicament el pobre caganer. Aquest records d�infantesa en aquestes dates, imaginant que en uns dies em trobar� orquestrant el pessebre amb els meus fills, m�ha produ�t que aquesta nit tingu�s un malson notable. M�s que notable: incre�ble. |
|||||||||||||||||||||||
| Sota el portal, la Manuela de Madre feia de Maria i el Joan Saura de Josep, fent de pares de la criatura. L�Artur Mas feia de bou, i de mula (vaja de ruc catal�) en Carod. Per� el m�s sorprenent era el paper de Nen Jes�s, que el feia un pen-drive ben tapadet, amb l�original del text de l�Estatut. El Nen Estatutet, en deien... Hi havia pastors adorant-lo: en Ridao i en Puigcerc�s a primera fila, en Joan Herrera i la Imma Mayol al seu darrera i m�s lluny i en una actitud menys espiritual hi havia en Duran Lleida, l�Ernest Maragall i tot el govern de la Generalitat en ple. En Pujol, en un rac�, parlava sol. D��ngel redemptor en feia el president del congr�s Manuel Mar�n. Ben be no s� qu� deia amb una espasa de foc a les mans, per�, tant se val, ning� li feia cas. Els tres Reis Mags, dalt dels camells, eren en Zapatero, en Bono i el Rodr�guez Ibarra. En ZP somreia embadalit, per� els altres dos fot�en una cara d�estar emprenyats que feien basarda. D��ngel anunciador, que m�s semblava un predicador, en feia en Rajoy, malgrat que, en el somni, tenia veu d�Aznar. Anunciava a tort i a dret la fi del m�n per culpa del naixement de l�infant� i intentava conv�ncer uns pastors poc motivats que havien de boicotejar l�adveniment. Aquests, interpretats per en Josep Piqu� i en Fern�ndez D�az s�ho estaven pensant d�all� m�s. En un rac� del pessebre, sota una frondosa palmera, en Satan�s-Acebes i en Llucifer-Zaplana intentaven que un dels pastors principals, en Maragall, no arrib�s al moment de l�adoraci�. Amb els seus mal�fics trucs, van aconseguir que tingu�s tal mal de ventre que, a contra cor, va haver d�acabar fent de caganer. Un paper, per cert, que se li escau d�all� m�s, despr�s de les diverses �ca...rades� que ha fet des que �s President. Per� el m�s sorprenent de tot, el que ha provocat que em despert�s, entresuat i deler�s, �s que he vist el Borb�, amb un ull triangular i llumin�s levitant sobre el seu cap, fent de d�u pare omnipotent tot vestit de militar. Definitivament, aquest any, amb els meus fills, posarem de pastors les tortugues Ninja, les tres bessones de Reis d�Orient, l�Spiderman penjat d�un arbre fent d��ngel i en Batman, tot arrupit, sota un garrofer emulant el caganer. Tot plegat, m�s engrescador. |
|||||||||||||||||||||||