Pal de Paller
Per Santi Gonz�lez
Un quart de set del mat�. Obro un ull. He sentit un soroll.
No ha estat res. M�adormo un altre cop.
Un altre vegada!
Collons! -ho sento- Que s�!!! Que hi ha alg� voltant per casa!!!
Intento fer un crit, per� em surt un gall.
La meva dona em tranquilitza.
-Tranquil, Arnau, �s la cangur.
La cangur....�s cert...�s que no m�hi acostumo�Aix� de que, de matinada, alg� t�entri a casa, �s un fet al qual un s�hi ha d�anar acostumant, poc a poc. Sort que �s de confian�a. Per� es que ja fa sis anys que cada dia, excepte els caps de setmana, em passa el mateix.
Els cangurs s�han convertit en uns �ssers virtuals que han entrat en les nostres vides de manera transversal i dels quals no en podem prescindir. Res a dir de la seva professionalitat, �s clar. De fet, aquesta feina s�ha professionalitzat d�all� m�s en els �ltims anys.
Desperten i lleven la canalla, els vesteixen, els d�nen l�esmorzar i, en el millor dels casos, els porten i els recullen del col.legi. Si n�hi ha, perqu� entre el 18 de juny i el 13 de setembre (37 dies laborables per alg� que faci tot l�agost de vacances) passa un fet inexplicable: NO HI HA ESCOLA!
Deia, en el millor dels casos, perqu� si, per qualsevol imprevist (febre, caquetes, mocs, festa escolar!�) el nen no pot anar a l�escola, es dispara l�alarma log�stica. Quan aix� passa la meva dona i jo fem un sprint fins arribar a la nevera. All�, suportat per un im� magnetic en forma d�abarca de Menorca, hi tenim penjat un quadre logistic-estrategic on es mostren de forma esquem�tica els silogismes, horaris i tel�fons a quadrar per aconseguir �colocar� la pobra criatura.
Avis, tiets, cosins, ve�ns, cangurs ocasionals,...
-Senyors i senyores!....atenci� si us plau!�.passin, passin!...coooooomen�a la ruleta russa!: Qui aguantar� avui al nen amb caqueteeees????
Roda de tel�fons. Rellotge del menjador: �Recortxolis� (�s per no dir �collons� una altra vegada ), tornem a fer tard a la feina.
Sort de l��via, avui.
La tieta Teresa t� hora al traumat�leg. El cos� Bernat �s de viatge de fi de curs a Costa Rica. �C�spites�, com han canviat els viatges de fi de curs. Abans anavem, com a molt, a Salou o, en una demostraci� de dispendi exorbitant, travessavem la frontera i anavem a Sevilla.
Segueixo: la ristra de cangurs ocasionals, estudiants tots ells, diuen estar liats amb els ex�mens. Ara que ho penso� el cos� Bernat s�ha passat els ex�mens per l�entrecuix� el molt dropo!
La ve�na, xisclant, com sempre: �que no puedo, Arnau, hijo, por mi arma. Que hoy me duelen tos los huesos!
Nom�s falta avisar als Bombers i als Mossos d�esquadra. De moment, no ha calgut. Per� no se sap mai.
Total�.sort del avis. Els veritables pals de paller de la societat actual!!!
Imprescindibles peces de l�engranatge que s�adapten com un motlle al nostre estressant ritme de vida i als nostres imprevisibles horaris, viatges, sopars... Sort n�hi ha.
Agafem la criatura, el dinar (congelat en recipients serigrafiats amb les varietats necess�ries: peix, vedella, pollastre, ou,�), els bolquers, el medicament de torn, la roba de recanvi, la maleta de la feina, les claus del garatge, les del cotxe, un xumet, el cotxet (no s� perqu� li diuen cotxet, aix�, en diminutiu, si el condemnat disseny de tres rodes com de cami� no passa ni per les portes!!!) i les tovalloletes sabonoses humitejades (gran invent) i ho carreguem tot al cotxe per anar a cals avis.
Suem. Tovalloleta sabonosa humitejada: ja ho deia, gran invent.
El rellotge del tablier, el molt xivato, declama l�hora: les 9 i vint.
�Rec�spites�, si el jefe em veu arribar a aquesta hora�
Tard a la feina, un altre cop.
Una altra dia us parlar� de la moguda log�stica P.M., �s a dir, a partir de les 5 de la tarda: recollida de nens, el pediatra (el nen segueix amb caguetes), les activitats l�diques �combinahoraris� com l�esplai i la piscina, el berenar, etc�
Tot aix� em porta a reflexionar i a fer-me preguntes (s�c aix�, ho sento):
Primera: Aix� �s qualitat de vida?
Segona: Aquesta �s la qualitat de vida que desitjaven els avis?
Tercera: Alg�n pol�tic ha pr�s alguna vegada una mesura (nom�s una) per conciliar la vida laboral amb la vida escolar?
Quarta: Els pol�tics tenen fills?
El cost de tota aquest moguda log�stica �s inmens, tant psicol�gic (com ens hem de sentir el pares!!!) com econ�mic.
Un dia, se�ns acabar� la paci�ncia i en farem una de grossa.
Collons.