E L M � N A L '
Pobre Madrid
Per Santi Gonz�lez
Veient el t�tol, segur que penseu que vull parlar de futbol, oi?
Podria fer-ho, per� no. No en parlar�.
El tema �s un altre.
L'altre dia, el dia del fastu�s casori, Madrid va plorar. El Madrid que es va aixecar contra la invasi� francesa, el Madrid que va resistir tres anys al feixisme, el Madrid que va aguantar quaranta anys de dictadura, el Madrid estripat pel terrorisme interior i exterior, no va poder aguantar m�s i va plorar.
Ning� va aturar la imposici� d'una cerim�nia cat�lica en un pa�s aconfessional.
Ning� va cridar a l'hora d'obligar a una dona moderna i no creient a abjurar p�blicament de les seves conviccions donant exemple de submissi� absoluta.
No va tenir ning� el m�s m�nim escr�pol a colocar davant de l'acte a un representant de la m�s r�ncia, caducada i casposa tradici� nacional-cat�lica.
I N R E V � S
No van tenir el m�s m�nims escr�pols a convocar a tota una filera de vividors i sangoneres professionals l'�nic m�rit de les quals �s tenir un cognom, un t�tol o v�s a saber...
Per� tot aix� era fins a cert punt tolerable per a una ciutat acostumada a aguantar humiliacions molt m�s grans.
No en vam tenir prou amb el papanatiste orgasm�tic demostrat pels mitjans de comunicaci�?
Era necessari il�luminar la porta d'Alcal� amb aquests colors cursis i amanerats?
Era necessari omplir la catedral de l'Almudena amb pinturetes de segona categoria sense cap valor art�stic?
Era necessari col�locar milers de floretes i banderetes al llarg de tot el recorregut?
I, sobretot, era necessari col�locar ramillets d'ametllers en flor, de pl�stic, als fanals i als pals de la llum?
No m'estranya gens la reacci� d'una ciutat gaireb� mil�len�ria, testimoniatge de noblesa, bellesa i bon gust que es desesper�s de sobte i es decid�s a plorar.
Pobre Madrid. Simplement no va poder m�s.