Per Santi Gonz�lez
Ja hi estem acostumats, malauradament, a picabaralles dial�ctiques de diversos tons. I tant!
Aquesta vegada, per�, se�ls ha vist tant el llaut� a tots que, com dic, ara mateix tinc l�est�mac regirat. M�explicar�.
La situaci� pol�tica des de l�arribada d�en ZP al poder, independentment de com hi arrib�s, ens ha portat a la situaci� actual, just a punt de disposar d�un Estatut i de que aquest, en breu, pugui ser refrendat pel poble.
Caram en ZP! Per�, si semblava un babau inexpert quan li va guanyar les prim�ries al barons! Per� ell, i els seus pr�xims (no els tres barons, no!) han sabut marcar i dirigir el calendari pol�tic d�una manera quasi perfecte. Milim�trica, diria jo.
En ZP tenia clar que havia d�afrontar amb aquell �tarann�� que el caracteritza, el tres temes calents que tenia sobre la taula: el manteniment del creixement de l�economia per sobre la mitjana europea, assoliment d�un Estatut catal� de m�nims i, finalment, portar la situaci� del Pa�s Basc a una zona neutral on tothom accept�s que all� podia ser l�inici de la fi de la viol�ncia d�ETA.
I, dos anys despr�s, aqu� estem ara. On ell volia: el paio se n�ha sortit. Tres de tres. Triple!!!!
Tenint en compte aquests tres eixos centrals estrat�gics de la seva primera legislatura podem dir que afronta la recta final de la mateixa amb els deures gaireb� fets i per tant, garantint-se de forma autom�tica la seva reelecci�. Un geni.
En el �problema catal�n�, en ZP a estat llest i subtil.
Primer, s�al.li� necess�riament amb ERC per tancar els pressupostos, sabent que aix� els trauria r�dit pol�tic a curt pla�, al tenir com a companys de viatge els hereus del heretge de Perpiny�. A m�s a m�s, tamb� provoc� l�estarrufament egoc�ntric i medi�tic d�ERC doncs, en pocs mesos s�havien convertit en frontissa imprescindible tant a Catalunya, com a Madrid.
Aix� provoca que ERC es quedi en un fora de joc de llibre.
Tant de llibre, que encara estan demanant la pilota....
I CIU, obligat a jugar els minuts de la brossa.
En ZP ha sabut tamb�, des del primer moment, que frenant Maragall, frenava els pocs vestigis catalanistes d�un PSC veritablement dirigit pels Montillas, De Madres, Corbachos, etc...Des de quan s�n catalanistes aquests? I Maragall, a m�s, s�ha anat frenant sol, en cada p�rdua de pistonada que provocaven les disputes internes del Govern catal�. Cam� lliure.
Ara, com deia, assistim a un barroer enfrontament pol�tic entre pol�tics catalans, que demostren a cada frase, a cada interpel�laci�, a cada declaraci�, tant poc sentit d�estat, tant poca estimaci� patri�tica i tanta bilis acumulada que fan veritable basarda.
La unitat catalanista del quadripartit va durar hores. I una vegada en ZP va moure les fitxes del taulell - escac a ERC, enroc al PSC i canvi de peces amb CIU (reina per pe�, �s clar)- s�han tornat a barallar. Infame.
I ara, sentirem a uns defensar ag�nicament un estatut retallat de veres i a d�altres atacar-lo amb la destral explicant que no �s un aven� pel pa�s. Tot plegat, pat�tic.
Ara, les �niques coses que els uneixen s�n algun estirabot groller i troglodita de l�Acebes o el Zaplana i la recent ratxa guanyadora del Bar�a.
Per garantir la bona salut del refer�ndum previst pel Juny, una campanya m�s relaxada i amb menys tensi� i l�acceptaci� popular de l�Estatut malgrat les retallades, seria estrat�gic, amb el perm�s d�en Berlusconi i el seu AC Milan, que tamb� tenen eleccions, que el Bar�a guany�s la Champions. Aqu�, en ZP no ho tindr� f�cil. Per�, veient com se les manega el lleon�s, tamb� �s possible.
Opi per al poble, i tots contents.
Menys el PP.